Filantropies que estaborneixen
Un article sobre Melinda Gates a la revista El
Temps del 18 de maig ha fet que em reafirmés en una reflexió. El tema
filantropia sempre m’ha creat desconfiança. Es tracte de fer-se molt, molt ric
i després repartir entre els pobres. Però, ¿com una persona acumula tants diners
i d’altres en tenen tan pocs? ¿Perquè és més intel·ligent, perquè és escollida
pels déus?
El cas és que, en ocasió dels divorci anunciat
entre Bill Gates i Melinda Gates (d’ara endavant Melinda French Gates) s’ha fet
públic que repartint-se el patrimoni a mitges a cadascú els correspondran uns
70.000 milions de dòlars. No sé a vostès, però a mi aital xifra m’estaborneix. Em
costa captar-la, imaginar-la. El que sí aclareix per si sola és com de filantrop
es pot ser amb un coixí com aquest.
La Fundació Bill i Melinda Gates, creada l’any
2000, destina diversos milions de dòlars a combatre la misèria i la malaltia als
països pobres. Melinda ha visitat zones de l’Àfrica y de l’Índia, on ha plorat
entre els desheretats del món. La Fundació ha comptat, a més a més dels fons
propis, amb l’aportació de 31.000 milions de dòlars per part del magnat Warren
Buffet. Què filantrops tots plegats! I jo em pregunto: han apilat tants dòlars pagant
bons sous als seus empleats, comprant matèries primeres a empreses del Tercer
Món que no tractin els seus treballadors com a ovelles esquilades? Això últim
per descomptat que no, per impossible. I també em pregunto: per què en comptes
de fer caritat no funden empreses tercermundistes a les quals els proletaris no
siguin explotats com fins ara.
Vet aquí els meus dubtes sobre els filantrops, i la meva manca d’empatia vers el seu capteniment.
Filantropías
que aturden
El caso es que, con
ocasión del divorcio anunciado entre Bill Gates y Melinda Gates (de
ahora en adelante Melinda French Gates) se ha hecho público que,
repartiéndose el patrimonio a medias, a cada uno le corresponderán unos 70.000
millones de dólares. No sé a ustedes, pero a mí semejante cifra me aturde. Me
cuesta captarla, imaginarla. Lo que sí aclara por sí sola es cómo de
filántropo se puede ser con un respaldo como este.
La Fundación Bill y
Melinda Gates, creada el año 2000, destina varios millones de dólares a
combatir la miseria y la enfermedad en los países pobres. Melinda ha
visitado zonas de África y de India, donde ha llorado entre los
desheredados del mundo. La Fundación ha contado, además de los fondos
propios, con la aportación de 31.000 millones de dólares por parte del magnate
Warren Buffet. ¡Qué filántropos todos juntos! Y yo me pregunto: ¿han atesorado
tantos dólares pagando buenos sueldos a sus empleados, comprando materias
primas a empresas del Tercer Mundo que no traten a sus trabajadores como ovejas
esquiladas? Esto último por descontado que no, por imposible. Y también me
pregunto: por qué en vez de hacer caridad no fundan empresas tercermundistas en
las cuales los proletarios no sean explotados como hasta ahora.
He aquí mis dudas sobre
los filántropos, y mi falta de empatía hacia su comportamiento.