divendres, 14 de juny del 2024

Algunas votaciones van así - Algunes votacions van així

 

                                     Algunes votacions van així 

Una es pregunta com pot ser que la classe baixa i la mitja votin partits de dreta, o pitjor, d’ultra dreta. Es veu que no saben que els conservadors mai no faran lleis al seu favor, mai no fomentaran l’Estat del benestar, amb els serveis públics per a aquelles persones que ho necessitin.

No, no ho saben perquè no llegeixen, no coneixen i interpreten, només s’alimenten de les xarxes socials. I, què hi  troben? Facècies d’aquell i de l’altre que pretenen divertir, o provocar, o enlluernar amb extravagàncies. Uns i altres comparteixen banalitats, i d’aquí no passen.

Succeeix llavors, per exemple, que a Xipre surt escollit com a eurodiputat un youtuber sense formació política ni der cap classe que, a més a més, s’havia declarat abstencionista. En què quedem doncs, xicot de 24 anys amb 2,65 milions de seguidors dels seus continguts insubstancials? No creu en els Parlaments però s’hi presenta, i a sobre el voten. Què hi farà, al Parlament Europeu, de què servirà?

No es tracta d’elitisme, sinó de capacitat i de formalitat. Els qui l’han votat obtindran allò que mereixen. No res. Tal com els votants de personatges como Milei estan obtenint el que no van saber preveure. 

                         Algunas votaciones van así 

Una se pregunta cómo puede ser que la clase baja y la media voten a partidos de derecha, o peor aún, de ultra derecha. Por lo visto no saben que los conservadores nunca harán leyes a su favor, nunca fomentarán el Estado del bienestar, los servicios públicos para aquellas personas que lo necesiten.

No, no lo saben porque no leen, no conocen e interpretan, sólo se alimentan de las redes sociales. Y, ¿qué encuentran? Chascarrillos de este y del otro que pretenden divertir, o provocar, o deslumbrar con extravagancias. Unos y otros comparten banalidades, y de ahí no pasan.

  Sucede entonces, por ejemplo, que en Chipre sale elegido como eurodiputado un youtuber sin formación política ni de ninguna clase que, además, se había declarado abstencionista. ¿En qué quedamos pues, chico de 24 años con 2,65 millones de seguidores de sus contenidos insustanciales? No cree en los Parlamentos, pero se presenta, y encima lo votan. ¿Qué hará, en el Parlamento Europeo, de qué servirá?

No se trata de elitismo, sino de capacidad y de formalidad. Quienes le han votado obtendrán lo que merecen. Nada. Tal como los votantes de personajes como Milei están obteniendo lo que no supieron prever.

dissabte, 8 de juny del 2024

Escalofrío - Esgarrifança

 

                                            Esgarrifança 

Joe Biden es reuneix amb Valodímir Zelensky a França, li anuncia una ajuda de 225 milions de dolares i tot són celebracions pel regal. Que no és tal sinó una venda que Ucraïna haurà de pagar, un deute més a sumar als que ja ha contret des de que va començar la guerra. Un sàtrapa malànima de nom Vladimir Putin envaeix el país veí i des de bon principi es parla de l’augment d’armament en comptes de promoure converses de pau.

No són milions per a escoles o per a energies renovables, sinó per a eines per disparar i matar o per rebre tirs i morir. Esgarrifa veure asseguts a una taula ovalada a mandataris, normalment són homes, delineant inversions, camps de batalla i tropes de súbdits callats disposats a lluitar.

A l’Antiguitat o a l’Edat Mitjana els reis, comtes i demés anaven al capdavant dels seus exercits, exposant-se tant com els seus vassalls. ¿Quan es va establir que els subordinats morissin i matessin per a uns capitosts salvaguardats als seus palaus o despatxos? Parlar de democràcia és tan hipòcrita com dir que plou mannà.

Qualsevol ajut militar a Ucraïna,  qualsevol armament rus esgarrifen. I les benaurances  són pura falsedat llevat per als fabricants i comerciants d’armament, tan ambiciosos i alhora tan cecs, ja que sota les bombes també hi poden caure ells mateixos i els seus parents i amics. 

           Escalofrío 

Joe Biden se reúne con Valodímir Zelensky en Francia, le anuncia una ayuda de 225 millones de dólares y todo son celebraciones por el regalo. Que no es tal sino una venta que Ucrania tendrá que pagar, una deuda más a sumar a las que ya ha contraído desde que comenzó la guerra. Un sátrapa vil de nombre Vladimir Putin invade el país vecino y desde un principio se habla del aumento de armamento en lugar de promover conversaciones de paz.

No son millones para escuelas o para energías renovables, sino para herramientas para disparar y matar o para recibir tiros y morir. Estremece ver sentados a una mesa ovalada a mandatarios, normalmente son hombres, delineando inversiones, campos de batalla y tropas de súbditos callados dispuestos a luchar.

En la Antigüedad o en la Edad Media los reyes, condes y demás iban al frente de sus ejércitos, exponiéndose tanto como sus vasallos. ¿Cuándo se estableció que los subordinados murieran y mataran para unos capitostes salvaguardados en sus palacios o despachos? Hablar de democracia es tan hipócrita como decir que llueve maná. 

Cualquier ayuda militar a Ucrania, cualquier armamento ruso espeluzna. Y las bienaventuranzas son pura falsedad excepto para los fabricantes y comerciantes de armamento, tan ambiciosos y a la vez tan ciegos, ya que bajo las bombas también pueden caer ellos mismos y sus parientes y amigos.