Los tres principales valedores de Julian Assange - Els tres principals valedors de Julian Assange

 

            Els tres principals  valedors de Julian Assange 

                L’any 2010, Julian Assange va publicar a Wikileaks un vídeo en què es veia com un helicòpter dels EUA tirotejava i assassinava població civil durant les guerres de l’Iraq i l’Afganistan. Això entre d’altres informacions comprometedores. Tot és ben sabut, tant com que ningú no ha estat inculpat i jutjat.

                Per contra, Assange ha estat perseguit des de fa temps fins acabar captiu en una presó londinenca ja fa gairebé cinc anys. Tancat 22 hores al dia en una cel·la de dos per tres metres, amb un alarmant estat físic i psíquic. Com si no? I la pregunta és, cal acarnissar-se d’aquesta manera amb Assange?

                Pendent de si serà extradit o no als EUA, la seva esposa, Stella Assange, el seu pare i el seu germà Gabriel són els principals activistes en favor de la seva llibertat, o com a mínim, per aconseguir que no sigui deportat a un país on li espera una condemna desmesurada.

                Un Tribunal de Londres té la paraula, i es fa esperar. Mentrestant,  una idea difusa flota entre la boira, la de que Joe Biden repeteixi el gest de Barak Obama quan va indultar Chelsea Manning, la informadora d’Assange, poc abans de deixar la Presidència del país. És una facultat que tenen els presidents dels EUA, però per exercir-la és necessari tenir cor i consciència. 

             Los tres principales valedores de Julian Assange 

                En 2010, Julian Assange publicó en Wikileaks un vídeo en el que se veía como un helicóptero de los EEUU tiroteaba y asesinaba población civil durante las guerras de Irak y Afganistán. Esto entre otras informaciones comprometedoras. Todo es bien sabido, tanto como que nadie ha sido inculpado y juzgado.  

Por el contrario, Assange ha sido perseguido desde hace tiempo hasta acabar cautivo en una prisión londinense hace ya casi cinco años. Encerrado 22 horas al día en una celda de dos por tres metros, con un alarmante estado físico y psíquico. ¿Cómo si no? Y la pregunta es, ¿hay que ensañarse de esta manera con Assange? 

Pendiente de si será extraditado o no a los EEUU, su esposa, Stella Assange, su padre y su hermano Gabriel son los principales activistas en favor de su libertad, o como mínimo, para conseguir que no sea deportado a un país donde le espera una condena desmesurada.

Un Tribunal de Londres tiene la palabra, y se hace esperar. Mientras tanto, una idea difusa flota entre la niebla, la de que Joe Biden repita el gesto de Barak Obama cuando indultó a Chelsea Manning, la informadora de Assange, poco antes de dejar la Presidencia del país. Es una facultad que tienen los presidentes de los EEUU, pero para ejercerla es necesario tener corazón y conciencia.

Una mujer planta un millón de árboles, unos hombres siegan vidas - Una dona planta un milió d’arbres, uns homes seguen vides

 

               Una dona planta un milió d’arbres, uns homes seguen vides 

L’alcaldessa de Freetown, Aki-Sawyerr, va emprendre l’any 2020 una campanya en què es proposava de plantar un milió d’arbres des d’aquella data fins a finals del 2024. Actualment es calcula que ja són 997.000 els arrelats, tot un èxit d’aquesta dona de 56 anys que està aconseguint abolir els esllavissaments i les inundacions que anys enrere van flagel·lar el país.

Mentre que ella treballa a favor de revertir el canvi climàtic i millorar la vida dels seus conciutadans, en una altra part del món dos homes es dediquen a segar vides. Vladimir Putin segueix imparable en la invasió russa d’Ucraïna portant a la mort milers de civils i de militars. Relativament a prop d’ell, el primer ministre israelià Benjamín Netanyahu ja ha segat 30.000 vides a Gaza.

Impertorbables, ells segueixen vius mentre no sols maten sinó que alhora contaminen l’ambient amb els explosius. Se’ns demana que estalviem plàstics, que reciclem, només grans de sorra en l’arenal de pol·lució provocat per les guerres.

Persones com Aki-Sawyerr porten a confiar en la condició humana, però individus com Putin i Netanyahu ens fan abominar d’aquest món. Fins quan la dalla errarà tant en els seus objectius?

 Una mujer planta un millón de árboles, unos hombres siegan vidas 

La alcaldesa de Freetown, Aki-Sawyerr, emprendió en 2020 una campaña en la que se proponía plantar un millón de árboles desde aquella fecha hasta finales de 2024. Actualmente se calcula que ya son 997.000 los arraigados, todo un éxito de esta mujer de 56 años que está consiguiendo abolir los desprendimientos y las inundaciones que años atrás flagelaron el país.

Mientras que ella trabaja en favor de revertir el cambio climático y mejorar la vida de sus conciudadanos, en otra parte del mundo dos hombres se dedican a segar vidas. Vladimir Putin sigue imparable en la invasión rusa de Ucrania llevando la muerte a miles de civiles y de militares. Relativamente cerca de él, el primer ministro israelí Benjamín Netanyahu ya ha segado 30.000 vidas en Gaza.

Imperturbables, ellos siguen vivos mientras no solo matan sino que al mismo tiempo contaminan el ambiente con los explosivos. Se nos pide que ahorremos en plástico, que reciclemos, tan solo granos de arena en el arenal de polución provocado por las guerras.  Personas como Aki-Sawyerr llevan a confiar en la condición humana, mas individuos como Putin y Netanyahu nos hacen abominar de este mundo. ¿Hasta cuándo la guadaña errará tanto en sus objetivos?

Unas elecciones que al electorado no le gustan - Unes eleccions que a l’electorat no li agraden

 

                        Unes eleccions que a l’electorat no li agraden 

Majoritàriament, no agraden. Dimecres, de sobte, el President de la Generalitat de Catalunya anuncia comicis per al proper 12 de maig. Pel que sembla, no hi haurà pressupostos perquè els Comuns tenen l’odi al Hard Rock entre cella i cella, i el President en comptes de prorrogar els actuals opta per convocar l’enèsim avançament d’eleccions.

La gent ja n’està farta, d’això de votar un dia sí l’altre també. A més, en aquesta ocasió queden empantanegats la problemàtica amb la pagesia, el tema de la sequera, el del tercer sector, com a assumptes àlgids entre d’altres.

Ens espera una insuportable campanya electoral farcida de retrets entre uns i altres, una important despesa en la organització, unes negociacions agòniques després dels resultats. Anirem a votar per consciència cívica, i sobre tot, ho farem aquelles persones que durant anys no vam poder fer-ho sota la dictadura franquista. Amb tot, alguns polítics i polítiques ja abusen massa de la nostra paciència. Potser que, avergonyits, anessin al racó de pensar.

                             Unas elecciones que al electorado no le gustan 

Mayoritariamente, no gustan. El miércoles, inesperadamente, el President de la Generalitat de Catalunya anuncia comicios para el próximo 12 de mayo. Al parecer, no habrá presupuestos porque los Comuns tienen el odio al Hard Rock entre ceja y ceja, y el President en lugar de prorrogar los actuales opta por convocar el enésimo adelanto de elecciones.

La gente ya está harta, de esto de votar un día sí el otro también. Además, en esta ocasión quedan en el aire la problemática con el campesinado, el tema de la sequía, el del tercer sector, como asuntos álgidos entre otros.

Nos espera una insoportable campaña electoral repleta de reproches entre unos y otros, un importante gasto en la organización, unas negociaciones agónicas tras los resultados. Iremos a votar por conciencia cívica, y sobre todo, lo haremos aquellas personas que durante años no pudimos hacerlo bajo la dictadura franquista. No obstante, algunos políticos y políticas ya abusan demasiado de nuestra paciencia. Tal vez deberían, avergonzados, ir al rincón de pensar.

El feminismo según bell hook - El feminisme segons bell hook

 

                     El feminisme segons bell hook 

L'escriptora i activista estatunidenca afroamericana bell hook (1952-2021) va publicar l'any 2000 un dels seus al·legats més contundents, El feminisme és per a tothom. Segura de si mateixa i lliure en tots els aspectes possibles, com en el de signar sense inicials majúscules amb el seu nom, hook remou les consciències en profunditat, en especial en allò que concerneix una societat, la nord-americana, en la qual el racisme segueix vigent en molts sectors.

Per fortuna, algunes de les seves denúncies no són aplicables al nostre entorn social, no obstant, trobem en el seu llibre exhortacions tan inestimables com les següents:

Ens diu que els homes aliats amb el feminisme són necessaris en la lluita pels drets de les dones, que és urgent que ells mateixos alcin la bandera del feminisme i desafiïn el patriarcat.

D'altra banda, assenyala que, "les dones no necessitem dependre d'un home per al nostre benestar i la nostra felicitat, ni tan sols per a la nostra plenitud sexual". I pel que fa a la violència masclista, insta a que els esforços feministes per acabar amb la violència dels homes contra les dones s'ampliïn a un moviment que busqui acabar amb totes les formes de violència. 

Pel que fa a l'àmbit laboral, adverteix de que l'ocupació de les dones amb uns salaris baixos no allibera de la dominació masculina, si bé la independència econòmica esdevé indispensable perquè les dones s'alliberin. A fi de comptes, és obvi que les ocupacions més ben pagades i la conciliació laboral són els factors que atorguen més llibertat.

Uns breus apunts, en aquest 8 de març, per convidar a penetrar en el pensament i l'anàlisi de bell hook. 

                           El feminismo según bell hook 

La escritora y activista estadounidense afroamericana bell hook (1952-2021) publicó en el año 2000 uno de sus alegatos más contundentes, El feminismo es para todo el mundo. Segura de sí misma y libre en todos los aspectos posibles, como en el de firmar sin iniciales mayúsculas con su nombre, hook remueve las consciencias en profundidad, en especial en aquello que concierne a una sociedad, la norteamericana, en la cual el racismo sigue vigente en muchos sectores.

Por fortuna, algunas de sus denuncias no son aplicables en nuestro entorno social, sin embargo, encontramos en su libro exhortaciones tan inestimables como las siguientes:

Nos dice que los hombres aliados con el feminismo son necesarios en la lucha por los derechos de las mujeres, que es urgente que ellos mismos alcen la bandera del feminismo y desafíen al patriarcado.

Por otra parte, señala que, “las mujeres no necesitamos depender de un hombre para nuestro bienestar y nuestra felicidad, ni siquiera para nuestra plenitud sexual”. Y en cuanto a la violencia machista, insta a que los esfuerzos feministas para acabar con la violencia de los hombres contra las mujeres se amplíen a un movimiento que busque terminar con todas las formas de violencia.

En cuanto al ámbito laboral, advierte de que el empleo de las mujeres con unos salarios bajos no libera de la dominación masculina, si bien la independencia económica es indispensable para que las mujeres se liberen. A fin de cuentas, es obvio que los empleos mejor pagados y la conciliación laboral son los factores que otorgan mayor libertad.

Unos breves apuntes, en este 8 de marzo, para invitar a penetrar en el pensamiento y el análisis de bell hook.

 

Agresiones sexuales y chicas poco perspicaces - Agressions sexuals i noies poc perspicaces

 

                           Agressions sexuals i noies poc perspicaces 

Resulta que dos homes de 34 i 22 anys respectivament captaven noies adolescents a través de les xarxes socials per tal d’agredir-les sexualment. Elles anaven a casa seva, eren drogades i després violades. Així de clar i així d’absurd.

Sí, absurd, perquè costa d’entendre que, a aquestes alçades civilitzadores, les noies no sàpiguen distingir on hi ha perill, no sàpiguen on es fiquen. De què els serveix tanta informació, tanta educació obligatòria? Potser és que això de passar bona part del dia pendents de les pampallugues a la pantalla del mòbil els obnubila l’enteniment. Si no fos així, mai no s’haguessin deixat influir per uns influencers la fatxa dels quals era per fugir corrents.

En veure’ls per televisió, a les notícies,  ja quedava clar que no eren persones com cal. Com pot ser que aquelles noietes no se n’adonessin? Bé, tant de bo les adolescents en general obrin bé els ulls i la ment, sàpiguen per on van. I si de cas s’han de deixar influir, sigui per la mare Teresa de Calcuta, si són creients; per Nelson Mandela, si tenen consciència social; per Mercè Rodoreda si els agrada llegir. Ben lluny d’aquesta imatge recent anomenada influencer tan banal com, a vegades, nefasta.

I que els dos delinqüents en qüestió tinguin el càstig que es mereixen. 

            Agresiones sexuales y chicas poco perspicaces 

Resulta que dos hombres de 34 y 22 años respectivamente captaban chicas adolescentes a través de las redes sociales con el fin de agredirlas sexualmente. Ellas iban a su casa, eran drogadas y luego violadas. Así de claro y así de absurdo.

Sí, absurdo, porque cuesta entender que, a estas alturas civilizadoras, las chicas no sepan distinguir dónde hay peligro, no sepan dónde se meten. ¿De qué les sirve tanta información, tanta educación obligatoria? Quizás es que esto de pasar buena parte del día pendientes de los destellos en la pantalla del móvil les obnubila el entendimiento. De no ser así, nunca se hubieran dejado influir por unos influencers cuya facha era para echarse a correr.

Al verlos por televisión, en las noticias, ya quedaba claro que no eran personas como es debido. ¿Cómo puede ser que estas chicas no se dieran cuenta? Bien, ojalá las adolescentes en general abran bien los ojos y la mente, sepan por dónde van. Y si acaso tienen que dejarse influir que sea por la madre Teresa de Calcuta, si son creyentes; por Nelson Mandela, si tienen conciencia social; por Mercè Rodoreda si les gusta leer. Lejos de esa imagen reciente llamada influencer tan banal como, a veces, nefasta.

Y que los dos delincuentes en cuestión tengan el castigo que se merecen.