De pressa per aprofitar els anys de vida
Quan als països avançats la humanitat és més longeva
que mai, la gent vol aprofitar al màxim els anys de vida que l’esperen. Només
així s’explica l’aparició d’aquest sistema que permet accelerar la visió de pel·lícules. Per
exemple, si d’antuvi duren dues hores, és possible visionar-les en un terç o,
fins i tot, la meitat de temps. Les imatges i els diàlegs passen ràpids, que es
captin en tota la seva dimensió ja és un altre tema, el que compta és la
quantitat d’audiovisuals que es mirin,
no la qualitat ni la comprensió.
Es volen fer tantes coses, tenir tantes
experiències, aprofitar tant la vida, que l’ànsia substitueix l’autèntic plaer.
Només cal fixar-se en la diferència entre la presentació dels films clàssics i
la dels actuals tot i no haver recorregut a l’esmentada modalitat d’acceleració.
Abans, relació pausada de crèdits: actors i
actrius, banda sonora, guió, productor, director, localitzacions, advertiments
circumstancials a mitja pel·lícula amb temps suficient per llegir-los. Ara no, ara
tot s’expressa ràpid, les lletres van que volen, si les atrapes, bé, sinó, et
fots.
Que la pressa porti les persones per bon camí
està en l’aire. Tal vegada val més menjar poc i pair bé. Assaborir amb calma el
que sigui. Un film, un llibre, el pas dels núvols. Gaudir de la prolongació de
la vida, no pas malmetre-la barroerament.
Cuando en los países
avanzados la humanidad es más longeva que nunca, la gente quiere aprovechar al
máximo los años de vida que le esperan. Sólo así se explica la aparición de
este sistema que permite acelerar la visión de películas. Por ejemplo, si de entrada
duran dos horas, es posible visionarlas
en un tercio o, incluso, la mitad de tiempo. Las imágenes y los diálogos pasan
rápidos, que se capten en toda su dimensión ya es otro tema, lo que cuenta es
la cantidad de audiovisuales que se miren, no la calidad ni la comprensión.
Se quieren hacer tantas
cosas, tener tantas experiencias, aprovechar tanto la vida, que el ansia
sustituye al auténtico placer. Sólo hay que fijarse en la diferencia entre la
presentación de los filmes clásicos y la de los actuales, aunque no se haya
recurrido a citada modalidad de aceleración.
Antes, relación pausada
de créditos: actores y actrices, banda sonora, guion, productor, director, localizaciones,
advertencias circunstanciales a media película con tiempo suficiente para leerlas.
Ahora no, actualmente todo se expresa rápido, las letras van que vuelan, si las
atrapas, bien, sino, te fastidias.
Que la prisa lleve a las
personas por buen camino está en el aire. Nos habla el refrán de comida
atropellada, mal sentada. Mejor saborear
con calma lo que sea. Un film, un libro, la sucesión de las nubes. Disfrutar de
la prolongación de la vida, no dañarla groseramente.