divendres, 27 de setembre del 2019

Dudas sobre el altruismo - Dubtes sobre l’altruisme


Dubtes sobre l’altruisme

Qui és altruista, qui pot ser-ho, amb quins diners, aconseguits com? No són pas preguntes supèrflues.
Els mitjans de comunicació acaben d’airejar a so de bombo i platerets que l’empresari hoteler dels Estats Units William Barron Hilton I, mort el passat 20 de setembre, ha deixat el 97% de la seva fortuna a la Fundació Conrad N. Hilton, dedicada a obres de beneficència. Del seu patrimoni personal, valorat en 2.300 milions de dòlars, els familiars només percebran un 3%, xifra que no deixa de constituir una suma respectable per a milions de pobladors d’aquest món. Barron va establir la Fundació el 1944, essent imitat en endavant per altres magnats.
Mig segle més tard, al 1994, Bill Gates i la seva muller van crear la Fundació Bill i Melinda Gates, convertint-se en uns extraordinaris filantrops. Posseïdors d’una fortuna estimada en 95.100 milions de dòlars, la revista Forbes va certificar que el matrimoni havia donat 38.000 milions de dòlars.
Més tard, també Amancio Ortega es va apuntar a les fundacions. Amb una fortuna xifrada en 71.100 milions d’euros, crea el 2001 la Fundació Amancio Ortega.
Gràcies a fundacions com les esmentades, molts dels dissortats dispersos pel planeta poden tractar-se de la sida, la tuberculosi, la malària, i altres malalties que per manca de recursos no es veuen ateses als seus països. Són fundacions derivades de guanys empresarials el volum multimilionari dels quals atordeix la gent corrent. Persones que no poden deixar de preguntar-se sobre la font de tot plegat, de discórrer sobre la procedència dels components per a les indústries i tallers des de països on s’explota sobre manera els treballadors, d’interrogar-se sobre els salaris assignats als milers d’empleats directes, entre ells, les “Kellys” dels hotels Hilton.
Al capdavall, un símil ancestral seria el del terratinent caritatiu obsequiant els seus serfs amb un gall dindi per Nadal.                                 

Dudas sobre el altruismo
               
¿Quién es altruista, quién puede serlo, con qué dinero, conseguido cómo? No son preguntas superfluas.
Los medios de comunicación acaban de airear a bombo y platillo que el empresario hotelero estadounidense William Barron Hilton I, fallecido el pasado 20 de septiembre, ha dejado el 97% de su fortuna a la Fundación Conrad N. Hilton, dedicada a obras de beneficencia. De su patrimonio personal, valorado en 2.300 millones de dólares, los familiares solo percibirán un 3%, cifra que no deja de constituir un monto respetable para millones de pobladores de este mundo. Barron estableció la Fundación en 1944, siendo imitado en adelante por otros magnates.
Medio siglo más tarde, en 1994, Bill Gates y su esposa crearon la Fundación Bill y Melinda Gates, convirtiéndose en unos extraordinarios altruistas. Poseedores de una fortuna estimada en 95.100 millones de dólares, la revista Forbes certificó que el matrimonio había donado 38.000 millones de dólares.
Más tarde, también Amancio Ortega se apuntó a las fundaciones. Con una fortuna cifrada en 71.100 millones de euros, crea en 2001 la Fundación Amancio Ortega.
Gracias a fundaciones como las mencionadas, muchos de los desdichados esparcidos por el orbe pueden tratarse del sida, la tuberculosis, la malaria, y otras enfermedades que por falta de recursos no son atajadas en sus países. Son fundaciones derivadas de ganancias empresariales cuyo volumen multimillonario aturde a la gente corriente. Personas que no pueden dejar de preguntarse sobre su fuente, de discurrir sobre la procedencia de los componentes para las industrias y talleres desde países donde se explota sobremanera a los trabajadores, de interrogarse sobre los salarios asignados a los millares de empleados directos, entre ellos, las “Kellys” de los hoteles Hilton.
A fin de cuentas, un símil ancestral sería el del terrateniente caritativo obsequiando a sus siervos con un pavo en Navidad.

divendres, 20 de setembre del 2019

De Lula da Silva a Bolsonaro



De Lula da Silva a Bolsonaro

Tots dos són brasilers, un va ser president i ara està a la presó, l’altre governa impertèrrit mentre els incendis devoren l’Amazònia.
L’actual president ha relaxat les lleis mediambientals, ha permès la desforestació de la selva a favor de l’explotació industrial, detesta els ecologistes i nega el canvi climàtic.  La tala d’arbres ha propiciat els focs a l’immens bosc, el qual, pertanyent també a Bolívia, Colòmbia, Equador, el Perú i Veneçuela, proporciona (proporcionava?) el 20% de l’oxigen del planeta.  No pot considerar-se, doncs, una catàstrofe que incumbeix només al Brasil.
Pel que fa a Luiz Inácio Lula da Silva, va presidir el país des del gener de 2003 al desembre de 2010. Un període de vuit anys durant el qual el Brasil es va convertir en una potència econòmica, al triplicar el seu PIB, alhora que reduïa la desigualtat social al treure de la pobresa 30 milions de persones. Transcorreguts dos quadriennis més, el 2018, Lula entrava a la presó, acusat de corrupció, per complir una condemna de 8 anys i 10 mesos.
Actualment, el Suprem Tribunal Federal (STF) està debatent sobre el seu alliberament a l’haver-se plantejat dubtes sobre la imparcialitat de la investigació que el va conduir a la presó.
Els resultats del govern de Lula incumbien en especial als seus conciutadans. Els resultats del govern de Bolsonaro sobrepassen l’àmbit domèstic al repercutir en la salut de la comunitat mundial a causa de l’Amazònia en flames.
L’empresonament d’algunes persones pot ser molt cruel i injust; el suport a les urnes de personatges com Bolsonaro pot tenir conseqüències irreversibles.                                            

De Lula da Silva a Bolsonaro

Ambos son brasileños, uno fue presidente y ahora está en la cárcel, el otro gobierna impertérrito mientras los incendios devoran la Amazonia.
El actual presidente ha relajado las leyes medioambientales, ha permitido la desforestación de la selva en favor de la explotación industrial, detesta a los ecologistas y niega el cambio climático.  La tala de árboles ha propiciado los fuegos en el inmenso bosque, el cual, perteneciendo también a Bolivia, Colombia, Ecuador, Perú y Venezuela, proporciona (¿proporcionaba?) el 20% del oxígeno del planeta.  No puede considerarse, pues, una catástrofe que atañe solo al Brasil.
En cuanto a Luiz Inácio Lula da Silva, presidió el país desde enero de 2003 a diciembre de 2010.  Un período de ocho años durante el cual Brasil se convirtió en una potencia económica, al triplicar su PIB, a la vez que reducía la desigualdad social al sacar de la pobreza a 30 millones de personas. Transcurridos otros dos cuatrienios, en 2018, Lula entraba en prisión, acusado de corrupción, para cumplir una pena 8 años y 10 meses.
Actualmente, el Supremo Tribunal Federal (STF) está debatiendo sobre su liberación al haberse planteado dudas sobre la imparcialidad de la investigación que le condujo a la cárcel.
Los resultados del gobierno de Lula atañían en especial a sus conciudadanos. Los resultados del gobierno de Bolsonaro sobrepasan el ámbito doméstico al repercutir en la salud de la comunidad mundial por causa del Amazonas en llamas.
El encarcelamiento de algunas personas puede ser muy cruel e injusto; el soporte en las urnas a personajes como Bolsonaro puede tener consecuencias irreversibles.


divendres, 13 de setembre del 2019

Dominar la naturaleza en todos los campos - Dominar la naturalesa en tots els camps


               

Dominar la naturalesa en tots els camps

Cal considerar el segle XVII com l’avantguardista en el camí cap al domini de la naturalesa al servei de l’ésser humà. Científics com Newton, Pascal, Halley i d’altres van posar els seus descobriments a disposició de la tecnologia, convertint la ciència en matèria útil. Navegació, transport terrestre, indústria, mineria, tècnica militar..., i així recorrent els segles fins arribar al XXI i al paroxisme de les anomenades noves tecnologies.
Aplicacions materials de la ciència com els drons, els automòbils sense conductor, les comunicacions globals, la intel·ligència artificial. Espectaculars, sens dubte, però no suficients per acreditar encara més el domini humà sobre les lleis naturals. No n’hi ha prou amb doblegar a gust minerals, gasos, ones electromagnètiques, també cal doblegar el curs ordinari del cos humà. La primera fecundació in vitro amb èxit data de l’any 1978, i des d’aleshores els embarassos generats en un laboratori s’han anat succeint, alliberant l’organisme dels obstacles naturals.
El cim de la manipulació científic/tecnològica en medicina acaba de produir-se a l’Índia, on una dona ha estat mare de bessones als 74 anys d’edat. Tant ella com el seu marit, octogenari, es declaren molt feliços. Per assolir aital estat de goig només han necessitat prou diners perquè una clínica privada utilitzés els avenços mèdics. Les bessones, que van néixer per cesària, es troben bé, i els ancians han estat esmentats al món sencer.
Per desgràcia, fenòmens naturals com huracans, tornados, diluvis ens recorden dolorosament la nostra nimietat.

Dominar la naturaleza en todos los campos

Cabe considerar el siglo XVII como el vanguardista en el camino hacia el dominio de la naturaleza al servicio del ser humano. Científicos como Newton, Pascal, Halley y otros pusieron sus descubrimientos a disposición de la tecnología, convirtiendo la ciencia en materia útil. Navegación, transporte terrestre, industria, minería, técnica militar…, y así atravesando los siglos hasta llegar al XXI y al paroxismo de las llamadas nuevas tecnologías.
Aplicaciones materiales de la ciencia como los drones, los automóviles sin conductor, las comunicaciones globales, la inteligencia artificial. Espectaculares, sin duda, pero no lo suficiente para acreditar aún más el dominio humano sobre las leyes naturales. No basta con doblegar a gusto minerales, gases, ondas electromagnéticas, también hay que doblegar el curso ordinario del cuerpo humano. La primera fecundación in vitro con éxito data del año 1978, y desde entonces los embarazos generados en un laboratorio se han ido sucediendo, liberando el organismo de los obstáculos naturales.
El culmen de la manipulación científico/tecnológica en medicina acaba de producirse en India, donde una mujer ha sido madre de mellizas a los 74 años de edad. Tanto ella como su marido, octogenario, se declaran muy dichosos. Para alcanzar tal estado de felicidad solo han necesitado el dinero suficiente para que una clínica privada utilizara los avances médicos. Las gemelas, que nacieron por cesárea, están bien, y los ancianos han sido mencionados en el mundo entero.
Por desgracia, fenómenos naturales como huracanes, tornados, diluvios nos recuerdan dolorosamente nuestra nimiedad.  

divendres, 6 de setembre del 2019

Trump, Johnson y Salvini - Trump, Johnson i Salvini


Trump, Johnson i Salvini

Citem-los per aquest ordre, atenint-nos a la potència dels països a què pertanyen. Tres governants elegits democràticament, però un tercet que lluny de deixar indiferents als qui no els van votar desperten la seva repugnància. 
Un, Matteo Salvini, ja es troba fora de joc. Prepotent, fatxenda, insensible a la tragèdia dels immigrants, la jugada de fer caure al seu govern li va sortir malament . En conseqüència, ja no pot manejar la corda de l’anti europeisme, ni la de deixar que els nàufrags s’ofeguin.
Pel que fa al britànic Boris Johnson, la seva estrella s’enfosqueix hora rere hora. La gestió del Brexit, el qual va fomentar partint d’una clamorosa i conscient inexactitud econòmica, es convertirà probablement en la seva tomba política, quelcom que almenys la meitat dels seus compatriotes celebraran.
Resta el totpoderós Donald Trump, pinxo provocador que porta més de tres anys desestabilitzant relacions internacionals, despertant tambors de guerra freda amb el risc de transformar-se en calenta, abonant la crisi climàtica amb la seva indiferència vers la realitat d’huracans devastadors, desgels i altres fenòmens exacerbats. També ell es veu detestat per la meitat dels seus conciutadans, però de moment, la seva estrella continua lluent, no perquè els núvols que intenten enfosquir-la siguin pocs sinó perquè no assoleixen prou força.
Tres exemples que porten a que les persones que no comparteixen els postulats d’aital tercet, per considerar-los humanament nefastos, es preguntin per la qualitat dels seus electors. Tot considerant que les respostes poden ser diverses, valgui escollir-ne una entre el conjunt. La de que és molt possible que els falti educació, entesa com l’eina que condueix a la responsabilitat i a la llibertat.

        Trump, Johnson y Salvini

Citémoslos por este orden, ateniendo al poderío de los países a que pertenecen. Tres gobernantes elegidos democráticamente, mas un terceto que lejos de dejar indiferentes a quienes no los votaron despiertan su repugnancia. 
Uno, Matteo Salvini, ya se encuentra fuera de juego. Prepotente, fachenda, insensible a la tragedia de los inmigrantes, la jugada de hacer caer a su gobierno le salió torcida. En consecuencia, ya no puede manejar la cuerda del anti europeísmo, ni la de dejar que los náufragos se ahoguen.
Por lo que respecta al británico Boris Johnson, su estrella se oscurece hora tras hora. La gestión del Brexit, el cual fomentó partiendo de una clamorosa y consciente inexactitud económica, se convertirá probablemente en su tumba política, algo que al menos la mitad de sus compatriotas celebrarán.
Resta el todopoderoso Donald Trump, gallo provocador que lleva más de tres años desestabilizando relaciones internacionales, despertando tambores de guerra fría con el riesgo de transformarse en caliente, abonando la crisis climática con su indiferencia hacia la realidad de huracanes devastadores, deshielos y otros fenómenos exacerbados. También él es detestado por la mitad de sus conciudadanos. Por el momento, su estrella continúa brillando, no porque las nubes que intentan ensombrecerla sean pocas sino porque no alcanzan la suficiente potencia.
Tres ejemplos que llevan a que las personas que no comparten los postulados de semejante terceto, por considerarlos humanamente nefastos, se pregunten por la calidad de sus electores. Habida cuenta que las respuestas pueden ser diversas, valga escoger una entre ellas. La de que es muy posible que les falte educación, entendida como la herramienta que conduce a la responsabilidad y a la libertad.