dissabte, 17 d’octubre del 2020

¿Quién va a pagar todo? - Qui pagarà tot?

 

                                                    Qui pagarà tot? 

Arran de les restriccions i tancaments per causa de la Covid-19, el sector de la restauració vol indemnitzacions, el de la cultura també, el de més enllà també. Els treballadors afectats s’apunten als expedients de regulació temporal (ERTO) si els és possible. Tot a càrrec de l’Estat.

Segons dades del passat mes d’abril, l’endeutament públic arribava als 1,23 bilions d'euros, en “b”, no és cap errada de transcripció, xifra que suposa un 110,1% del PIB. Guarismes i percentatges que es van sentint, llegint, acceptant sense que es parli de qui són els creditors. Algú té els diners que deixa.

Coneixem el deutor, l’Estat, però no pas la identitat dels prestadors. Se suposa que són els bancs, guardadors de fortunes en principi anònimes, composant un binomi de necessitats (la gent corrent a qui representa l’Estat) i de rics que a més cobraran d’interessos abans no se’ls reposi el capital. Si ells continuen sent acabalats malgrat la pandèmia, significa que no sols disposen d’un bon coixí sinó que molts en treuen profit. Negocis de medicaments, mascaretes, guants, desinfectants...

L’inevitable interrogant és, d’on traurà l’Estat els diners per tornar el que deu? De les butxaques dels humils, plovent sobre mullat, o dels adinerats creditors? Els impostos seran iguals per a tothom, o bé seran progressius d’una punyetera vegada? Qui tingui la resposta, que ho digui.

 

                   ¿Quién va a pagar todo?

 Como resultado de las restricciones y suspensiones a causa de la Covid-19, el sector de la restauración quiere indemnizaciones, el de la cultura también, el de más allá también. Los trabajadores afectados se apuntan a los expedientes de regulación temporal (ERTO) si les es posible. Todo a cargo del Estado.

Según datos del pasado mes de abril, la deuda pública alcanzó los 1,23 billones de euros, con "b", no es un error de transcripción, cifra que representa el 110,1% del PIB. Guarismos y porcentajes que se están oyendo, leyendo, aceptando sin que se hable de quiénes son los acreedores. Alguien tiene el dinero que presta.

Conocemos al deudor, el Estado, pero no la identidad de los prestadores. Se supone que son los bancos, custodios de fortunas en principio anónimas, componiendo un binomio de necesitados (la gente común a la que representa al Estado) y de ricos que además cobrarán intereses antes de que se les reponga el capital. Si ellos continúan siendo acaudalados a pesar de la pandemia, significa que no sólo disponen de una buena base, sino que muchos están sacando provecho. Negocios de medicamentos, máscaras, guantes, desinfectantes...

 La inevitable pregunta es, ¿de dónde sacará el Estado el dinero para pagar lo que debe? ¿De los bolsillos de los humildes, lloviendo sobre mojado, o de los adinerados acreedores? ¿Los impuestos serán igual para todos, o serán progresivos de una puñetera la vez? Quien tenga la respuesta, que lo diga.