divendres, 22 de febrer del 2019

Prejuicios contra la política - Prejudicis contra la política


     Prejudicis contra la política

 “Què és la política?”, es va preguntar Hannah Arendt l‘any 1950. Als seus manuscrits, encara molt afectada pels recents bombardejos amb la bomba atòmica, afirma que, “amb la crisi del món modern, més que aquest és el mateix home el que està fora de sí”.  I observa com creixen els prejudicis contra la política per part dels qui no són polítics. Emperò, els prejudicis estan lluny de ser judicis, i considera que sorgeixen del temor que la Humanitat provoqui la seva pròpia destrucció per causa de la política i els mitjans violents posats al seu abast.
 No obstant això, addueix Arendt, els prejudicis contra la política interior són tan antics com la democràcia parlamentària, la qual prometia representar el poble sencer i salvaguardar els seus interessos, sense que ho hagi fet. Respecte de la política exterior, el desencant apareix amb l’expansió imperialista de finals del segle XIX, quan els Estats estenen la dominació europea arreu del món, no en nom de la democràcia sinó per interessos econòmics.
 Quan Donald Trump d’una banda i Vladimir Putin d’una altra estan tensant la corda de l’armament, inclòs el nuclear, i l’amenaça d’un enfrontament bèl·lic ens sobrevola, la desconfiança vers la política detectada per Arendt es reforça. Tot i això, ella no es va rendir, alimentant l’esperança que els éssers humans serien raonables i sabrien desfer-se de la mala política. Ho farien mitjançant un govern mundial que dissoldria la maquinària dels Estats i resoldria els conflictes polítics i econòmics substituint els exèrcits per cossos policials.
Així ho escriu, així ho desitja, i al seu torn tem que aquesta esperança resulti utòpica si per política s’entén una relació entre dominadors i dominats, com és comú.
                                              
  Prejuicios contra la política

                “¿Qué es la política?”, se preguntó Hannah Arendt en 1950. En sus manuscritos, todavía muy afectada por los recientes bombardeos con la bomba atómica, sostiene que, “en la crisis del mundo moderno, más que este es el mismo hombre el que está fuera de quicio”.  Y observa cómo crecen los prejuicios contra la política por parte de quienes no son políticos. Empero, los prejuicios están lejos de ser juicios, y considera que surgen del temor de que la Humanidad provoque su propia destrucción por causa de la política y los medios violentos puestos a su alcance.
                No obstante, aduce Arendt, los prejuicios contra la política interior son tan antiguos como la democracia parlamentaria, la cual prometía representar al pueblo entero y salvaguardar sus intereses, sin que lo haya hecho. En cuanto a la política exterior, el desencanto aparece con la expansión imperialista de finales del siglo XIX, cuando los Estados extienden la dominación europea por todo el mundo, no en nombre de la democracia sino por intereses económicos.
                Cuando Donald Trump por un lado y Vladimir Putin por otro están tensando la cuerda del armamento, incluido el nuclear, y la amenaza de un enfrentamiento bélico nos sobrevuela, la desconfianza respecto de la política detectada por Arendt se refuerza. Sin embargo, ella no se rindió, albergando la esperanza de que los seres humanos serían razonables y sabrían deshacerse de la mala política. Lo harían mediante un gobierno mundial que disolvería la maquinaria de los Estados y resolvería los conflictos políticos y económicos sustituyendo los ejércitos por cuerpos policiales.
Así lo escribe, así lo desea, y a su vez teme que esta esperanza resulte utópica si por política se entiende una relación entre dominadores y dominados, como es común.

divendres, 15 de febrer del 2019

Peter Benenson dixit


Peter Benenson dixit

El fundador d’Amnistia Internacional va escriure: “Fins que no hagi estat posat en llibertat l’últim pres de consciència, fins que no hagi estat tancada l’última cambra de tortura, fins que no s’hagi fet realitat per a les persones del món la Declaració Universal dels Drets Humans, no haurem fet la nostra feina”.
Nascut a Londres el 1921 i mort el 2005, socialista, catòlic i titulat en Història, a Peter Benenson el va impactar una crònica del diari The Observer de l’any 1961. A la dictadura portuguesa d’Oliveira Salazar, dos estudiants havien estat condemnats a set anys de presó per advocar per la llibertat. Immediatament va publicar un article titulat “Els presos oblidats” en el qual sol·licitava als lectors que enviessin cartes a favor dels estudiants i demanant la seva excarceració. Els va anomenar “presos de consciència” per tal com no havien exercit ni emparat cap violència.
La resposta popular va esdevenir massiva. Més de mil persones van escriure al diari, iniciant-se així un activisme social que va donar lloc al naixement d’Amnistia Internacional. Al cap de poc temps, la lluita contra la injustícia, contra la violació dels drets humans arrelava amb delegacions en diversos països. I així fins avui mateix. Les investigacions, les denúncies, les missives enviades conformen un activisme global present a 150 països i integrat per set milions de persones. 
La feina encara no s’ha acabat, segons ho va concebre Berenson, atès que encara existeixen reus per la seva ideologia moral, religiosa o política no-violenta. Tot i això, la tasca segueix el seu camí, i bé, indubtablement.

Peter Benenson dixit

El fundador de Amnistía Internacional escribió: “Hasta que no haya sido puesto en libertad el último preso de conciencia, hasta que no haya sido cerrada la última cámara de tortura, hasta que no se haya hecho realidad para las personas del mundo la Declaración Universal de los Derechos Humanos, no habremos hecho nuestro trabajo.”
Nacido en Londres en 1921 y fallecido en 2005, socialista, católico y titulado en Historia, a Peter Benenson le impactó una crónica del diario The Observer del año 1961. En la dictadura portuguesa de Oliveira Salazar, dos estudiantes habían sido condenados a siete años de cárcel por abogar por la libertad. De inmediato publicó un artículo titulado “Los presos olvidados” en el cual solicitaba a los lectores que enviaran cartas en favor de los estudiantes y pidiendo su excarcelación. Los llamó “presos de conciencia” por cuanto no habían ejercido ni amparado violencia alguna.
La respuesta popular resultó masiva. Más de mil personas escribieron al periódico, iniciándose así un activismo social que dio lugar al nacimiento de Amnistía Internacional. Al poco tiempo, la lucha contra la injusticia, contra la violación de los derechos humanos cuajaba en delegaciones en diversos países. Y así hasta hoy mismo. Las investigaciones, las denuncias, las misivas enviadas conforman un activismo global presente en 150 países e integrado por siete millones de personas.  
El trabajo aún no ha terminado, según lo concibió Berenson, puesto que aún existen reos por su ideología moral, religiosa o política no violenta. Sin embargo, la labor sigue su camino, y bien, indudablemente.

divendres, 1 de febrer del 2019

El triunfo del on line - El triomf de l’on line


El triomf de l’on line

Sense treva, com un corc, internet va transformant tots els àmbits humans. L’economia, les relacions personals, l’ensenyament. En aquest últim camp, la pròxima desaparició d’una prestigiosa escola d’idiomes esdevé altament simptomàtica. L’Institut d’Estudis Nord-Americans (IEN), present a Barcelona des del 1961, tancarà les seves portes el proper mes de juny. L’actual serà l’últim curs, i amb això es perdrà una referència en l’aprenentatge de l’anglès.
Durant cinquanta-vuit anys, l’escola ha rebut alumnes de totes les edats mentre que anava transformant els seus mètodes d’ensenyament adaptant-los als instruments que anaven sorgint. Al factor humà se li van anar addicionant successivament enregistraments en forma de cassets, CDs, audiovisuals, fins que l’ensenyament virtual ha vingut a vèncer per complet.
Al·lega la direcció de l’IEN que la competència de les ofertes en línia ha estat decisiva. A la més clàssica per ràdio s’han afegit les assequibles per mòbil o per tauleta. Professors i professores des de l’aire, veus amb o sense rostre, a qualsevol hora, en qualsevol lloc. Sense paper i sense bolígraf, triomfant sense pal·liatius. Les eines intel·ligents, la intel·ligència artificial substituint impunement les relacions humanes tangibles, sense que sigui previsible una marxa enrere.  

El triunfo del on line

Sin tregua, como una carcoma, internet va transformando todos los ámbitos humanos. La economía, las relaciones personales, la enseñanza. En este último terreno, la próxima desaparición de una afamada escuela de idiomas resulta altamente sintomática. El Instituto de Estudios Norteamericanos (IEN), presente en Barcelona desde 1961, cerrará sus puertas el próximo mes de junio. El actual será el último curso, y con ello se perderá una referencia en el aprendizaje del inglés.
Durante cincuenta y ocho años, la escuela ha recibido alumnos de todas las edades en tanto iba transformando sus métodos de enseñanza adaptándolos a los instrumentos que iban surgiendo. Al factor humano se le fueron adicionando sucesivamente grabaciones en forma de cassettes, CDs, audiovisuales, hasta que la enseñanza virtual ha venido a vencer por completo.
Alega la dirección del IEN que la competencia de las ofertas en línea ha sido decisiva. A la más clásica por radio se han sumado las asequibles por móvil o por tableta. Profesores y profesoras desde el aire, voces con o sin rostro, a cualquier hora, en cualquier lugar. Sin papel y sin bolígrafo, triunfando sin paliativos. Las herramientas inteligentes, la inteligencia artificial sustituyendo impunemente las relaciones humanas palpables, sin que sea previsible una marcha atrás.