Aquest món no té remei
Observem què succeeix cada estiu, i enguany amb aquestes temperatures
tan elevades. Per suportar-les, milions
d’aires condicionats entren en funcionament llançant a l’exterior calor i més
calor. No hi ha dubte que això contribueix a augmentar la temperatura. En
quants graus? Seria bo calcular-lo. És com un peix que es mossega la cua. Que
no tenim cap altra solució per no asfixiar-nos? D’acord, però no deixa de
constituir una de les nombroses i calamitoses incongruències humanes.
Un altre disbarat concerneix a l’oposició en alguns territoris a la
presència de parcs eòlics. Pel que sembla, la major part de la gent és
conscient de com són de necessàries les energies renovables per tal de frenar
l’impacte negatiu de les energies fòssils, i tot i això, hi ha persones i grups
als quals no els agraden els molins de vent. Es resisteixen a la seva
instal·lació propera com si anessin a enverinar-los. Són els mateixos col·lectius
als quals no els ha importat mai conviure, per ésser necessària, amb la
incommensurable xarxa de pals elèctrics que solquen muntanyes, boscos i camps.
Incoherència total.
En efecte, àvia, no tenim remei.
Esto decía mi abuela, aplicada la
sentencia a cualquiera de los muchos desbarajustes humanos de la vida cotidiana.
Lo diría hoy entre los diversos desajustes actuales, y seguramente, en especial
clavaría su ojo crítico en la problemática del cambio climático.
Observemos lo que sucede cada
verano, y hogaño con esas temperaturas tan elevadas. Para soportarlas, millones de aires
acondicionados entran en funcionamiento lanzando al exterior calor y más calor.
No cabe duda que esto contribuye a aumentar la temperatura. ¿En cuántos grados?
Estaría bien calcularlo. Es como un pez que se muerde la cola. ¿Que no tenemos otra
solución para no asfixiarnos? De acuerdo, pero no deja de constituir una de las
numerosas e infaustas incongruencias humanas.
Otro disparate atañe a la
oposición en algunos territorios a la presencia de parques eólicos. Al parecer,
la mayor parte de la gente es consciente de cuán necesarias son las energías renovables
para frenar el impacto negativo de las energías fósiles, y sin embargo, hay
personas y grupos a los cuales no les gustan los molinos de viento. Se resisten
a su instalación cercana como si fueran a envenenarles. Son los mismos colectivos
a los que nunca les ha importado convivir, por necesaria, con la
inconmensurable red de postes eléctricos que surcan montes, bosques y campos. Incoherencia
total.
En efecto, abuela, no tenemos
remedio.