Viure en un món amenaçador
Això és el que ens passa, que vivim entre
notícies dels mitjans de comunicació majoritàriament doloroses. No perquè en
tinguin la culpa, ells només transmeten el que succeeix, però a vegades sembla
que tan sols triïn el que és dolent per a la humanitat sencera. Una mica de
llum i d’aire fresc, si us plau! Per una informació encoratjadora, cent de
desmoralitzadores. És clar que, tenim el món que tenim.
La pandèmia, amb les seves pujades i baixades,
amb el mal record del confinament, ens ha posat la por al cos. Saber, a més a
més, que gran part del planeta no està immunitzada , fa tremolar, sigui per egoisme,
sigui per empatia.
I el canvi climàtic, que ja tenim aquí i que
promet encara més devastació! Ni quan les informacions ens volen fer veure que
a Glosgow s’hi posarà remei, aconsegueixen que ens tranquil·litzem. A les imatges de parcs eòlics, plaques solars
i cotxes elèctrics s’hi superposen les de fàbriques amb xemeneies fumejant sense
parar. No els podem creure, a aquest dirigents que són marionetes de les corporacions
petrolieres i gasístiques. La crisi
climàtica, vet aquí la més brutal amenaça.
Per la seva banda, les superpotències armant-se
cada dia més. Milions i milions gastats per espantar-nos amb possibles guerres
i deixant que hi hagi gent patint fam. Aquest
és el nostre món global, al costat de les misèries particulars que cadascú pugui
experimentar.
Eso es lo que nos ocurre,
que vivimos entre noticias de los medios de comunicación mayormente dolorosas.
No porque tengan la culpa, ellos solo transmiten lo que sucede, pero a menudo
parece que solo elijan lo que es malo para la humanidad entera. ¡Un poco de luz
y de aire fresco, por favor! Por una información alentadora, cien
desmoralizadoras. Claro que, este es el mundo que tenemos.
La pandemia, con sus
subidas y bajadas, con el pésimo recuerdo del confinamiento, nos ha puesto el
miedo en el cuerpo. Saber, además, que gran parte del planeta no está
inmunizada, nos hace temblar, sea por egoísmo, sea por empatía.
¡Y ese cambio climático, el
que ya tenemos aquí y que promete aún más devastación! Ni cuando las
informaciones pretenden hacernos ver que en Glosgow se pondrá remedio,
consiguen que nos tranquilicemos. A las
imágenes de parques eólicos, placas solares y coches eléctricos se superponen
las de fábricas con chimeneas humeando sin cesar. No podemos creerles, a estos
dirigentes que son marionetas de las corporaciones petroleras y
gasísticas. La crisis climática, he ahí
la más brutal amenaza.
Por su parte, las
superpotencias armándose cada día más. Millones y millones gastados para asustarnos
con posibles guerras y dejando que haya gente hambrienta. Este es nuestro mundo
global, al lado de las miserias particulares que cada cual pueda experimentar.