El poder unipersonal
Hi ha re més antidemocràtic que el fet que la signatura d’un home valgui
per desencadenar violència, ferits i morts? Això ha passat ara mateix, en un
segle XXI en què Occident s’omple la boca de civilització i democràcia. Donald Trump
va estampar la seva enorme signatura, imatge sens dubte del seu enorme ego, en
un full de paper, el 6 de desembre proppassat, i l’Orient Mitjà s’ha incendiat.
Els dirigents mundials no hi estan d’acord, però ell decideix que Jerusalem és
únicament la capital d’Israel, i passi el que passi. A ell tant se li en dóna.
D‘antuvi, enfrontaments entre palestins i jueus, quatre morts i centenars de
ferits. Dorm bé cada nit? Com un tronc, segurament. En cas contrari, no faria
el que fa.
Les enciclopèdies defineixen la Democràcia com la doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i
en l'elecció dels governants. Un pel confusa, la definició. Què passa si
la intervenció del poble es limita a votar? Quins desastres es poden produir si
els electors no l’encerten? Com el poble pot impedir que el president del país
més poderós del món signi un document que condueix a la violència? Es fa palès
que la democràcia és una altra cosa, hauria de ser-ho. No és democràcia la
impotència de milions de persones front el designi d’un home, una sola persona que,
portada pels interessos d’una minoria (en aquest cas els d’uns acabalats jueus)
i per la seva pròpia ideologia, pren una decisió unipersonal nefasta.
Els drets dels ciutadans, els drets humans a fi de
comptes, avancen molt lentament. A pas de tortuga.
El poder unipersonal
¿Hay algo más
antidemocrático que el hecho de que la firma de un hombre sirva para
desencadenar violencia, heridos y muertos? Esto ha pasado ahora mismo, en un
siglo XXI en el que Occidente se llena la boca de civilización y
democracia. Donald Trump estampó su enorme firma, imagen sin duda de su enorme
ego, en una hoja de papel, el 6 de diciembre pasado, y Oriente Medio se ha
incendiado. Los dirigentes mundiales se muestran en contra, pero él decide que
Jerusalén es solo la capital de Israel, y pase lo que pase. A él lo mismo
le da. De entrada, enfrentamientos entre palestinos y judíos, cuatro
muertos y centenares de heridos. ¿Duerme bien cada noche? Como un tronco,
seguramente. En caso contrario, no haría lo que hace.
Las enciclopedias definen la
Democracia como la doctrina política que defiende la intervención del
pueblo en el gobierno y en la elección de los gobernantes. Algo confusa, la
definición. ¿Qué sucede si la intervención del pueblo se limita a votar? ¿Qué
desastres se pueden producir si los electores no aciertan? ¿Cómo el pueblo
puede impedir que el presidente del país más poderoso del mundo firme un
documento que conduce a la violencia? Se hace patente que la democracia es
otra cosa, debería serlo. No es democracia la impotencia de millones de
personas frente el designio de un hombre, una sola persona que, llevada
por los intereses de una minoría (en este caso los de unos acaudalados
judíos) y por su propia ideología, toma una decisión unipersonal nefasta.
Los derechos de los ciudadanos,
los derechos humanos a fin de cuentas, avanzan muy lentamente. A paso de
tortuga.