divendres, 24 de desembre del 2021

Una calculadora perenne

 

                                  Una calculadora perenne 

En plena febre consumista en forma de renovar el que encara serveix però no agrada prou, el que ha passat de moda, el que ha caducat per la maleïda obsolescència programada, vet aquí que jo encara conservo una calculadora primitiva.

Contra tot pronòstic, després de cinquanta anys d’haver-la comprat continua funcionant. És una Sharp, suposo que dels seus primers models, i no sé si va amb piles, perquè mai no he hagut de comprovar-ho. Tampoc no és solar, atès que la guardo en un calaix i mai no li toca la llum. La qüestió és que, quan em ve de gust fer-la servir en comptes d’utilitzar el mòbil, està a punt per fer qualsevulla operació. És petita, rectangular i prima. Està clar que en l’època de la seva fabricació no s’havia introduït la mala praxis de l’esmentada obsolescència.

Tinc ben present el moment en què el meu marit i jo la vàrem comprar al Corte Inglés com una novetat casolana, recordo el dependent atenent-nos. Cinc dècades després, el meu espòs ha desaparegut, però la calculadora persisteix com al principi.  Un miracle? Potser sí.

                                               Una calculadora perenne 

En plena fiebre consumista en forma de renovar lo que todavía sirve pero no gusta lo suficiente, lo que ha pasado de moda, lo que ha caducado por la maldita obsolescencia programada, he aquí que yo todavía conservo una calculadora primitiva.

Contra todo pronóstico, después de cincuenta años de haberla comprado sigue funcionando. Es una Sharp, supongo que de sus primeros modelos, y no sé si va con pilas, porque nunca he tenido que comprobarlo. Tampoco es solar, dado que la guardo en un cajón y nunca le da la luz. El caso es que, cuando me apetece utilizarla en lugar de usar el móvil, está a punto para hacer cualquier operación. Es pequeña, rectangular y delgada. Está claro que en la época de su fabricación no se había introducido la mala praxis de la mencionada obsolescencia.

Tengo bien presente el momento en que mi marido y yo la compramos en el Corte Inglés como una novedad casera, recuerdo al dependiente atendiéndonos. Cinco décadas después, mi esposo ha desaparecido, pero la calculadora persiste como al principio. ¿Un milagro? Tal vez sí.

divendres, 17 de desembre del 2021

El dominó y la jubilación - El dòmino i la jubilació

                                                 El dòmino i la jubilació 

Ja n’hi ha prou de que, en parlar de les pensions de jubilació, a les televisions s’il·lustri la informació amb la imatge d’uns homes grans jugant al dòmino. Tal vegada és això el que majoritàriament fan els jubilats i jubilades? És clar que no! Quina barra que tenen, doncs, els programadors.

Si repasso com solen emprar el seu temps els meus amics i amigues en jubilar-se, resulta que trobo un munt d’activitats menys la de jugar al dòmino. Entreteniment, per altra banda, que no té res de dolent llevat que el col·loquin en la casella dels que es considera que viuen de la rifeta.

Trobo, doncs, que a més a més de la tasca consuetudinària de fer de cangurs de nets i netes, que ja té el seu valor, uns s’han apuntat a les classes universitàries per a gent gran, altres fan voluntariat, altres fan anglès, en general van al cinema, teatre, música, llegeixen, van al gimnàs, fan excursions, és a dir, gasten i fan moure l’economia.

Per tot plegat, és tan fals com estúpid manejar una i altra vegada el fotograma del dòmino.

                                    El dominó y la jubilación 

Ya basta que, al hablar de las pensiones de jubilación, en las televisiones se ilustre la información con la imagen de unos hombres mayores jugando al dominó. ¿Acaso es esto lo que hacen mayormente los jubilados y jubiladas? ¡Claro que no! Qué descaro tienen, pues, los programadores.

Si repaso como suelen emplear su tiempo mis amigos y amigas al jubilarse, resulta que hallo un montón de actividades excepto la de jugar al dominó. Entretenimiento que, por otra parte, no tiene nada malo a menos que lo coloquen en la casilla de los que se considera que viven de la sopa boba.

Veo, pues, que además de la tarea consuetudinaria de hacer de canguros de nietos y nietas, lo cual ya tiene su valor, unos se han apuntado a las clases universitarias para personas mayores, otros hacen voluntariado, otros hacen inglés, en general van al cine, teatro, música, leen, van al gimnasio, hacen excursiones, es decir, gastan y mueven la economía.

Por todo ello, es tan falso como estúpido manejar una y otra vez el fotograma del dominó.

divendres, 10 de desembre del 2021

Pandemia y estafa global - Pandèmia i estafa global

                              Pandèmia i estafa global 

A començaments del 2020, Joe Biden es va fer eco d’una petició de l’OMS. La de suspendre momentàniament la propietat de les vacunes anti Covid 19 perquè els països pobres també poguessin immunitzar-se. Ho va fer el representant màxim del poder capitalista perquè és una bona persona, però no va tenir èxit. Quins països es van oposar a les vacunes genèriques? Entre d’altres, Japó, Brasil, Suïssa, Gran Bretanya i la Unió Europea, Sí, aquesta també, tan benèfica com es declara.

Transcorreguts uns mesos, quin és el panorama? Si un extraterrestre aterrés al nostre planeta, el trobaria sumit en una pandèmia global. Comprovaria que un terç de la població està híper vacunada mentre que en els dos terços restants amb prou feines ho està un 1%. Sorprès, es preguntaria com es permet aital desequilibri i qui en treu profit. Aviat entendria que la permissivitat prové de la pressió que exerceixen els que es beneficien del desastre epidemiològic.

Que l’epidèmia no es deturi per causa de l’absència de vacunació a les regions pobres condueix a més i més mutacions, condueix que als països rics a la gent se li inoculin més i més antivirus, engrossint així les arques dels laboratoris farmacèutics. Una estafa global contra la salut de tota la humanitat. Observada la qual, l’extraterrestre no desitjaria en absolut restar entre nosaltres.

                            Pandemia y estafa global 

A principios del 2020, Joe Biden se hizo eco de una petición de la OMS. La de suspender momentáneamente la propiedad de las vacunas anti Covid 19 para que los países pobres también pudieran inmunizarse. Lo hizo el representante máximo del poder capitalista porque es una buena persona, pero no tuvo éxito. ¿Qué países se opusieron a las vacunas genéricas? Entre otros, Japón, Brasil, Suiza, Gran Bretaña y la Unión Europea, Sí, esta también, tan benéfica como se declara.

Transcurridos unos meses, ¿cuál es el panorama? Si un extraterrestre aterrizara en nuestro planeta, lo encontraría sumido en una pandemia global. Comprobaría que un tercio de la población está hipervacunada mientras que en los dos tercios restantes apenas lo está un 1%. Sorprendido, se preguntaría cómo se permite semejante desequilibrio y quienes sacan provecho de ello. Pronto entendería que la permisividad proviene de la presión que ejercen los que sacan tajada del desastre epidemiológico.

Que la epidemia no se ataje debido a la ausencia de vacunación en las regiones pobres conduce a más y más mutaciones, conduce a que en los países ricos a la gente se le inoculen más y más antivirus, engrosando así las arcas de los laboratorios farmacéuticos. Una estafa global contra la salud de toda la humanidad. Observada la cual, el extraterrestre no desearía en absoluto permanecer entre nosotros.

dissabte, 4 de desembre del 2021

No todos los no vacunados son negacionistas - No tots els no vacunats són negacionistes

 

                 No tots els no vacunats són negacionistes 

Prou d’estigmatitzar. Cada persona és un món, i n’hi ha que no poden o bé recelen de vacunar-se degut al seu estat de salut. Admès això, si és el cas, vegem cap a on porta la Covid 19. Els no vacunats no poden entrar en un restaurant, ni ho volen, perquè cal treure’s la mascareta per menjar. S’ha de fer a l’exterior, el més a prop possible d’una estufa els dies de fred. I aquí sorgeix una reflexió. Les estufes contaminen, i abans de la pandèmia molta gent les blasmava. Ara ja no, perquè no es tracta d’un caprici. A part d’això, què passa quan després de dinar o sopar el comensal no vacunat vol anar al lavabo. El deixaran entrar sense el certificat de vacunació? Vet aquí una incògnita. Potser caldrà posar vàters a l’exterior, omplir la ciutat de les antiestètiques cabines?  

I si a la fi fan obligatòria la vacunació? Qui es farà responsable dels riscos i els efectes en les persones vulnerables? Caldrà un certificat mèdic que preservi raonadament de la vacunació, i alhora de l’estigmatització?

Tot això en mig de més i més variants de la Covid 19, més amenaces, i mentre mig món, el pobre, no té accés a les vacunes. Quant d’egoisme i quanta estupidesa del capital!

               No todos los no vacunados son negacionistas 

Basta de estigmatizar. Cada persona es un mundo, y las hay que no pueden o recelan de vacunarse debido a su estado de salud. Admitido esto, si es el caso, veamos hacia dónde lleva la Covid 19. Los no vacunados no pueden entrar en un restaurante, ni lo desean, puesto que hay que sacarse la mascarilla para comer. Hay que hacerlo en el exterior, lo más cerca posible de una estufa los días de frío. Y aquí surge una reflexión. Las estufas contaminan, y antes de la pandemia mucha gente las reprobaba. Ahora ya no, porque no se trata de un capricho. Aparte de esto, qué sucede cuando después de comer o cenar el comensal no vacunado quiere ir al lavabo. ¿Le dejarán entrar sin el certificado de vacunación? He aquí una incógnita. ¿Quizás habrá que poner váteres en el exterior, llenar la ciudad de las antiestéticas cabinas? 

¿Y si finalmente hacen obligatoria la vacunación? ¿Quién se hará responsable de los riesgos y los efectos en las personas vulnerables? ¿Será necesario un certificado médico que preserve razonadamente de la vacunación, y al mismo tiempo de la estigmatización?

Todo esto en medio de más y más variantes de la Covid 19, más amenazas, y mientras medio mundo, el pobre, no tiene acceso a las vacunas. ¡Cuánto egoísmo y cuánta estupidez del capital!