Quina pressa que tenim!
Va començar Amazon amb això de
les compres en línia servides urgentment. És clar que l’ús d’Internet per
adquirir mercaderies ve de més lluny, tot i que cenyit a no gaires persones. De
fet, solia pertocar a gent que vivia distant del petit o gran comerç. Però ara
aquest medi s’ha estès a tota mena de població, sigui per mandra de moure’s de
casa, sigui per la garantia de rebre la compra amb més celeritat que no pas sortint
a fer-la. Perquè resulta que sempre tenim molta pressa, i ja ho demostrem tant que
fins i tot El Corte Inglés s’ha hagut d’apuntar a la venda en línia i a la
distribució en dues hores. Almenys, així ho diu la propaganda.
Pel camí es va deixant el contacte
personal. S’abandonen les paraules de viva veu, els somriures, les explicacions.
Fa anys que ens hi hem acostumat en tractar amb els caixers automàtics en lloc
de fer-ho amb l’home o la dona del taulell. Actualment també és possible operar
amb els bancs a través del telèfon mòbil. La tecnologia va substituint les
relacions humanes, no perquè ho exigeixi per
se sinó perquè així ho volem. Ho vol el sistema, ho implanta, ho converteix
en costum... Com la pressa, la
necessitat de fer moltes coses alhora, l’error de no aturar-nos per trobar allò
que és veritablement important, bo, necessari. I gairebé mai urgent.
Por el camino se va dejando el
contacto personal. Se abandonan las palabras de viva voz, las sonrisas, las
explicaciones. Hace años que nos hemos acostumbrado a ello al tratar con los
cajeros automáticos en lugar de hacerlo con el hombre o la mujer del mostrador.
Actualmente también es posible operar con los bancos a través del teléfono
móvil. La tecnología va sustituyendo las relaciones humanas, no porque lo exija
per se sino porque así lo queremos.
Lo quiere el sistema, lo implanta, lo convierte en costumbre... Como la prisa, la necesidad de hacer muchas
cosas al mismo tiempo, el error de no detenernos para encontrar aquello que es
verdaderamente importante, bueno, necesario. Y casi nunca urgente.