La solitud
del cap de setmana
Els caps de
setmana són terribles per als solitaris que se senten sols. En una època en què
tot s’estudia, més o menys profundament, s’ha descobert que dissabtes i
diumenges terroritzen la gent que manca de companyia. Es tracti de joves o de
persones madures o grans.
L’explicació és
senzilla. Per als que treballen, els dies feiners estan plens d’obligacions,
amb companys i companyes més o menys agradables però sempre presents. En canvi,
si no es disposa d’amistats o parents amb qui comptar cada un dels dissabtes,
diumenges i altres dies festius, la solitud entre quatre parets es converteix en
insuportable. I el mateix val a dir dir de la gent gran, la que entre setmana
troba distracció en anar a la compra o passar la tarda al centre per a
jubilats on conversar o divertir-se amb els jocs de taula.
Les possibilitats
de socialització desapareixen el cap de setmana, la qual cosa manca de sentit.
Quan més necessària és la companyia, quan el temps lliure pesa a l’ànim, els
centres cívics i d’altres es troben tancats. Siguin públics o privats. El
personal treballa cinc dies a la setmana, com correspon, i per al cap de setmana
no es preveuen substitucions.
El món a l’inrevés.
Si de veritat es desitja proporcionar benestar emocional a la gent gran
amb poca família i amics, no és tan sols entre setmana quan cal atendre’ls,
sinó encara amb més mesura durant uns caps de setmana que solen fer-se
interminables. Ja va essent hora d’obrir els centres de dia cada dia i posar fi
a la dolorosa incongruència.
La
soledad del fin de semana
Los fines de semana son terribles para los solitarios que se
sienten solos. En una época en que todo se estudia, más o menos profundamente, se
ha descubierto que sábados y domingos aterrorizan a la gente que carece de
compañía. Se trate de jóvenes o de personas maduras o mayores.
La explicación es sencilla. Para los que trabajan, los días laborables
están llenos de obligaciones, con compañeros y compañeras más o menos agradables
pero siempre presentes. En cambio, si no se dispone de amistades o parientes con
los que contar cada uno de los sábados, domingos y otros festivos, la soledad
entre cuatro paredes se convierte en insoportable. Y lo mismo cabe decir de la
gente mayor, la que entre semana encuentra distracción en ir a la compra o
pasar la tarde en el centro para jubilados donde conversar o disfrutar con los
juegos de mesa.
Las posibilidades de socialización desaparecen el fin de
semana, lo cual carece de sentido. Cuando más necesaria es la compañía, cuando el
tiempo libre pesa en el ánimo, los centros cívicos y otros se encuentran cerrados.
Sean públicos o privados. El personal trabaja cinco días a la semana, como corresponde,
y para el fin de semana no se prevén sustitutos.
El mundo al revés. Si de verdad se desea proporcionar
bienestar emocional a la gente mayor con poca familia y amigos, no es tan solo entre
semana cuando hay que atenderlos, sino en mucha mayor medida durante unos fines
de semana que suelen hacerse interminables. Ya va siendo hora de abrir los
centros de día cada día y poner fin a la dolorosa incongruencia.
Entrades
