Dubtes sobre
l’altruisme
Qui és altruista,
qui pot ser-ho, amb quins diners, aconseguits com? No són pas preguntes
supèrflues.
Els mitjans de
comunicació acaben d’airejar a so de bombo i platerets que l’empresari hoteler
dels Estats Units William Barron Hilton I, mort el passat 20 de setembre, ha
deixat el 97% de la seva fortuna a la Fundació Conrad N. Hilton, dedicada
a obres de beneficència. Del seu patrimoni personal, valorat en 2.300 milions
de dòlars, els familiars només percebran un 3%, xifra que no deixa de
constituir una suma respectable per a milions de pobladors d’aquest món.
Barron va establir la Fundació el 1944, essent imitat en endavant per
altres magnats.
Mig segle més tard,
al 1994, Bill Gates i la seva muller van crear la Fundació Bill i
Melinda Gates, convertint-se en uns extraordinaris filantrops. Posseïdors d’una
fortuna estimada en 95.100 milions de dòlars, la revista Forbes va certificar
que el matrimoni havia donat 38.000 milions de dòlars.
Més tard, també
Amancio Ortega es va apuntar a les fundacions. Amb una fortuna xifrada en
71.100 milions d’euros, crea el 2001 la Fundació Amancio Ortega.
Gràcies a fundacions
com les esmentades, molts dels dissortats dispersos pel planeta poden
tractar-se de la sida, la tuberculosi, la malària, i altres malalties que per
manca de recursos no es veuen ateses als seus països. Són fundacions
derivades de guanys empresarials el volum multimilionari dels quals atordeix la
gent corrent. Persones que no poden deixar de preguntar-se sobre la font de tot
plegat, de discórrer sobre la procedència dels components per a les indústries
i tallers des de països on s’explota sobre manera els treballadors,
d’interrogar-se sobre els salaris assignats als milers d’empleats directes,
entre ells, les “Kellys” dels hotels Hilton.
Al capdavall, un
símil ancestral seria el del terratinent caritatiu obsequiant els seus serfs
amb un gall dindi per Nadal.
Dudas sobre el altruismo
¿Quién es altruista, quién puede serlo,
con qué dinero, conseguido cómo? No son preguntas superfluas.
Los medios de comunicación acaban de
airear a bombo y platillo que el empresario hotelero estadounidense William Barron Hilton I, fallecido el pasado
20 de septiembre, ha dejado el 97% de su fortuna a la Fundación Conrad
N. Hilton, dedicada a obras de beneficencia. De su patrimonio personal,
valorado en 2.300 millones de dólares, los familiares solo percibirán un 3%, cifra
que no deja de constituir un monto respetable para millones de pobladores de
este mundo. Barron estableció la Fundación en 1944, siendo imitado en adelante
por otros magnates.
Medio siglo más tarde, en 1994, Bill
Gates y su esposa crearon la Fundación
Bill y Melinda Gates, convirtiéndose en unos extraordinarios altruistas. Poseedores de una fortuna
estimada en 95.100 millones de dólares, la revista Forbes certificó que el matrimonio había donado
38.000
millones de dólares.
Más tarde, también
Amancio Ortega se apuntó a las fundaciones. Con una fortuna cifrada en 71.100
millones de euros, crea en 2001 la Fundación Amancio Ortega.
Gracias a fundaciones
como las mencionadas, muchos de los desdichados esparcidos por el orbe pueden tratarse
del sida, la tuberculosis, la malaria, y otras enfermedades que por falta de
recursos no son atajadas en sus países. Son fundaciones derivadas de ganancias
empresariales cuyo volumen multimillonario aturde a la gente corriente. Personas
que no pueden dejar de preguntarse sobre su fuente, de discurrir sobre la
procedencia de los componentes para las industrias y talleres desde países
donde se explota sobremanera a los trabajadores, de interrogarse sobre los
salarios asignados a los millares de empleados directos, entre ellos, las
“Kellys” de los hoteles Hilton.
A fin de cuentas, un
símil ancestral sería el del terrateniente caritativo obsequiando a sus siervos
con un pavo en Navidad.