divendres, 27 de març del 2020

La belleza, confinada - La bellesa, confinada


                            La bellesa, confinada

Floristeries i llibreries, la cultura en general, confinades. Apartades del nostre univers, inabastables, intocables.  Gran part de les seves entitats condemnades a no ressuscitar després de la tragèdia. Flors i plantes mortes rere la persiana tancada, floristes arruïnades i arruïnats, la Rambla de les Flors de Barcelona marcida. Llibreries amb les lleixes intocades, entumides en la seva solitud, passant de la precarietat a la defunció.
Teatres, cinemes i sales de concert buits. La bellesa de l’espectacle, això que, a més de l’amor, fa que viure valgui la pena, està confinada enmig d’una gran tristesa. Tampoc un alt percentatge d’aquests transmissors de plaer no tornarà a aixecar cap. La crisi de salut redundarà en una profunda crisi econòmica que deixarà en una fotesa la de l’any 2008.
Sabem que la bellesa tornarà a nosaltres, en menor mesura, però ho farà. Llavors el somriure regressarà als nostres llavis, encara que menys ampli després de tant de temps congelat. La pesta del segle XXI, més orgullós que el de les Llums, haurà estat demolidora.

  La belleza, confinada

Floristerías y librerías, la cultura en general, confinadas. Apartadas de nuestro universo, inalcanzables, intocables.  Gran parte de sus entidades condenadas a no resucitar después de la tragedia. Flores y plantas muertas tras la persiana cerrada, floristas arruinadas y arruinados, la Rambla de les Flores de Barcelona marchita. Librerías con los estantes intocados, entumecidos en su soledad, pasando de la precariedad al fenecimiento.
Teatros, cines y salas de concierto vacíos. La belleza del espectáculo, esto que, además del amor, hace que vivir valga la pena, está confinada en medio de una gran tristeza. Tampoco un alto porcentaje de estos transmisores de placer volverá a levantar cabeza. La crisis de salud redundará en una profunda crisis económica que dejará en una nadería la del año 2008.
Sabemos que la belleza volverá a nosotros, en menor medida, pero lo hará. Entonces la sonrisa regresará a nuestros labios, aunque menos amplia después de tanto tiempo congelada. La peste del siglo XXI, más orgulloso que el de las Luces, habrá sido demoledora.