divendres, 24 de setembre del 2021

Los botellones y la punición - Els botellots i la punició

 

                                         Els botellots i la punició 

Quina punició mereixeria la minoria eixelebrada que ha pres per costum sortir a beure al carrer ignorant la Covid, embrutant quan no destrossant, enfrontant-se als agents de l’ordre públic amb pedregades i demés?  Hauria de ser una punició  molt més contundent que unes multes i algunes detencions. Perquè està comprovat que això no fa cap efecte. Cal una mica d’imaginació per entendre què els trinxaria, a la colla de capsigranys.

Heu deixat la via pública feta un merder?, doncs a recollir, nois i noies. Uns quants detinguts i que els jutges s’hi posin i ho manin. Què divertit doblegar l’esquena i anar aplegant tot el temps que calgui les escombraries que han escampat!

I per a aquestes mans sobreres i caps avorrits que necessiten entrompar-se, en ser detinguts també hi ha feina als hospitals. Que dictin els jutges que han d’ajudar a la neteja, atès que d’altra cosa no serien capaços, i que s’adonin, d’habitació en habitació dels malalts, de quan estúpid és malbaratar la salut, molestar el proïsme, ser un bergant avui i demà.

Són suggeriments. És possible que servissin com a escarment.

 

       Los botellones y la punición 

¿Qué punición merecería la minoría alocada que ha tomado por costumbre salir a beber en la calle ignorando la Covid, ensuciando cuando no destrozando, enfrentándose a los agentes del orden público con pedradas y demás? Debería ser una punición mucho más contundente que unas multas y algunas detenciones. Porque está comprobado que esto no hace ningún efecto. Se necesita un poco de imaginación para entender qué les pincharía, al grupo de botarates.

¿Habéis dejado la vía pública hecha un asco?, pues a recoger, chicos y chicas. Unos cuantos detenidos y que los jueces se pongan en marcha y lo manden. ¡Qué divertido doblar el espinazo e ir acumulando durante el tiempo que haga falta la basura que han desparramado!

Y para estas manos sobrantes y cabezas aburridas que necesitan embriagar-se, al ser detenidos también hay trabajo en los hospitales. Que dicten los jueces que han de que ayudar a la limpieza, dado que de otra cosa no serían capaces, y que se den cuenta, de habitación en habitación de los enfermos, de cuán estúpido es malgastar la salud, molestar al prójimo, ser un bergante hoy y mañana.

Son sugerencias. Es posible que sirvieran como escarmiento.

dissabte, 18 de setembre del 2021

El Pentágono desconfiaba de Donald Trump - El Pentàgon desconfiava de Donald Trump

 

                            El Pentàgon desconfiava de Donald Trump 

Ha sortit a la llum que el cap de l’Estat Major Conjunt del EUA, el general Mark A. Milley, es va posar en contacte amb el seu homòleg xinés, Li Zuocheng, l’octubre de 2020. El motiu era per assegurar-li que el seu país no atacaria la Xina. Els serveis d’intel·ligència nord-americans havien detectat que els xinesos creien que Donald Trump estava preparant un atac.

Una segona trucada telefònica va ser per tranquil·litzar el govern xinés el  8 de gener de 2021, dos dies després que es produís l’assalt del Capitoli per part de partidaris de Trump. Xinesos y nord-americans no les tenien totes, de manera que el general Milley va convocar una reunió secreta al Pentàgon per revisar el procés d’acció militar. Les instruccions van ser taxatives: que els oficials no obeïssin ordres de ningú llevat que ell mateix hi estigués involucrat.

Donald Trump ja no manava a la Casa Blanca, però la seva ombra continuava, i continua, sent allargada.

                     El Pentágono desconfiaba de Donald Trump 

Ha salido a la luz que el jefe del Estado Mayor Conjunto del EE.UU., el general Mark A. Milley, se puso en contacto con su homólogo chino, Li Zuocheng, en octubre de 2020. El motivo era para asegurarle que su país no atacaría China. Los servicios de inteligencia norteamericanos habían detectado que los chinos creían que Donald Trump estaba preparando un ataque.

Una segunda llamada telefónica fue para tranquilizar el gobierno chino el 8 de enero de 2021, dos días después de que se produjera el asalto del Capitolio por parte de partidarios de Trump. Chinos y norteamericanos no las tenían todas consigo, de manera que el general Milley convocó una reunión secreta en el Pentágono para revisar el proceso de acción militar. Las instrucciones fueron tajantes: que los oficiales no obedecieran órdenes de nadie a menos que él mismo estuviera involucrado.

Donald Trump ya no mandaba en la Casa Blanca, pero su sombra continuaba, y continúa, siendo alargada.

divendres, 10 de setembre del 2021

Funeral de Estado para Belmondo - Funeral d’Estat per a Belmondo

 

                            Funeral d’Estat per a Belmondo 

Jean-Paul Belmondo mor el proppassat dia 6 i França l’acomiada amb un funeral d’Estat. El President Macron al capdavant i la bandera gal·la embolcallant el taüt.

Viquipèdia defineix un funeral d’Estat com una cerimònia pública i molt solemne per honorar caps d’Estat o figures de gran rellevància. És obvi que el finat no era ni una cosa ni l’altra. Va ser un bon actor, fins i tot carismàtic, però res més. Per quin motiu, doncs, tot un autèntic cap d’Estat ret aital homenatge a un comediant, excel·lent, sens dubte, però sense cap atribut polític, científic o humanitari destacable?

El populisme més maldestre s’instal·la en alguns governants de tots nivells, en aquest cas, ja s’ha vist, en el propi president d’un país. Per tal d’arrossegar gent darrera seu no dubta a fer mal favor als que han obtingut merescudament aquesta mena d’homenatge.

Si cada cosa no està al seu lloc, malament anem. Que l’acadèmia cinematogràfica reti honors al gran actor, i que un cap de govern faci la seva feina amb cura.

                          Funeral de Estado para Belmondo 

Jean-Paul Belmondo muere el pasado día 6 y Francia lo despide con un funeral de Estado. El Presidente Macron al frente y la bandera gala envolviendo el ataúd.

Wikipedia define un funeral de Estado como una ceremonia pública y muy solemne para honrar a jefes de Estado o figuras de gran relevancia. Es obvio que el finado no era ni una cosa ni la otra. Fue un buen actor, incluso carismático, pero nada más. ¿Por qué motivo, pues, todo un auténtico jefe de Estado rinde tal homenaje a un comediante, excelente, sin duda, pero sin ningún atributo político, científico o humanitario destacable?

El populismo más torpe se instala en algunos gobernantes de todos los niveles, en este caso, ya se ha visto, en el propio presidente de un país. A fin de arrastrar gente detrás suyo no duda en hacer mal favor a los que han obtenido merecidamente este tipo de homenaje.

Si cada cosa no está en su lugar, vamos mal. Que la academia cinematográfica rinda honores al gran actor, y que un jefe de gobierno haga su trabajo escrupulosamente.

 

divendres, 3 de setembre del 2021

Los vocablos dedicados a los futbolistas - Els mots dedicats als futbolistes

 

              Els mots dedicats als futbolistes 

Curiosos els mots dedicats als futbolistes. Es compren, es venen, es cotitzen, es traspassen, se’n treu profit, se’ls hi dóna sortida.

Són paraules que tant es poden atribuir a persones com a coses. Ells vénen a ser mers objectes. Objectes de desigs; a vegades, de rebuig. Objectes cars, quan estan en forma, però sempre lligats a vocables comercials, a valoracions, a preus alts o baixos. Com qualsevol útil material. Què deuen sentir quan baixa la seva cotització, quan se’ls posa en venda i cap club no els vol comprar? D’això no se’n parla.

Amb tot, no cal plànyer-los. Malgrat que el sistema de mercat és el mateix que el dels esclaus, i el lèxic sigui anàleg, la diferència esdevé colossal. Mai no els apallissen ni mai no es moriran de gana, però sí que és cert que crida l’atenció que ambdós grups, tan oposats social i econòmicament, comparteixin expressions.

                                Los vocablos dedicados a los futbolistas 

Curiosos los vocablos dedicados a los futbolistas. Se compran, se venden, se cotizan, se traspasan, se saca provecho, se les da salida.

Son palabras que tanto se pueden atribuir a personas como a cosas. Ellos vienen a ser meros objetos. Objetos de deseo; a veces, de rechazo. Objetos caros, cuando están en forma, pero siempre ligados a lenguajes comerciales, a valoraciones, a precios altos o bajos. Como cualquier útil material. ¿Qué deben de sentir cuando baja su cotización, cuando se les pone en venta y ningún club los quiere comprar? De eso no se habla.

Sin embargo, no hay que compadecerlos. Aunque el sistema de mercado es el mismo que el de los esclavos, y el léxico sea análogo, la diferencia resulta garrafal. Nunca los apalean ni nunca se morirán de hambre, pero sí es cierto que llama la atención que ambos grupos, tan opuestos social y económicamente, compartan expresiones.