Greta Thunberg és conseqüent
Renunciar a un
premi de 47.000 euros esdevindria difícil per a la major part de gent, però
Greta Thunberg acaba de fer-ho. La jove lluitadora contra la crisi
climàtica no vol diners, el que desitja és que internacionalment es prenguin
mesures efectives per frenar la degradació planetària. No pot acceptar el
guardó atorgat pel Consell Nòrdic quan els mandataris no escolten amb
eficàcia les advertències dels científics.
Thunberg denuncia
que, “pertanyem als països que poden fer moltes coses, però que gairebé mai no
fan res”. Es refereix als que principalment conformen el
Consell Nòrdic, és a dir, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i
Suècia.
La reflexió a
fer-se concerneix al fet que, si els territoris que es mostren teòricament més
conscienciats respecte dels problemes mediambientals no compleixen com cal, què
hem d’esperar de la resta del món?
A Espanya, per
exemple, encara estem esperant que el govern derogui el decret del 2009 que va
paralitzar el desenvolupament de les energies renovables. Incomprensible
insensibilitat davant les palpables conseqüències de l’escalfament global,
davant l’ara per ara imparable ruïna del nostre hàbitat, l’únic de què
disposem.
Greta
Thunberg es consecuente
Renunciar a un premio de 47.000 euros resultaría difícil
para la mayor parte de gente, pero Greta Thunberg acaba de hacerlo. La joven
luchadora contra la crisis climática no quiere dinero, lo que desea es que
internacionalmente se tomen medidas eficaces para frenar la degradación
planetaria. No puede aceptar el galardón otorgado por el Consejo Nórdico cuando
los mandatarios no escuchan con eficacia las advertencias de los científicos.
Thunberg denuncia que, “pertenecemos a los países que pueden
hacer muchas cosas, pero que casi nunca hacen nada”. Se refiere a los que principalmente
conforman el Consejo Nórdico, es decir, Dinamarca, Finlandia, Islandia, Noruega
y Suecia.
La reflexión a hacerse atañe al hecho de que, si los
territorios que se muestran teóricamente más concienciados respecto de los
problemas medioambientales no cumplen como es debido, ¿qué cabe esperar del
resto del orbe?
En España, por ejemplo, aún estamos esperando que el
gobierno derogue el decreto del 2009 que paralizó el desarrollo de las energías
renovables. Incomprensible insensibilidad ante las palpables consecuencias del
calentamiento global, ante la por ahora imparable ruina de nuestro hábitat, el
único de que disponemos.