Mitjans
de comunicació públics o privats
Un dilema freqüent rau en preguntar-se: on són més
lliures els periodistes, als mitjans de comunicació públics o als privats?
Vist que el funcionament dels públics depèn dels
respectius Parlaments, es pot donar la circumstància de que es governi amb
majoria absoluta o bé en minoria. En el primer cas, la informació pot estar
esbiaixada a favor del partit governant, especialment a la TV i a la ràdio però
també en publicacions escrites. Pel que fa a quan es governa en minoria o amb
el suport d’altres partits, la contraposició de las diverses forces polítiques presents
al Parlament garanteix en bona mesura que la informació no serà manipulada en
pro d’uns o d’altres. És obvi que per a la llibertat periodística aquest és l’escenari
desitjable.
Quant als mitjans de comunicació privats, malgrat
una creença generalitzada de que són més lliures, no s’hauria de passar per alt
la ideologia de les empreses propietàries. Factor al qual s’hi ha de sumar el
paquet publicitari. No és insòlit que s’excloguin de la graella de notícies les
cròniques o els articles que esdevindrien perjudicials per a un anunciant de
pes.
Que els periodistes sovint es veuen condicionats per
unes i altres distorsions és una lamentable realitat. Tot i que, encara hi ha
un rengle més fosc en el sí del periodisme. Es tracta dels mitjans de
comunicació i els professionals que utilitzen la morbositat, la tergiversació,
la mentida o la difamació. Constitueixen les clavegueres del periodisme,
l’antítesi d’una professió que per definició ha d’estar al servei d’una
informació veraç.
L’única defensa de la ciutadania rau en la
pluralitat de mitjans i en la confrontació de notícies i opinions per part de
cada persona. Donant per suposat que aquesta estarà prou formada per entendre,
conèixer i destriar.
Medios de comunicación públicos o privados
Un dilema frecuente radica en
preguntarse: ¿dónde son más libres los periodistas, en los medios de
comunicación públicos o en los privados?
Dado que el funcionamiento de
los públicos depende de los respectivos Parlamentos, puede darse la
circunstancia de que se gobierne con mayoría absoluta o bien en minoría. En el
primer caso, la información puede estar sesgada a favor del partido gobernante,
especialmente en la TV y en la radio pero también en publicaciones escritas. En
cuanto a si se gobierna en minoría o con el apoyo de otros partidos, la
contraposición de las diversas fuerzas políticas presentes en el
Parlamento garantiza en buena medida que la información no será manipulada
en pro de unos o de otros. Es obvio que para la libertad periodística este es
el escenario deseable.
Respecto a los medios de comunicación
privados, pese a una creencia generalizada de que son más libres, no deberíamos
pasar por alto la ideología de las empresas propietarias. Factor al cual hay
que sumar el paquete publicitario. No es insólito que se excluyan de la
parrilla de noticias las crónicas o los artículos que resultarían perjudiciales
para un anunciante de peso.
Que los periodistas a menudo se
ven acondicionados por unas y otras distorsiones es una lamentable
realidad. Aunque hay todavía un renglón más oscuro en el sí del periodismo. Se
trata de los medios de comunicación y los profesionales que utilizan la
morbosidad, la tergiversación, la mentira o la difamación. Constituyen las
alcantarillas del periodismo, la antítesis de una profesión que por
definición tiene que estar al servicio de una información veraz.
La única defensa de la
ciudadanía radica en la pluralidad de medios y en la confrontación de noticias
y opiniones por parte de cada persona. Dando por supuesto que esta estará lo
suficientemente formada para entender, conocer y distinguir.