Efectos secundarios de la Civid-19 - Efectes secundaris de la Civid-19

 

                           Efectes secundaris de la Civid-19 

Entre els diversos efectes n’esmentaré tres. Un de bo, un de dolent i un de parcialment bo. Pel que fa a la primera premissa, és excel·lent que s’hagi acabat el petonejar-se dones i homes, dones i dones, que no són de la família, en trobar-se o, senzillament, en ser presentats. ¡Què era això de xocar galtes i espargir microbis!... Confiem en que quan puguem renunciar a les mascaretes persisteixi el bon costum de relegar el petoneig.

L’efecte negatiu a què al·ludeixo correspon a la utilització de les terrasses de bars i  restaurants en època de fred. Això comporta estufes a dojo i contaminació a dojo quan a la UE ja es parlava de prohibir aquest sistema. A l’estiu a fora i a l’hivern a dintre. És el que pertocaria si no fos por la maleïda pandèmia. Potser no patirem el virus, però és possible que agafem una pulmonia, i és ben segur que el medi ambient s’enrarirà.

Quant a l’efecte bo amb parcialitat, es tracta dels grans beneficis econòmics que estant obtenint les indústries relacionades amb la pandèmia. Fabricació de mascaretes, tests de contagis, bates de plàstic, etc., negocis rodons però amb el colofó d’incrementar exponencialment els residus. Amb tot, el gran enriquiment derivarà de l’elaboració de vacunes. No hi ha mal que per bé no vingui, diu un refrany estúpid, però en alguns casos ho encerta, encara que sigui només per a alguns. En aquest cas de la Cobvid-19 no ho erra en absolut. Salvar vides i alhora guanyar molts diners constitueix un autèntic paradís.

                           Efectos secundarios de la Civid-19 

Entre los diversos efectos mencionaré tres. Uno bueno, uno malo y uno parcialmente bueno. Con respecto a la primera premisa, es excelente que se haya acabado eso de besarse mujeres y hombres, mujeres y mujeres, que no son de la familia, al encontrarse o, sencillamente, al ser presentados. ¡Qué era esto de chocar mejillas y esparcir microbios!... Confiemos en que cuando podamos renunciar a las mascarillas persista la buena costumbre de relegar el besuqueo.

El efecto negativo a que aludo concierne a la utilización de las terrazas de bares y restaurantes en época de frío. Esto comporta estufas a tutiplén y contaminación a tutiplén cuando en la UE ya se hablaba de prohibir tal sistema. En verano fuera y en invierno dentro. Es lo que correspondería de no ser por la maldita pandemia. Quizás no padeceremos el virus, pero es posible que pillemos una pulmonía, y es seguro que el medio ambiente se enrarecerá.

En cuanto al efecto parcialmente bueno, se trata de los grandes beneficios económicos que estando obteniendo las industrias relacionadas con la pandemia. Fabricación de mascarillas, tests de contagios, batas de plástico, etc., negocios redondos pero con el colofón de incrementar exponencialmente los residuos. No obstante, el gran enriquecimiento derivará de la elaboración de vacunas. No hay mal para bien no venga, dice un refrán estúpido, pero en algunos casos lo acierta, aunque solo sea para algunos. En este caso de la Cobvid-19 no lo yerra en absoluto. Salvar vidas y al mismo tiempo ganar mucho dinero constituye un auténtico paraíso.

 

 

Científicos salvadores apenas recordados - Científics salvadors a penes recordats

 

                           Científics salvadors a penes recordats 

Tants famosos de pacotilla i tants benefactors de la humanitat gairebé oblidats. En plena pandèmia de la Covid-19, caldria recordar alguns científics que ens han salvat de virus i bactèries mortals. Al costat de Pasteur o Fleming, els quals sí que estan presents a la memòria popular, convindria recordar i regraciar Edward Jenner, descobridor de la vacuna contra la verola a finals del segle XVIII, i alhora esmentar Donald A. Henderson, epidemiòleg que va portar a la eradicació d’aquesta malaltia amb el patrocini de l’OMS. Gràcies a això, l’any 1977 es va registrar el darrer cas mundial de verola, que va ser a Somàlia. Henderson va finar l’any 2016, una mort recent que va merèixer poc ressò mediàtic.  Omissió fruït de la banalitat en què estem immersos.

Per altra banda, qui coneix els noms dels que van desenvolupar la vacuna contra la tuberculosi? Els metges i immunòlegs Alberto Calmette i Camille Guérin han salvat tantes vides des de principis del segle XX com Alexander Fleming al descobrir la penicil·lina o Louis  Pasteur al lliurar-nos de la ràbia.

Mirem també cap a casa nostra per fer esment de Jaume Ferran i Clua, bacteriòleg i metge català que va crear la primera vacuna contra el còlera, a finals del segle XIX. Un molt important pas endavant donat per un científic tant ignorat per la ciutadania con els anteriorment mencionats. La frivolitat condueix indefectiblement a ignorar l’autèntica vàlua en pro dels oripells.

                     Científicos salvadores apenas recordados 

Tantos famosos de pacotilla y tantos bienhechores de la humanidad casi olvidados. En plena pandemia de la Covid-19, habría que recordar a algunos científicos que nos han salvado de virus y bacterias mortales. Al lado de Pasteur o Fleming, los cuales sí que se hallan presentes en la memoria popular, convendría recordar y reconocer a Edward Jenner, descubridor de la vacuna contra la viruela a finales del siglo XVIII, y al mismo tiempo mencionar a Donald A. Henderson, epidemiólogo que llevó a la erradicación de esta enfermedad con el patrocinio de la OMS. Gracias a esto, en el año 1977 se registró el último caso mundial de viruela, en Somalia. Henderson falleció en el año 2016, una muerte reciente que mereció poca resonancia mediática.  Omisión fruto de la banalidad en que estamos inmersos.

Por otro lado, ¿quién conoce los nombres de quienes desarrollaron la vacuna contra la tuberculosis? Los médicos e inmunólogos Alberto Calmette y Camille Guérin han salvado tantas vidas desde principios del siglo XX como Alexander Fleming al descubrir la penicilina o Louis Pasteur al librarnos de la rabia.

Miremos también hacia nosotros para hacer mención de Jaume Ferran i Clua, bacteriólogo y médico catalán que creó la primera vacuna contra el cólera, a finales del siglo XIX. Un muy importando paso adelante dado por un científico tan ignorado por la ciudadanía como los anteriormente citados. La frivolidad conduce indefectiblemente a ignorar la auténtica valía en pro de los oropeles.

Elogio de la esperanza - Lloança de l’esperança

 

                                           Lloança de l’esperança 

Cal llançar un crit d’esperança enmig de tantes dificultats en què ens trobem, tots. Uns amb més contrarietats que d’altres, els aclaparats per problemes econòmics, per motius de salut, per la pèrdua d’algun ésser estimat. ¿És grotesc aferrar-se a l’esperança quan estem patint una pandèmia duradora com aquesta de la Covid-19? Ho sigui o no, de fet constitueix l’únic bàlsam.

No obstant això, l’esperança requereix uns fonaments, perquè en cas contrari esdevé endebades, pot resultar fins i tot més perniciosa que el descoratjament.  En la situació actual de contagis, restriccions a la llibertat individual, aïllament social, en què és possible basar l’esperança? En primer terme apareixen les vacunes anunciades, una solució  palpable, de caire material, però mentre no arriben potser que ens revestim de quelcom personal, voluntariós,  elegit.

Podem llançar la tovallola, deixar-nos endur pel desànim, enfonsar-nos en la impotència o fer front a la por amb la fortalesa, al cansament amb l’esforç i tirar endavant. El cert és que, mentre moguem cos i esperit no incubarem la desesperança, mentre tinguem pensaments positius relegarem els destructius, mentre somriguem trobarem la vida més bella.

                                             Elogio de la esperanza 

Hay que lanzar un grito de esperanza en medio de tantas dificultades en que nos encontramos, todos. Unos con más contrariedades que otros, los agobiados por problemas económicos, por motivos de salud, por la pérdida de algún ser querido. ¿Es grotesco aferrarse a la esperanza cuando estamos sufriendo una pandemia duradera como esta de la Covid-19? Lo sea o no, de hecho constituye el único bálsamo.

No obstante, la esperanza requiere unos fundamentos, ya que en caso contrario es en vano, incluso puede resultar más perniciosa que el desaliento. En la actual situación de contagios, restricciones a la libertad individual, aislamiento social, ¿en qué es posible basar la esperanza? En primer término aparecen las vacunas anunciadas, una solución palpable, de cariz material, pero mientras no llegan mejor que nos revistamos de algo personal, voluntarioso, escogido.

Podemos lanzar la toalla, dejarnos llevar por el desánimo, hundirnos en la impotencia o hacer frente al miedo con la fortaleza, al cansancio con el esfuerzo y salir adelante. Lo cierto es que, mientras movamos cuerpo y espíritu no incubaremos la desesperanza, mientras tengamos pensamientos positivos relegaremos los destructivos, mientras sonriamos encontraremos la vida más bella.

Una isla con movilidad totalmente verde - Una illa amb mobilitat totalment verda

 

                     Una illa amb mobilitat totalment verda 

Podria ser una utopia, però no ho serà. Al menys això és el que assegura el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis. En una petita illa de la mar Egea, la denominada Astypalea, tots els vehicles passaran a ser elèctrics, amb càrrega procedent d’energies renovables, indiscutiblement. El territori serà autosuficient, accentua Mitsotakis. Hi estan implicats el govern grec y la companyia Volkswagen, i la Seat hi serà present amb les seves e-Scooter, elèctriques.

Actualment circulen uns 1.500 vehicles amb combustible fòssil, els quals aviat seran substituïts per 1.000 d’elèctrics fins a desaparèixer del tot.  Semblen molts cotxes per a una illa que només té 1.300 habitants i 95 km² de superfície, però també hi deu comptar el transport públic, el turisme.

L’encoratjador ecològicament és l’assaig que representa, la punta de llança de la transformació en la mobilitat rodada, la constatació que una utopia deixa de ser-ho així que es fa realitat.

 

            Una isla con movilidad totalmente verde

 Podría ser una utopía, pero no lo será. Al menos eso es lo que asegura al primer ministro griego, Kyriakos Mitsotakis. En una pequeña isla del mar Egeo, la denominada Astypalea, todos los vehículos pasarán a ser eléctricos, con carga procedente de energías renovables, indiscutiblemente. El territorio será autosuficiente, acentúa Mitsotakis. Están implicados en ello el gobierno griego y la compañía Volkswagen, y Seat estará presente con sus e-Scooter, eléctricas.

Actualmente circulan unos 1.500 vehículos con combustible fósil, los cuales pronto serán sustituidos por 1.000 eléctricos hasta desaparecer del todo.  Parecen muchos coches para una isla que solo tiene 1.300 habitantes y 95 km² de superficie, pero también debe de contar el transporte público, el turismo.

Lo alentador ecológicamente es el ensayo que representa, la punta de lanza de la transformación en la movilidad rodada, la constatación de que una utopía deja de serlo en cuanto se hace realidad.