Dos tipus d’incongruències
-La definició mèdica de salut és: Estat
en què l’organisme, lliure de malalties, exerceix normalment totes les seves
funcions. Doncs, perquè se sent dir constantment, “bona salut” o “mala salut”? La
salut sempre és bona, per se, i en
conseqüència, mai no pot ser dolenta. Se’n pot tenir més o menys, pot ser
excel·lent o minsa, però sempre serà bona. Tant costa no tergiversar els
significats i parlar amb propietat?
-Sovint es diu amb disgust, “aquesta
casa fa olor de menjar”. Cal ventilar bé perquè la visita que s’espera no rebi
aquesta mala impressió. De fet, l’olor hauria de constituir un goig, la
demostració de que es gaudeix d’aliments per posar a taula. A la casa dels famolencs,
si és que en tenen, no hi fa mai “pudor” de menjar. Heus ací una neta incongruència.
En comptes d’estar contents pel menjar de que es gaudeix, d’apreciar l’aroma
que desprèn, se’n renega.
Detalls sense importància, si es vol; tan sols dues mostres de l’estultícia humana, innòcua en aquests casos. Amb tot, esdevindria agradable defugir-ne en pro de la coherència.
Dos tipos de incongruencias
-La definición
médica de salud es: Estado en que el organismo, libre de enfermedades, ejerce
normalmente todas sus funciones. Entonces, ¿por qué se oye decir
constantemente, "buena salud" o "mala salud"? La salud
siempre es buena, per se, y, en consecuencia,
nunca puede ser mala. Se puede tener más o menos salud, puede ser excelente o deficiente,
pero siempre será buena. ¿Tanto cuesta no tergiversar los significados y hablar
con propiedad?
-A menudo se dice
con disgusto, "esta casa huele a comida". Hay que ventilar bien para
que la visita que se espera no reciba esta mala impresión. De hecho, el olor
debería constituir un gozo, la demostración de que se disfruta de alimentos
para poner en la mesa. En la casa de los hambrientos, si es que la tienen, nunca
existe “mal olor” de comida. He aquí una neta incongruencia. En lugar de estar
contentos por la comida de que se disfruta, de apreciar el aroma que desprende,
se reniega de él.
Detalles sin
importancia, si se desea; tan solo dos muestras de la estulticia humana, inocua
en estos casos. No obstante, resultaría agradable rehuirlas en pro de la
coherencia.