Incòmoda fecunditat de la tecnologia
L’expressió va
ésser encunyada per Josiah Stamp als anys 30 del segle passat. Economista,
industrial i banquer britànic, juntament amb altres personalitats va insinuar
una moratòria en els descobriments científics i els invents. L’objectiu era que
tant l’estructura econòmica com la social poguessin encarar amb temps els
canvis tecnològics. En llenguatge ras y curt, la finalitat era evitar que la
indústria vigent i els seus productes quedessin obsolets de la nit al dia, la
maquinària patís un envelliment prematur, els fabricants i comerciants es
veiessin seriosament perjudicats. Malgrat que les esmentades propostes van
arribar a tenir una vasta publicitat, resulta fàcil comprovar que no van tenir
èxit. La ciència ha seguit el seu camí, i la tecnologia, la seva filla, ha anat
transformant la pràctica diària.
Els prejudicis
de Stamp i els seus correligionaris contra els avenços científics naixien
d’interessos essencialment econòmics, tot i que alhora esmentessin els socials
més aviat a tall de disfressa. Assolit el segle XXI, els qui sens dubte
alçarien gustosos la veu en contra dels incessants avenços tecnològics i els
instruments que els duen a la pràctica serien una multitud d’usuaris, amb
especial èmfasi en els de més edat. Si per als coetanis de Stamp la
fecunditat de la tecnologia resultava econòmicament incòmoda, ara ho és
socialment tant per a aquelles persones el peculi de les quals no els permet
invertir sense descans en nous aparells com per a aquelles el cervell de les
quals es bloqueja davant tants avenços.
És evident que
la veu de la gent actual tecnològicament atabalada, si tal vegada s’aixequés,
cauria en sac foradat, com hi va caure la d’aquells industrials del segle XX
malgrat ésser poderosos. Els científics realitzen la seva
feina indiferents als usos pràctics que puguin derivar-se’n. I encara
gràcies que les derivacions tecnològiques tinguin només un caràcter civil. Anar
més enllà, endinsar-se en els usos militars, ja requeriria reflexions molt més
incisives.
Embarazosa fecundidad de la tecnología
La expresión fue acuñada por Josiah
Stamp en los años 30 del siglo pasado. Economista, industrial y banquero
británico, junto con otras personalidades insinuó una moratoria en los
descubrimientos científicos y los inventos. El objetivo era que tanto la estructura
económica como la social pudieran encarar con tiempo los cambios tecnológicos.
En lenguaje llano, la finalidad era evitar que la industria vigente y sus
productos quedaran obsoletos de la noche al día, la maquinaria sufriera un
envejecimiento prematuro, los fabricantes y comerciantes se vieran seriamente
perjudicados. Pese a que dichas propuestas llegaron a gozar de una vasta publicidad,
resulta fácil comprobar que no tuvieron éxito. La ciencia ha seguido su camino,
y la tecnología, su vástago, ha ido transformando la práctica diaria.
Los prejuicios de Stamp y sus
correligionarios contra los avances científicos nacían de intereses esencialmente
económicos, aunque también mencionaran los sociales más bien a modo de disfraz.
Alcanzado el siglo XXI, quienes sin duda alzarían gustosos la voz en contra de
los incesantes avances tecnológicos y los instrumentos que los llevan a la
práctica serían una multitud usuarios, con especial énfasis en los de mayor
edad. Si para los coetáneos de Stamp la fecundidad de la tecnología resultaba económicamente
embarazosa, ahora lo es socialmente tanto para aquellas personas cuyo peculio
no les permite invertir sin cesar en nuevos aparatos como para aquellas cuyo cerebro
se bloquea ante tanto adelanto.
Es evidente que la voz de la gente actual
tecnológicamente agobiada, si acaso se levantara, caería en saco roto, como cayó
la de aquellos industriales del siglo XX pese a ser poderosos. Los científicos
realizan su trabajo indiferentes a los usos prácticos que puedan derivarse. Y aún
gracias que las derivaciones tecnológicas tengan solo un carácter civil. Ir más
allá, adentrarse en los usos militares, ya requeriría reflexiones mucho más incisivas.