Prejudicis contra la política
“Què és la política?”, es va preguntar Hannah Arendt l‘any 1950. Als
seus manuscrits, encara molt afectada pels recents bombardejos amb la bomba atòmica,
afirma que, “amb la crisi del món modern, més que aquest és el mateix home el
que està fora de sí”. I observa com
creixen els prejudicis contra la política per part dels qui no són polítics.
Emperò, els prejudicis estan lluny de ser judicis, i considera que sorgeixen
del temor que la Humanitat provoqui la seva pròpia destrucció per causa de
la política i els mitjans violents posats al seu abast.
No obstant això, addueix Arendt, els prejudicis contra la
política interior són tan antics com la democràcia parlamentària, la qual
prometia representar el poble sencer i salvaguardar els seus interessos, sense
que ho hagi fet. Respecte de la política exterior, el desencant apareix amb
l’expansió imperialista de finals del segle XIX, quan els Estats estenen
la dominació europea arreu del món, no en nom de la democràcia sinó per
interessos econòmics.
Quan Donald Trump d’una banda i Vladimir Putin d’una altra estan
tensant la corda de l’armament, inclòs el nuclear, i l’amenaça d’un
enfrontament bèl·lic ens sobrevola, la desconfiança vers la política detectada
per Arendt es reforça. Tot i això, ella no es va rendir, alimentant l’esperança
que els éssers humans serien raonables i sabrien desfer-se de la mala política.
Ho farien mitjançant un govern mundial que dissoldria la maquinària dels
Estats i resoldria els conflictes polítics i econòmics substituint els exèrcits
per cossos policials.
Així ho escriu, així ho desitja, i al seu torn tem que aquesta esperança
resulti utòpica si per política s’entén una relació entre dominadors i
dominats, com és comú.
Prejuicios
contra la política
“¿Qué
es la política?”, se preguntó Hannah Arendt en 1950. En sus manuscritos, todavía
muy afectada por los recientes bombardeos con la bomba atómica, sostiene que,
“en la crisis del mundo moderno, más que este es el mismo hombre el que está
fuera de quicio”. Y observa cómo crecen
los prejuicios contra la política por parte de quienes no son políticos.
Empero, los prejuicios están lejos de ser juicios, y considera que surgen del
temor de que la Humanidad provoque su propia destrucción por causa de la
política y los medios violentos puestos a su alcance.
No
obstante, aduce Arendt, los prejuicios contra la política interior son tan
antiguos como la democracia parlamentaria, la cual prometía representar al
pueblo entero y salvaguardar sus intereses, sin que lo haya hecho. En cuanto a
la política exterior, el desencanto aparece con la expansión imperialista de finales
del siglo XIX, cuando los Estados extienden la dominación europea por todo el
mundo, no en nombre de la democracia sino por intereses económicos.
Cuando
Donald Trump por un lado y Vladimir Putin por otro están tensando la cuerda del
armamento, incluido el nuclear, y la amenaza de un enfrentamiento bélico nos
sobrevuela, la desconfianza respecto de la política detectada por Arendt se
refuerza. Sin embargo, ella no se rindió, albergando la esperanza de que los
seres humanos serían razonables y sabrían deshacerse de la mala política. Lo
harían mediante un gobierno mundial que disolvería la maquinaria de los Estados
y resolvería los conflictos políticos y económicos sustituyendo los ejércitos
por cuerpos policiales.
Así lo escribe, así lo desea, y a
su vez teme que esta esperanza resulte utópica si por política se entiende una relación
entre dominadores y dominados, como es común.
Entrades
