Només tenen 9 anyets

Que els infants no són sempre bons i innocents està ben documentat, per molt que ens dolgui haver de desfer la imatge que ens agradaria aplicar a cadascuna de les criatures. Amb tot, el que esdevé més pertorbador és saber que només tenien 9 anys tres escolars que assetjaven un company de classe, i no tan sols a l’escola. En hores lliures també ho feien, molt fàcilment perquè utilitzaven el WhatsApp.

S’ha d’entendre que tots quatre, el que era víctima del ‘bullyng’ i  els altres, disposaven d’smarthphones. Tant petits, tan tendres manejant un aparell destinat als grans. Pilotes, legos, llibres o puzles substituïts per entreteniments electrònics que endemés es van convertir en perversos.

Com a càstig per la seves males accions han hagut de estar una setmana sense anar a l’escola. Se suposa que els puniments han de ser exemplars, és a dir, han de servir per fer reflexionar i per corregir els comportaments equivocats. Tan debò que el resultat sigui aquest, malgrat que la pròpia conducta dels pares dels penalitzats ho fa posar en dubte. Per una banda, aquests s’han indignat amb la decisió de l’escola, de la qual cosa es dedueix que poc hauran reprès els seus fills. Per l’altra, no sabem si tots plegats han reflexionat sobre la conveniència o no de dotar d’smarthphones nens de 9 anys, i sobre l’obligació de vigilar què fan, quines inclinacions tenen. Un refrany diu que els testos s’assemblen a les olles. Només és un refrany.

                                               Sólo tienen 9 añitos

Que los niños no son siempre buenos e inocentes está bien documentado, aunque nos duela tener que desmontar la imagen que nos gustaría aplicar a todos y cada uno de los chiquillos. Sin embargo, lo que resulta más perturbador es saber que sólo tenían 9 años tres escolares que acosaban a un compañero de clase, y no solo en la escuela. En horas libres también lo hacían, muy fácilmente porque utilizaban el WhatsApp.

Hay que entender que los cuatro, el que era víctima del ‘bullyng’ y los otros, disponían de smarthphones. Tan pequeños, tan tiernos manejando un aparato destinado a mayores. Pelotas, legos, libros o puzles sustituidos por entretenimientos electrónicos que además se convirtieron en perversos.

Como castigo por sus malas acciones han debido estar una semana sin ir a la escuela. Se supone que las puniciones han de ser ejemplares, es decir, han de servir para hacer reflexionar y para corregir los comportamientos equivocados. Ojalá que el fruto sea este, aunque la propia conducta de los padres de los penalizados hace ponerlo en duda. Por una parte, estos se han indignado con la decisión de la escuela, de lo cual se deduce que poco habrán reprendido a sus hijos. Por otra, no sabemos si todos en conjunto han reflexionado sobre la conveniencia o no de dotar de smarthphones a niños de 9 años, y sobre la obligación de vigilar qué hacen, qué inclinaciones tienen. Dice un refrán que de tal palo tal astilla. Solo es un refrán