divendres, 18 de desembre del 2020

Sarcasmos contra Donald Trump en USA - Sarcasmes contra Donald Trump als USA

 

             Sarcasmes contra Donald Trump als USA 

Llegeixo a l’Avenç, revista seriosa, en un article de Jordi Puntí, escriptor acreditat, que en el moment en què Trump va donar positiu al coronavirus va ser objecte d’agudes  mordacitats. Al programa d’humor Saturday Night Live, el còmic Chris Rock va deixar anar: “El president Trump és a l’hospital amb Covid, i jo només vull dir una cosa: tots els meus ànims per a la Covid”. Un altre, Micheal Chi, en el mateix espai, es lamentava irònicament de la recuperació del mandatari: “Quina decepció... És com quan en un accident de cotxe mort tothom menys el conductor borratxo”.

Déu-n’hi-do quina llibertat d’expressió als Estats Units! I alhora, déu-n’hi-do això de desitjar la mort d’algú. Però és que Donald Trump és un personatge que malmet motlles i condueix a que altres també ho facin. Advocar públicament per la defunció d’algú és quelcom que ens repel·leix, tant com ens ho fa íntimament, malgrat que en el fons pensem que la desaparició d’una determinada persona esdevindria beneficiosa per a una immensitat d’altres. Sense anar més lluny, es calcula que en els mítings de Trump es van contagiar milers de congregats que anaven sense mascareta tot seguint les consignes  del president.

Bé, a fi de comptes, Joe Biden ja l’ha fet fora, i el gran fatxenda ha començat a beure la copa amarga de la derrota i la deserció dels seus incondicionals. A arbre caigut, tothom hi fa llenya, i d’ell han començat a fer-ne tant alts càrrecs republicans com altres seguidors anònims.   Per exemple, els veïns de Mar-a-Lago, un immens immoble a Florida propietat de Trump, no el volen com a resident.  A cada porc li arriba el seu Sant Martí, proclama la dita, i molt sovint es fa realitat.

            Sarcasmos contra Donald Trump en USA 

Leo en el Avenç, revista seria, en un artículo de Jordi Puntí, escritor acreditado, que cuando Trump dio positivo al coronavirus fue objeto de agudas mordacidades. En el programa de humor Saturday Night Live, el cómico Chris Rock soltó: “El presidente Trump está en el hospital con Covid, y yo solo quiero decir una cosa: todos mis ánimos para la Covid”. Otro humorista, Micheal Chi, en el mismo espacio, se lamentaba irónicamente de la recuperación del mandatario: “Qué decepción... Es como cuando en un accidente de coche mueren todos menos el conductor borracho”.

¡Ahí es nada la libertad de expresión en Estados Unidos! Y al mismo tiempo, ahí es nada esto de desear la muerte de alguien. Pero Donald Trump es un personaje que destroza moldes y conduce a que otros también lo hagan. Desear públicamente la defunción de alguien es algo que nos repele, tanto como hacerlo íntimamente, aunque en el fondo consideremos que la desaparición de una determinada persona sería beneficiosa para una inmensidad de otras. Sin ir más lejos, se calcula que en los mítines de Trump se contagiaron miles de congregados que iban sin mascarilla siguiendo las consignas del presidente.

Bueno, a fin de cuentas, Joe Biden ya lo ha echado, y el gran fachendoso ha comenzado a beber la copa amarga de la derrota y la deserción de sus incondicionales. Del árbol caído, todo el mundo hace leña, y han empezado a hacerlo tanto altos cargos republicanos como otros seguidores anónimos. Por ejemplo, los vecinos de Mar-a-Lago, un inmenso inmueble en Florida propiedad de Trump, no lo quieren como residente.  A cada cerdo le llega su San Martín, proclama el refrán, y muy a menudo se hace realidad.

divendres, 11 de desembre del 2020

Unos ganan otros pierden - Uns guanyen els altres perden

 

                                    Uns guanyen els altres perden 

És la clàssica balança, quan uns fan diners els altres els perden. La pandèmia enfonsa en la precarietat, i fins i tot la misèria a milions de persones d’arreu del món, alhora que fa més rics als que ja ho eren. Segons la Unió de Bancs Suïssos (UBS helvètica), el conjunt mundial de multimilionaris ha incrementat el seu patrimoni ni més ni menys que en un 27 % degut a la pandèmia.

Als Estats Units, els sectors més beneficiats han estat el tecnològic, el sanitari i els mitjans de comunicació. Amb noms propis, a l’avantguarda hi ha Jeff Bezos, propietari d’Amazon i enriquit amb el comerç electrònic. Molt a prop es troba Mark Zuckerberger, afavorit per la multiplicació del teletreball. I en un altre continent i altre sistema descobrim la màxima fortuna xinesa, Zhong Shanshan, el rei dels test ràpids de la Covid-19.

Així funciona el món des de temps era temps, una elit econòmica xiulant i uns subordinats piulant. Atur, contractes abusius, botigues tancades, negocis fallits. No sembla pas que la balança vagi camí d’equilibrar-se, sinó tot el contrari.

                                   Unos ganan otros pierden

 Es la clásica balanza, cuando unos ganan dinero otros lo pierden. La pandemia hunde en la precariedad, e incluso la miseria a millones de personas de todo el mundo, a la vez que hace más ricos a los que ya lo eran. Según la Unió de Bancos Suizos (UBS helvética), el conjunto mundial de multimillonarios ha incrementado su patrimonio ni más ni menos que en un 27% debido a la pandemia.

En Estados Unidos, los sectores más beneficiados han sido el tecnológico, el sanitario y los medios de comunicación. Con nombres propios, a la vanguardia se encuentra Jeff Bezos, propietario de Amazon y enriquecido con el comercio electrónico. Muy cerca se halla Mark Zuckerberger, favorecido por la multiplicación del teletrabajo. Y en otro continente y otro sistema descubrimos la máxima fortuna china, Zhong Shanshan, el rey de los test rápidos de la Covid-19.

Así funciona el mundo desde tiempo ha, una élite económica silbando y unos subordinados piando. Desempleo, contratos abusivos, tiendas cerradas, negocios fallidos. No parece que la balanza vaya camino de equilibrarse, sino todo lo contrario.

divendres, 4 de desembre del 2020

Dos hermanas que mueren juntas - Dues germanes que moren juntes

 

                        Dues germanes que moren juntes 

Dues ancianes, 83 i 90 anys respectivament i germanes, han estat trobades mortes al seu pis, a Girona. La dona de fer feines trucava una  vegada i una altra sense obtenir resposta, fins que va decidir avisar les autoritats. Mossos, agents municipals i bombers van fer acte de presència, descobrint els cossos sense vida de dues dones molt grans, l’una sobre l’altra.

No havent-hi al voltant cap senyal de violència, s’ha deduït que una va caure a terra primer, i l’altra ho va fer en intentar aixecar-la, sense que ella mateixa pogués alçar-se. Es calcula que això va succeir quatre o cinc dies abans del descobriment, una circumstància que esgarrifa en imaginar la mort lenta de les dues accidentades, incapaces de moure’s, panteixant fins a extingir-se, una després de l’altra.

Fins el tràgic final, vivien sense problemes econòmics, ni de salut que fossin greus. Val a suposar que fent-se companyia amb harmonia, comptant una vegada a la setmana amb una dona que els netegés la casa adequadament. No preveien, però, que la mala sort aparegués en forma de caiguda, no preveien ni aquesta contingència ni cap altra de negativa, atès que tot i ser tan velles no disposaven de tele assistència. Es veu que se sentien tan fortes, tan invulnerables que van refusar el  benaurat polsador que proporciona ajut en moments de perill.

Cal suposar que cadascuna confiava tant en l’assistència de l’altra en cas de necessitat que van ser imprudents fins a la seva mort. Si no fos perquè de segur van patir un final molt dolorós, hauria esdevingut bella una mort plegades i tan longeves.

                             Dos hermanas que mueren juntas 

Dos ancianas, 83 y 90 años respectivamente y hermanas, han sido encontradas muertas en su piso, en Girona. La mujer de la limpieza llamaba una vez y otra sin obtener respuesta, hasta que decidió avisar a las autoridades. Mossos, agentes municipales y bomberos hicieron acto de presencia, descubriendo los cuerpos sin vida de dos mujeres muy mayores, una encima de la otra.

No existiendo alrededor ninguna señal de violencia, se ha deducido que una cayó al suelo primero, y la otra lo hizo al intentar levantarla, sin que ella misma pudiera alzarse. Se calcula que esto sucedió cuatro o cinco días antes del descubrimiento, una circunstancia que estremece al imaginar la muerte lenta de las dos accidentadas, incapaces de moverse, jadeando hasta extinguirse, una después de otra.

Hasta el trágico final, vivían sin problemas económicos, ni de salud que revistieran gravedad. Cabe suponer que acompañándose con armonía, contando una vez a la semana con una mujer que limpiara la casa adecuadamente. No preveían, sin embargo, que la mala suerte apareciera en forma de caída, no preveían ni tal contingencia ni ninguna otra negativa, dado que a pesar de ser tan viejas no disponían de tele asistencia. Por lo visto, se sentían tan fuertes, tan invulnerables que rehusaron el bienaventurado pulsador que proporciona ayuda en momentos de peligro.

Es de suponer que cada una confiaba tanto en la asistencia de la otra en caso de necesidad que fueron imprudentes hasta su muerte. Si no fuera que, a buen seguro, sufrieron un final muy doloroso, habría resultado bella una muerte juntas y tan longevas.