divendres, 18 d’agost del 2017

Siria y la indiferencia de la ONU - Síria i la indiferència de l’ONU

Síria i la indiferència de l’ONU

Commocionats com estem per l’atemptat a Barcelona, val la pena adonar-nos de que les maldats no sorgeixen del no res. Fa dies que els mitjans no parlen de Síria, no perquè la guerra s’hagi acabat sinó que, segons sembla, va a modes. Les tragèdies bèl·liques a voltes interessen a voltes, no. Una notícia sí que coneixem: la fiscal Carla del Ponte abandona la Comissió Internacional Independent d’Investigació sobre Síria adscrita a l’ONU.
Del Ponte, entre els anys 1999 i 2007, va estar a càrrec del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia, el qual va processar Slodoban Milosevic, ex president serbi, acusat de crims de guerra i genocidi. Ara es retira de l’esmentada Comissió sobre Síria perquè “no fa absolutament res”, afirma. L’organisme, creat l’agost de 2011 pel Consell de Drets Humans de l’ONU, es limita a emetre un informe cada sis mesos. Això és tot. Entremig hi ha morts, ferits, violacions, destrucció, misèria, fam, malalties, brutal despesa en armament, i terrorisme.
De fet, les Nacions Unides vénen a ésser un mirall del conjunt del món. A un cantó, el poder econòmic i la política al seu servei; a l’altre, la massa inerme.  Indiferència volguda per part d’uns i induïda vers els altres. Conflictes armats a l’Àfrica, a l’Orient Mitjà, i Síria com a emblema màxim en aquests moments. En paraules de Carla del Ponte, a Síria, “el govern ha perpetrat crims horribles contra la humanitat i ha fet servir armes químiques. I l’oposició està formada ara per extremistes i terroristes”.
Mentre el flagell no els toca directament, les classes subordinades van a treballar, paguen impostos, fan vacances, procreen. Mentrestant, l’ONU, fundada entre altres motius per a la defensa dels drets humans, continua indiferent.


Siria y la indiferencia de la ONU

Conmocionados como estamos por el atentado en Barcelona, vale la pena darnos cuenta de que las maldades no surgen de la nada. Hace días que los medios no hablan de Siria, no porque la guerra se haya acabado sino que, según parece, va a modas. Las tragedias bélicas a veces interesan a veces, no. Una noticia sí que conocemos: la fiscal Carla del Ponte abandona la Comisión Internacional Independiente de Investigación sobre Siria adscrita a la ONU.
Del Ponte, entre los años 1999 y 2007, estuvo a cargo del Tribunal Penal Internacional para la antigua Yugoslavia, el cual procesó a Slodoban Milosevic, expresidente serbio, acusado de crímenes de guerra y genocidio. Ahora se retira de la mencionada Comisión sobre Siria porque “no hace absolutamente nada”, afirma. El organismo, creado en agosto del 2011 por el Consejo de Derechos Humanos de la ONU, se limita a emitir un informe cada seis meses. Eso es todo. Entretanto hay muertos, heridos, violaciones, destrucción, miseria, hambre, enfermedades, brutal gasto en armamento, y terrorismo.

De hecho, las Naciones Unidas vienen a ser un espejo del conjunto del mundo. A un lado, el poder económico y la política a su servicio; en el otro, la masa inerme.  Indiferencia deseada por parte de unos e inducida en los otros. Conflictos armados en África, en Oriente Medio, y Siria como emblema máximo en estos momentos. En palabras de Carla del Ponte, en Siria, “el gobierno ha perpetrado crímenes horribles contra la humanidad y ha utilizado armas químicas. Y la oposición está formada ahora por extremistas y terroristas”.
Mientras el azote no les toca directamente, las clases subordinadas van a trabajar, pagan impuestos, hacen vacaciones, procrean. Mientras tanto, la ONU, fundada entre otros motivos para la defensa de los derechos humanos, continúa indiferente.