Black Friday i companyia
Estem menjant Black Friday per esmorzar, dinar i
sopar a la publicitat, a tots els mitjans de comunicació i, con és natural, a tots
els comerços, molts, que s’hi han adherit. És la gran festa del consum, però no
pas l’única importada. Hi ha altres invents, també forans, que empenyen a
gastar diners. Des del dia de Sant Valentí (amb un èxit relatiu a Catalunya
perquè el Sant Jordi li fa ombra), fins a les disfresses del Halloween. I aviat
(què us hi jugueu?), seurem a taula per cruspir-nos el gall dindi del Dia d’Acció
de Gràcies. No sabrem ben bé de quines Gràcies, atès que els Pilgrim Fathers del segle XVII ens importen un rave, però als comerciants d’aviram i als
restaurants els hi anirà de perles. De fet, potser serà una innovació plausible.
La qüestió, no obstant, és preguntar-se per què cal empènyer tant la gent a
comprar. També seria interessant esbrinar per què tantes persones cedeixen a l’empenta,
però això ja són figues d’un altre paner. El cas és que, sense consum no hi ha
capitalisme.
Un professor de Sociologia nord-americà, Erik Olin Wright, rara avis marxista
a l'imperi del neoliberalisme, diu en un dels seus preats llibres que “si una gran quantitat de gent en
una societat capitalista pogués resistir-se a la cultura consumista i optar per
una senzillesa voluntària provocaria una crisi econòmica molt greu”. Doncs
això, que hi ha una mà invisible que obliga a mantenir el sistema sense que la
major part de la societat se n’adoni, tot creient-se molt lliure de fer el que
vol.
Black
Friday y compañía
Estamos tragando Black Friday en el desayuno, la comida
y la cena, en la publicidad, en todos los medios de comunicación y, como
es natural, en todos los comercios, muchos, que se han adherido. Es la gran
fiesta del consumo, pero no la única importada. Existen otros inventos, también
foráneos, que empujan a gastar dinero. Desde el día de San Valentín (con
un éxito relativo en Catalunya ya que el Sant Jordi le hace sombra), hasta
los disfraces del Halloween. Y pronto (¿quién se juega algo?), nos sentaremos a
la mesa para zamparnos el pavo del Día de Acción de Gracias. No
sabremos exactamente de qué Gracias, dado que los Pilgrim Fathers del siglo XVII nos importan un rábano, pero a
los comerciantes de aves de corral y a los restaurantes les irá de perlas. De
hecho, quizás será una innovación plausible. La cuestión, no obstante, reside
en preguntarse por qué hay que empujar tanto a la gente a comprar. También
sería interesante averiguar por qué tantas personas ceden al empuje, pero eso
ya es harina de otro costal. Lo cierto es que, sin consumo no hay capitalismo.
Un profesor de Sociología norteamericano, Erik Olin
Wright, rara avis marxista en el imperio del neoliberalismo, dice en uno de sus
preciados libros que “si una gran cantidad de gente en una sociedad capitalista
pudiera resistirse a la cultura consumista y optar por una sencillez voluntaria
provocaría una crisis económica muy grave”. Pues eso, que hay una mano
invisible que obliga a mantener el sistema sin que la mayor parte de la
sociedad se entere, creyéndose muy libre de hacer lo que le place.