Trets lucratius per a uns quants
Trets dels quals
es lucren els fabricants d’armes mentre trunquen vides. Si no fos pel negoci,
els Estats, entre ells l’espanyol, no vendrien armament a l’engròs per
alimentar guerres. Així és des de temps immemorial, imatge superlativa de la
indignitat humana. I del mercat bèl·lic a l’engròs, a un mercat menor que no
deixa d’ésser sagnant en països on les armes de foc es mercadegen sense
control, com és el cas dels Estats Units.
Els informes
d’Amnistia Internacional solen ésser, desafortunadament, demolidors. En el
publicat aquesta tardor, hi trobem xifres esgarrifoses referides als
efectes assolits pel lobby armamentístic dels Estats Units. Essent que hi ha
trenta Estats on qualsevol persona pot obtenir una pistola sense permís ni
llicència, el resultat és que cada dia es produeixen prop de 320 agressions amb
armes de foc, a les quals uns ferits sobreviuen i d’altres, no.
Els morts els
enterren, amb dolor per als seus parents i amics; pel que fa als supervivents,
les seqüeles no són només físiques sinó psicològiques, i a més a més,
econòmiques. En un país on la sanitat pública no és universal, la majoria de
les víctimes tenen molts problemes per fer front a les despeses per a la seva
curació, o rehabilitació, o encara pitjor, per a la seva manutenció en cas de
quedar impedits.
Mentre que el
Govern no protegeix el dret a la vida i a la seguretat de la ciutadania,
els fabricants d’armes es lucren indiferents a les conseqüències de la seva
pressió per al lliure comerç. Tan ambiciosos com estúpids, ja que també ells i
els seus familiars constitueixen víctimes potencials.
Disparos
lucrativos para unos cuantos
Disparos de los que se lucran los fabricantes de armas
mientras truncan vidas. Si no fuera por el negocio, los Estados, entre ellos el
español, no venderían armamento a lo grande para alimentar guerras. Así es desde
tiempo inmemorial, imagen superlativa de la indignidad humana. Y del mercado
bélico a lo grande, a un mercado menor que no deja de ser sangriento en países
donde las armas de fuego se mercadean sin control, como es el caso de los
Estados Unidos.
Los informes de Amnistía Internacional suelen ser,
desafortunadamente, demoledores. En el publicado este otoño, hallamos cifras
espeluznantes referidas a los efectos alcanzados por el lobby armamentístico estadounidense.
Siendo que en treinta Estados cualquier persona puede obtener una pistola sin
permiso ni licencia, el resultado es que cada día se producen cerca de 320 agresiones
con armas de fuego, a las cuales unos heridos sobreviven y otros, no.
A los muertos los entierran, con dolor para sus parientes y
amigos; en cuanto a los supervivientes, las secuelas no son solo físicas sino
psicológicas, y además, económicas. En un país donde la sanidad pública no es
universal, la mayoría de las víctimas tienen muchos problemas para hacer frente
a los gastos para su curación, o rehabilitación, o aún peor, para su
manutención en caso de quedar impedidos.
Mientras que el Gobierno no protege el derecho a la vida y a
la seguridad de la ciudadanía, los fabricantes de armas se lucran indiferentes
a las consecuencias de su presión para el libre comercio. Tan ambiciosos como
estúpidos, ya que también ellos y sus allegados constituyen víctimas
potenciales.