Una inmigrante heroica - Una immigrant heroica

 

                                     Una immigrant heroica 

He sabut d’una dona guatemalenca que en aquests moments està tenint cura d’una persona gran. Un treball provisional que s’acabarà així que una de las filles de la malalta se’n pugui fer càrrec. Llavors cercarà una altra ocupació, i després una més, i així anar fent. Quan no dormi a casa dels seus ocupadors o ocupadores ho farà en un quarto que comparteix amb altres tres dones.

He preguntat quants anys fa que és aquí, i m’han dit que vint-i-cinc. Un quart de segle i ha de compartir una habitació quadripartita, no pas un pis, que potser seria més admissible. Què ha fet que sigui tan pobre? Treballs en precari, per suposat, pagats en negre, per suposat. Però a més a més, enviament de diners a la família deixada a l’altra banda de l’Atlàntic. Molt per a elles i ells, poc per a si mateixa. Els anys han anat passant, ha arribat a l’edat de 65, cobra una pensió no contributiva, minsa, i comparteix sostre en una habitació, ella entre quatre.

Menys parlar de supermans i superwomans, herois i heroïnes ficticis. Hi ha heroïnes autèntiques i callades com aquesta immigrant que ho ha donat tot als seus estimats, llunyans i enyorats, fins a no quedar-se res de res. Tant de bo tingui una vellesa suportable, que la sort l’acompanyi els darrers anys de la seva vida.

                                      Una inmigrante heroica 

He sabido de una mujer guatemalteca que en estos momentos está cuidando a una persona mayor. Un trabajo provisional que se acabará así que una de las hijas de la enferma pueda hacerse cargo de ella. Entonces la inmigrante buscará otro empleo, y luego uno más, y así ir seguiendo. Cuando no duerma en casa de sus empleadores o empleadoras lo hará en un cuarto que comparte con otras tres mujeres.

 He preguntado cuántos años hace que está aquí, y me han dicho que veinticinco. Un cuarto de siglo y debe compartir una habitación cuadripartita, no un piso, que quizás sería más admisible. ¿Por qué motivo es tan pobre? Trabajos en precario, por supuesto, pagados en negro, por supuesto. Pero además, envío de dinero a la familia dejada al otro lado del Atlántico.  Mucho para ellas y ellos, poco para sí misma. Los años han ido pasando, ha llegado a la edad de 65, cobra una pensión no contributiva, escasa, y comparte techo en una habitación, ella entre cuatro.

Menos hablar de supermans y superwomans, héroes y heroínas ficticios. Hay heroínas auténticas y calladas como esta inmigrante que lo ha dado todo a sus seres queridos, lejanos y añorados, hasta no quedarse para sí nada de nada. Ojalá tenga una vejez soportable, que la suerte la acompañe en los últimos años de su vida.

 

 

 

Tres cosas chocantes - Tres coses xocants

 

                                      Tres coses xocants 

Una concerneix a la fruita. És sabut que als establiments cal indicar la procedència de les fruites que vénen, llunyanes o properes. Doncs bé, vaig al supermercat i trobo que a la caixa de mandarines Torres hi posa Sudàfrica! i a la de pomes Golden de l’Empordà, França!  Al·lucinant. Cerco l’encarregat i em dóna excuses de mal pagador, mentre que jo li dic que ja no em puc refiar del que indiquin. Qui vigila que es compleixi el reglamentat? Ningú. Impossible que els inspectors arribin a tot arreu. Si és que n’hi ha.

Una altra cosa que em va xocar va ser descobrir un fotomaton en un carrer de Barcelona. La gent jova segur que no té ni idea de què és això, i jo em creia que ja havien desaparegut del mapa degut a la facilitat amb que es fan fotografies avui dia. Sàpiga el jovent que un fotomaton és una cabina per obtenir fotografies de manera instantània automàticament. Ara ja les obtenim a dojo amb el mòbil sempre que volem, oi? Amb tot, sembla que allò antic encara perdura.

Un tercer tema xocant rau en el fet que la guerra d’Israel contra Gaza pot fer retrocedir la navegació a molt de temps enrere. L’any 1869 es va inaugurar el Canal de Suez, promogut per  Ferdinans de Lesseps, de forma que els vaixells es van poder estalviar la volta pel Cap de Bona Esperança. Si ara el pas per Suez s’estronca degut als assalts de la guerrilla hutí del Iemen per protestar contra Israel, les 8.440 milles nàutiques actuals es transformaran en les 11.720 milles d’abans. Tornar a 154 anys enrere en comptes d’anar endavant. Això fan les guerres, sempiternes, nefastes de dalt a baix. 

                    Tres cosas chocantes 

Una concierne a la fruta. Es sabido que en los establecimientos hay que indicar la procedencia de las frutas que venden, lejanas o próximas. Pues bien, voy al supermercado y veo que en la caja de mandarinas Torres pone Sudáfrica! y en la de manzanas Golden del Empordà, Francia!  Alucinante. Busco al encargado y me da excusas de mal pagador, mientras que yo le digo que ya no me puedo fiar de lo que indiquen. ¿Quién vigila que se cumpla lo reglamentado? Nadie. Imposible que los inspectores lleguen a todas partes. Si es que los hay.

Otra cosa que me chocó fue descubrir un fotomaton en una calle de Barcelona. La gente joven seguro que no tiene ni idea de qué es eso, y yo creía que ya habían desaparecido del mapa debido a la facilidad con que se hacen fotografías hoy en día. Sepa la juventud que un fotomaton es una cabina para obtener fotografías de manera instantánea automáticamente. Ahora ya las obtenemos a tutiplén con el móvil siempre que queremos, ¿verdad? No obstante, parece que lo antiguo todavía perdura.

 Un tercer tema chocante radica en que la guerra de Israel contra Gaza puede hacer retroceder la navegación a mucho tiempo atrás. En 1869 se inauguró el Canal de Suez, promovido por Ferdinans de Lesseps, de forma que los barcos se pudieron ahorrar la vuelta por el Cabo de Buena Esperanza. Si ahora el paso por Suez se impide debido a los asaltos de la guerrilla hutí del Yemen para protestar contra Israel, las 8.440 millas náuticas actuales se transformarán en las 11.720 millas de antes. Volver a 154 años atrás en vez de ir hacia delante. Eso hacen las guerras, sempiternas, nefastas de arriba abajo.

De la Shoá a la Nakba - De la Xoà a la Nakba

 

                                           De la Xoà a la Nakba  

Benjamín Netanyahu es va irritar quan, el  passat mes d’octubre, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va dir que els  horribles atacs de Hamas del dia 7 no van sorgir del no res, ja que fa 56 anys que el poble palestí està sotmès a una asfixiant ocupació. Hi ha veritats que dolen, però ho són.

El terrible holocaust que van patir els jeus en mans dels nazis va portar a que es concretés la promesa que el ministre britànic Arthur Balfour havia fet el novembre de 1917 sobre la construcció d’una casa nacional per al poble jueu a Palestina. Així, un altre mes de novembre, el de l’any 1947, l’ONU va aprovar la partició de Palestina en dos Estats. Els jueus hi van votar a favor, però els àrabs, no.

L’endemà mateix va començar la lluita armada entre els dos bàndols, conduint a que milers de palestins, vençuts, haguessin d’abandonar els seus pobles i ciutats. D’això  fa 76 anys, més que els 56 esmentats per Guterres.

Primer la Xoà, l’aniquilació sistemàtica dels jueus per part del govern de Hitler; després la Nakba, amb més de 700.000 palestins convertits en refugiats. Els dissenyadors occidentals van dibuixar a l’Orient Mitjà el mapa que els va plaure. La responsabilitat és compartida, les víctimes són immenses i inacabables. 

                                  De la Shoá a la Nakba  

Benjamín Netanyahu se irritó cuando, el pasado mes de octubre, el secretario general de la ONU, António Guterres, dijo que los horribles ataques de Hamas del día 7 no surgieron de la nada, ya que hace 56 años que el pueblo palestino está sometido a una asfixiante ocupación. Hay verdades que duelen, pero lo son.

El terrible holocausto que sufrieron los judíos en manos de los nazis llevó a que se concretara la promesa que el ministro británico Arthur Balfour había hecho en noviembre de 1917 sobre la construcción de una casa nacional para el pueblo judío en Palestina. Así, otro mes de noviembre, el del año 1947, la ONU aprobó la partición de Palestina en dos Estados. Los judíos votaron a favor, pero los árabes, no. 

Al día siguiente comenzó la lucha armada entre los dos bandos, conduciendo a que miles de palestinos, vencidos, tuvieran que abandonar sus pueblos y ciudades. De esto hace 76 años, más que los 56 mencionados por Guterres. 

Primero la Shoá, la aniquilación sistemática de los judíos por parte del gobierno de Hitler; después la Nakba, con más de 700.000 palestinos convertidos en refugiados. Los diseñadores occidentales dibujaron en Oriente Medio el mapa que les complació. La responsabilidad es compartida, las víctimas son inmensas e inacabables.

 

 

 

 

 

De puerco y de señor hay que venir de casta - De porc i de senyor se n’ha de venir de mena

 

                   De porc i de senyor se n’ha de venir de mena 

Recordo que si algú enutjava la meva àvia ella li plantava cara amb fermesa tot acabant amb un diagnòstic,  “de porc i de senyor se n’ha de venir de mena”. De fet, era molt amiga dels refranys, de manera que en tenia per a gairebé tot.

Et deixaves quelcom a casa i havies de tornar enrere, doncs, “qui no té memòria ha de tenir cames”. Et dolia estar sense companyia, doncs, “val més estar sol que mal acompanyat”, i endemés, “qui està sol canta balla i fa el que vol”. Et desfeies d’una persona indesitjable, doncs, “adéu i tal dia farà un any”. Trigaves a fer una cosa, doncs, “el més calent està a l’aigüera”.  I els desencaminats eren “capsigranys”, els lents en actuar, “estaquirots”, qui s’entretenia al carrer parlant amb una persona coneguda “havia trobat un ganxo”.

Ara gairebé no es fan servir refranys, han passat de moda, i alhora es van perdent expressions i paraules. Tenim un lèxic cada vegada més pobre. Amb tot, tant se val, perquè el que realment importa és la tecnologia.

 Lo siento, però no soy capaz de traduir este escrito al castellano, tan rico también en refranes.