No voldria ser ciutadana dels Estats Units

Mai, i encara menys per fer front al coronavirus. Ahir mateix, un alt càrrec del govern Trump va reconèixer que “no estan tan preparats com altres països”.  Quins països? El més poderós del món està menys preparat?

És així. Amb un sistema de salut pública penós, si en circumstàncies normals ésser un malalt als EUA esdevé temible, davant una epidèmia la perspectiva constitueix un autèntic infortuni. Sentir-se malament, acudir a un hospital per fer-se la prova de si s’està infestat pel coronavirus i rebre una factura de 3.000 dòlars és una seqüència corrent.

Es coneix fins a la sacietat que en aquell país hi ha al voltant de 30 milions de persones que manquen d’assegurança mèdica, i 40 milions més amb unes companyies d’assegurances privades que exigeixen copagaments i franquícies insuportables. La compunció de la ciutadania dels Estats Units sembla inconcebible al sí d’un país desenvolupat econòmicament. No ho està socialment, com es posa de manifest, de manera que, amb el sistema sanitari més car del món, l’expansió del coronavirus amenaça de resultar catastròfica.

Tant de bo aquest temor sigui infundat. Fora d’això, es diu que cada poble té el govern que es mereix, no obstant, en els sistemes democràtics, el que es té és allò que vota la majoria. I està clar que en les pròximes eleccions Bernie Sanders no serà elegit president, atès que ni tan sols guanyarà a les primàries demòcrates. El seu programa proposa una societat millor, més equitativa, amb una protecció més gran de la classe subordinada, la majoritària. Malgrat tot, molta gent prefereix patir. Allà ells. Jo m’alegro de no compartir la seva forma de vida.                        

                          No quisiera ser estadounidense

Nunca, y aún menos para hacer frente al coronavirus. Ayer mismo, un alto cargo del gobierno Trump reconoció que “no están tan preparados como otros países”.  ¿Qué países? ¿El más poderoso del mundo está menos preparado?

En efecto. Con un sistema de salud pública penoso, si en circunstancias normales ser un enfermo en EE.UU. resulta temible, ante una epidemia, la perspectiva constituye un auténtico infortunio. Sentirse mal, acudir a un hospital para hacerse la prueba de si se está infestado por el coronavirus y recibir una factura de 3.000 dólares es una secuencia corriente.

Se conoce hasta la saciedad que en aquel país hay alrededor de 30 millones de personas que carecen de seguro médico, y otros 40 millones con unas aseguradoras privadas que exigen copagos y franquicias insoportables. La aflicción de la ciudadanía estadounidense parece inconcebible en el seno de un país desarrollado económicamente. No lo está socialmente, como se pone de manifiesto, de modo que, con el sistema sanitario más caro del mundo, la expansión de coronavirus amenaza con resultar catastrófica.

Ojalá este temor resulte infundado. Por lo demás, se dice que cada pueblo tiene el gobierno que se merece, sin embargo, en los sistemas democráticos, lo que se tiene es aquello que vota la mayoría. Y está claro que en las próximas elecciones Bernie Sanders no será elegido presidente, ya que ni siquiera ganará en las primarias demócratas. Su programa propone una sociedad mejor, más equitativa, con una mayor protección de la clase subordinada, la mayoritaria. No obstante, mucha gente prefiere sufrir. Allá ellos. Yo me alegro de no compartir su forma de vida.