dissabte, 31 de juliol del 2021

Una secuencia de gaviotas - Una seqüencia de gavines

 

                Una seqüencia de gavines 

Asseguda davant del mar, contemplo l’escena d’una esplèndida gavina a la qual una altra de més petita, amb plomes entre marrons i blanques, assetja sense treva. Camina al seu voltant, amb el bec li cerca el coll, els costats, ambdues es mouen per la sorra a tocar de l’agua, la capitana suportant amb paciència les molèsties del que de seguida es comprenia que era el seu fill, o filla.

Ella bevia de l’aigua, el plançó la imitava; ella anava cap ací, ell també; cap allà, ell també. Ni la mare ni el fill aixecaven el vol. I de sobte, sí que volant va aparèixer una altra gavina, clavada a la més petita. Mateix color de plomes, mateixa mida, però ja autònoma, voladora eficient d’ací d’allà.

La seva germana, o germà, l’observava mentre mica en mica s’anava separant de la seva mare, la anava deixant tranquil·la. Fins que, al cap d’uns minuts, el plançó mateix, masculí o femení, va rompre a volar. En un moment s’havia emancipat, ja confiava en les seves forces, s’havia fet gran de cop.

Aparentment indiferent a aquell desenvolupament del seu descendent, a la seva definitiva creixença, l’esplèndida gavina es va enlairà, ales blanques i majestuoses. Ella en una direcció; les altres, en una altra. Mentre que jo havia sigut testimoni de com una criatura alada es convertia en adulta en molt poc temps, i de la paciència infinita de la mare mentre va ser necessari. Després, que tinguis una  bona vida, fill o filla, que jo ja puc fer la meva.

                                 Una secuencia de gaviotas 

Sentada frente al mar, contemplo la escena de una espléndida gaviota a la cual otra de más pequeña, con plumas entre marrones y blancas, asedia sin tregua. Camina a su alrededor, con el pico le busca el cuello, los costados, ambas se mueven por la arena junto al agua, la capitana soportando con paciencia las molestias de quien enseguida se comprendía que era su hijo, o hija.

Ella bebía del agua, el retoño la imitaba; ella iba hacia aquí, él también; hacia allá, él también. Ni la madre ni el hijo levantaban el vuelo. Y de repente, sí que volando apareció otra gaviota, clavada a la más pequeña. Mismo color de plumas, misma medida, pero ya autónoma, voladora eficiente de aquí para allá

Su hermana, o hermano, la observaba en tanto que, poco a poco, se iba separando de su madre, la iba dejando tranquila. Hasta que, al cabo de unos minutos, el propio retoño, masculino o femenino, rompió a volar. En un momento se había emancipado, ya confiaba en sus fuerzas, se había hecho mayor de golpe.

Aparentemente indiferente a aquel desarrollo de su descendiente, a su definitivo crecimiento, la espléndida gaviota echó a volar, alas blancas y majestuosas. Ella en una dirección; las otras, en otra. En tanto que yo había sido testigo de cómo una criatura alada se convertía en adulta en muy poco tiempo, y de la paciencia infinita de la madre mientras fue necesario. Después, que tengas una buena vida, hijo o hija, que yo ya puedo seguir con lo mío.

divendres, 23 de juliol del 2021

Volver al sufragio censitario en Estados Unidos - Tornar al sufragi censatari als Estats Units

                             Tornar al sufragi censatari als Estats Units 

Això és el que pretén el partit republicà dels Estat Units. Vol recular al segle XIX sense pudor per tal d’evitar, suposadament, que guanyin els demòcrates en determinats Estats. En una dotzena d’aquests, projecten astúcies com ara prohibir el vot per correu, demanar més elements per a la identificació o eliminar els col·legis electorals que obren durant 24 hores, indispensables per a la gent més pobre, atès que no cobren pel temps en què han anat a votar en dia laborable.

A fi de comptes, restabliment del sufragi censatari, el primer de què es va gaudir després de la Revolució Francesa. D’antuvi, només podien votar homes amb bones condicions de renda o patrimoni; cap a mitjans de segle XIX, van poder fer-ho tots els que sabessin llegir i escriure; i a principis del segle XX ja va ser universal masculí. Les dones encara no, fins ben entrat el segle i en alguns països més tard que en d’altres.

Drets i llibertats que són carcassa de la democràcia, un sistema polític i social del qual els Estats Units han estat capdavanters. Però vet aquí que uns quants encegats seguidors de Donald Trump volen fer trampes per aconseguir il·lícitament el que les urnes no els donarien amb justícia. Tan baix han caigut.

                             Volver al sufragio censitario en Estados Unidos 

Esto es lo que pretende al partido republicano de los Estados Unidos. Quiere recular al siglo XIX sin pudor con el fin de evitar, supuestamente, que ganen los demócratas en determinados Estados. En una docena de estos, proyectan astucias como prohibir el voto por correo, pedir más elementos para la identificación o eliminar los colegios electorales que abren durante 24 horas, indispensables para la gente más pobre, dado que no cobran por el tiempo en que han ido a votar en día laborable.

A fin de cuentas, restablecimiento del sufragio censitario, el primero de que se disfrutó después de la Revolución Francesa. De entrada, solo podían votar hombres con buenas condiciones de renta o patrimonio; hacia mediados de siglo XIX, pudieron hacerlo todos los que supieran leer y escribir; y a principios del siglo XX ya fue universal masculino. Las mujeres todavía no, hasta bien entrado el siglo y en algunos países más tarde que en otros.

Derechos y libertades que son armazón de la democracia, un sistema político y social del cual Estados Unidos han sido punteros. Pero he aquí que unos cuantos ofuscados seguidores de Donald Trump quieren hacer trampas para conseguir ilícitamente lo que las urnas no les darían con justicia. Tan bajo han caído.

divendres, 16 de juliol del 2021

La Naturaleza manda, se enfada y nos castiga - La Natura mana, s’enfada i ens castiga

 

            La Natura mana, s’enfada i ens castiga 

Greenpeace, els Verds i altres estudiosos del clima porten dècades advertint-nos del desastre terrenal en què estem caient. Ni cas per part d’empresaris i de governs, persistència de les energies fòssils, fins arribar a catàstrofes mai vistes a Europa com les d’ahir mateix. Quan les pluges torrencials són tan potents com per arribar a ensorrar cases, no barraques, a Alemanya o els Països Baixos, per provocar 67 morts i desenes de desapareguts, és que la Natura no pot resistir més i està farta de ser maltractada.

Fa anys que no anem per el bon camí, que capsigranys com ara Donald Trump han negat la crisis climàtica en pro de negocis contaminants. I fins aquí hem arribat. Quan la Unió Europea per fi es posa les piles, massa tard, dicta la reducció de les emissions de CO2 i la neutralitat climàtica en vistes a...., l’any 2050. D’ací a allà, tots calbs. O malalts, o empobrits, o a la intempèrie.

Quina herència més galdosa haurem deixat als nostres descendents. No ens ho perdonaran; endebades, és clar.

             La Naturaleza manda, se enfada y nos castiga

Greenpeace, los Verdes y otros estudiosos del clima llevan décadas advirtiéndonos del desastre terrenal en que estamos cayendo. Ni caso por parte de empresarios y de gobiernos, persistencia de las energías fósiles, hasta llegar a catástrofes nunca vistas en Europa como las de ayer mismo. Cuando las lluvias torrenciales son tan potentes como para llegar a arrasar casas, no barracas, en Alemania o los Países Bajos, para provocar 67 muertos y decenas de desaparecidos, es que la Naturaleza no puede resistir más y está harta de ser maltratada.

Hace años que no vamos por el buen camino, que botarates como Donald Trump han negado la crisis climática en pro de mantener negocios contaminantes. Y hasta aquí hemos llegado. Cuando la Unión Europea por fin se pone las pilas, demasiado tarde, dicta la reducción de las emisiones de CO2 y la neutralidad climática en vistas a...., el año 2050. De aquí a allá, todos calvos. O enfermos, o empobrecidos, o a la intemperie.

Qué herencia más penosa habremos dejado a nuestros descendientes. No nos lo perdonarán; en balde, claro está.

diumenge, 11 de juliol del 2021

Compiten como niños, niños estúpidos - Competeixen com nens, nens estúpids

 

                 Competeixen com nens, nens estúpids 

El viatge a l’espai de Richard Branson ha estat desqualificat d’immediat per Jeff Bezos perquè no passarà dels 90 quilòmetres d’altitud. En canvi, el seu sí que serà un vol com cal, atès que travessarà els 100 quilòmetres. Així doncs, que Branson no presumeixi d’haver estat el primer.

Bezos té previst enlairar-se el proper 20 de juliol guanyant la partida a Branson. A més a més, s’avançarà a un altre candidat a astronauta, el també multimilionari Elon Musk. Tots tres arximilionaris, naturalment, si no, com?

Amb tot, les aspiracions de Musk esdevenen molt més  elevades, donat que no sols es proposa fer un viatge al voltant de la Terra sinó establir una agència de vols turístics espacials. Això d’antuvi, perquè més endavant les seves naus adquiriran tal velocitat que serà possible instal·lar-se en hotels en altres planetes. Per exemple, a Mart, on espera fundar una ciutat que al 2050 arribi a congregar un milió d’habitants.

A moltes criatures, com a la resta d’humans, els agrada competir. Al nostre sistema es diu que això és bo. Potser sí, o potser seria  millor que no. El cas és que hi ha competidors adults que endemés fan castells a l’aire. Són tan estúpids que es fa evident que la possessió de diners no és garantia ni de seny ni de saviesa.

                             Compiten como niños, niños estúpidos 

El viaje al espacio de Richard Branson ha sido descalificado de inmediato por Jeff Bezos porque no pasará de los 90 kilómetros de altitud. En cambio, el suyo sí que será un vuelo como es debido, dado que atravesará los 100 kilómetros. Así pues, que Branson no presuma de haber sido el primero.

Bezos tiene previsto elevarse el próximo 20 de julio ganando la partida a Branson. Además, se adelantará a otro candidato a astronauta, el también multimillonario Elon Musk. Los tres archimillonarios, naturalmente, ¿cómo si no?

No obstante, las aspiraciones de Musk resultan mucho más elevadas, dado que no solo se propone hacer un viaje en torno a la Tierra sino establecer una agencia de vuelos turísticos espaciales. Eso en principio, porque más adelante sus naves adquirirán tal velocidad que será posible instalarse en hoteles en otros planetas. Por ejemplo, en Marte, donde espera fundar una ciudad que en el año 2050 llegue a alcanzar el millón de habitantes.

A muchas criaturas, como al resto de humanos, les gusta competir. En nuestro sistema se dice que esto es bueno. Quizá sí, o quizá sería mejor que no. El caso es que hay competidores adultos que además hacen castillos en el aire. Son tan estúpidos que se hace evidente que la posesión de dinero no es garantía ni de sensatez ni de sabiduría.

divendres, 2 de juliol del 2021

Respetar o no a los animales - Respectar o no els animals

 

                                           Respectar o no els animals 

Respectar també significa, gairebé sempre, estimar. Quelcom aplicable al tracte que es doni als animals amb els quals s’alimenta la majoria de la gent. La Comissió Europea ha enfilat l’agulla i proposarà, per al 2023, una llei per eliminar gradualment les gàbies per a animals com ara conills, guatlles, pollets, ànecs i oques. Ho ha fet atenent la demanda de més d’un milió de signatures ciutadanes.

Aquesta disposició de la UE està molt bé, però cal que, quan s’estableixi la llei, es faci complir, sinó, només seran paraules buides. Vegem què passa actualment respecte de la cria de gallines. Fa anys que la normativa prohibeix l’engabiament, i no obstant, les granges massificades continuen existint. Només cal llegir a la closca dels ous si hi ha el número 1 (han  viscut en llibertat), o el 3 (han viscut amuntegades picant-se entre elles). És una vergonya que això últim es permeti, en contra de la llei, i també ho és que hi hagi consumidors als quals tant se’ls hi doni el patiment d’uns éssers vius.

Aquest és el panorama. La qüestió rau en tenir en compte o no el benestar de les bèsties.

                                     Respetar o no a los animales 

Respetar también significa, casi siempre, querer. Algo aplicable al trato que se dé a los animales con los cuales se alimenta la mayoría de la gente. La Comisión Europea se ha puesto las pilas y propondrá, para el 2023, una ley para eliminar gradualmente las jaulas para animales como conejos, codornices, polluelos, patos y ocas. Lo ha hecho atendiendo la demanda de más de un millón de firmas ciudadanas.

Esta disposición de la UE está muy bien, pero hace falta que, cuando se establezca la ley, se haga cumplir, sino, solo serán palabras vanas. Veamos qué pasa actualmente respecto de la cría de gallinas. Hace años que la normativa prohíbe enjaular, y no obstante, las granjas masificadas siguen existiendo. Basta con ver en el caparazón de los huevos si hay el número 1 (han vivido en libertad), o el 3 (han vivido amontonadas picoteándose entre ellas). Es una vergüenza que esto último se permita, en contra de la ley, y también lo es que haya consumidores a los cuales tanto les da el sufrimiento de unos seres vivos.

Este es el panorama. La cuestión radica en tener en cuenta o no el bienestar de las bestias.