Efectos de la educación no reglada - Efectes de l’educació no reglada

 

                          Efectes de l’educació no reglada 

És de comuna acceptació que l’educació la proporciona l’escola. Des de que l’alumnat és criatura fins a fer-se gran. Amb tot, hi ha una educació no reglada constant, la que brolla a diari dels mitjans de comunicació. Fonts com ara la televisió, la ràdio, la premsa, el cinema, el teatre i, sobre tot, internet, eduquen, és a dir, socialitzen la ciutadania diàriament.  I val a dir que a través de les xarxes socials, apogeu de la digitalització, la gent s’educa, o es mal educa, constantment. Quelcom que arriba a sobrepassar l’aprenentatge escolar. Una educació no reglada que té el seus efectes.

Tal vegada pot considerar-se que l’augment dels crims masclistes és fruit d’uns valors de violència i híper sexualitat intercanviats entre pantalles? Presents alhora en sèries i en pel·lícules. Són imatges de la supremacia del més fort, de la percepció de que les dones han deixat de ser éssers inferiors per passar a competir en tots els àmbits, tant socials com laborals, de la ràbia provocada perquè cada dia elles són més lliures.

Que l’escola eduqui en pro de la igualtat no és suficient quan la socialització subsegüent falla. Quan els cops de puny, les pistoles i la pornografia dominen la comunicació el masclisme continua sent predominant.  Vuit dones víctimes de crims masclistes en set mesos a Catalunya. Gairebé un assassinat mensual. Cal posar-hi remei. Com? Molts sectors han de reflexionar, des d’institucions públiques fins a empresaris de la comunicació. Aquests no han de pensar sols en el negoci, perquè la salut mental, el valors positius són molt més importants, són essencials. 

           Efectos de la educación no reglada 

Es de común aceptación que la educación la proporciona la escuela. Desde que el alumnado es una criatura hasta hacerse mayor. Sin embargo, existe una educación no reglada constante, la que surge a diario de los medios de comunicación. Fuentes como la televisión, la radio, la prensa, el cine, el teatro y, sobre todo, internet, educan, es decir, socializan a la ciudadanía diariamente. Y cabe decir que, a través de las redes sociales, culmen de la digitalización, la gente se educa, o se mal educa, constantemente. Algo que llega a sobrepasar el aprendizaje escolar. Una educación no reglada que tiene sus efectos.

¿Tal vez puede considerarse que el aumento de los crímenes machistas es fruto de unos valores de violencia e híper sexualidad intercambiados entre pantallas? Presentes a la vez en series y en películas. Son imágenes de la supremacía del más fuerte, de la percepción de que las mujeres han dejado de ser seres inferiores para pasar a competir en todos los ámbitos, tanto sociales como laborales, de la rabia provocada porque cada día ellas son más libres.

Que la escuela eduque en pro de la igualdad no es suficiente cuando la socialización subsiguiente falla. Cuando los puñetazos, las pistolas y la pornografía dominan la comunicación el machismo sigue siendo predominante.  Ocho mujeres víctimas de crímenes machistas en siete meses en Cataluña. Casi un asesinato mensual. Hay que ponerle remedio. ¿Cómo? Muchos sectores deben reflexionar, desde instituciones públicas hasta empresarios de la comunicación. Estos no deben pensar solo en el negocio, porque la salud mental, los valores positivos son mucho más importantes, son esenciales.

 

 

Menos criminalidad pero más presos - Menys criminalitat però més presos

 

                           Menys criminalitat però més presos 

D’una font que em mereix credibilitat llegeixo que a Espanya la criminalitat reconeguda internacionalment és inferior a la de països com ara Bèlgica, França o Suïssa, i en canvi, la proporció d’empresonats és molt més alta. Què passa, es tracta d’un Estat repressor en alt grau, fustigador d’actes que en altres llocs no són considerats delicte?

Què es persegueix, què omple les presons? La llibertat d’expressió, l’independentisme? Infraccions que no figuren al codi penal d’altres països. Això no sembla un bona etiqueta per al nostre sistema polític i social. Que les presons estiguin més plenes que en altres Estats europeus no es per posar-se medalles. Pensem-ho.

                                    Menos criminalidad pero más presos 

De una fuente que me merece credibilidad leo que en España la criminalidad reconocida internacionalmente es inferior a la de países como Bélgica, Francia o Suiza, y en cambio, la proporción de encarcelados es mucho más alta. ¿Qué ocurre, se trata de un Estado represor en alto grado, hostigador de actos que en otros lugares no son considerados delito?

¿Qué se persigue, qué llena las cárceles? ¿La libertad de expresión, el independentismo? Infracciones que no figuran en el código penal de otros países. Eso no parece una buena etiqueta para nuestro sistema político y social. Que las cárceles estén más llenas que en otros Estados europeos no es para ponerse medallas. Pensémoslo.

¿La gente votará con sensatez? - La gent votarà amb seny?

 

                                 La gent votarà amb seny? 

Ara que tenim unes noves eleccions a tocar, m’ha vingut a la memòria un llibre de l’escriptor libanès Amin Maalouf, El naufragi de les civilizacions. Publicat l’any 2019, fa constar que, si bé hem progressat en sectors com ara la ciència o la tecnologia, en d’altres ens hem estancat fins a posar en perill el progrés general de la humanitat. La carrera armamentista en primer pla, la manca d’un ordre mundial que garanteixi els drets humans, la ignorància generalitzada instal·lada en una ciutadania que ha rebut educació però que en el seu dia a dia la deixa arraconada.

En una entrevista, Maalouf va dir que “la democràcia és important, però no n’hi a prou. És necessària l’educació. La gent que no està formada no pot escollir amb seny”. Això és el que deu passar, que la formació que s’ha rebut durant els anys d’estudi es dilueix fins arribar al punt en què les classes baixa i mitja voten partits de dreta, fins i tot, d’ultra dreta.  Què n’esperen, què poden fer al seu favor? No rés, però escalen posicions sostinguts pels graons de la ignorància.

Així és com al si de la democràcia pot haver-hi governants retrògrads, inclús dictadors. És així com interessos particulars, locals legítims poden emboirar-se pel camí de la incultura. Que la guia sigui el seny i no pas la ignorància.

                                     ¿La gente votará con sensatez?  

Cuando tenemos nuevas elecciones en perspectiva, me ha venido a la memoria un libro del escritor libanés Amin Maalouf, El naufragio de las civilizaciones. Publicado en 2019, deja constancia de que, si bien hemos progresado en sectores como la ciencia o la tecnología, en otros nos hemos encallado hasta poner en peligro el progreso general de la humanidad. La carrera armamentista en primer plano, la falta de un orden mundial que garantice los derechos humanos, la ignorancia generalizada instalada en una ciudadanía que ha recibido educación pero que en su día a día la deja en un rincón.

En una entrevista, Maalouf dijo que "la democracia es importante, pero no basta. Es necesaria la educación. La gente que no está formada no puede elegir con cordura". Esto es lo que debe de pasar, que la formación que se ha recibido durante los años de estudio se diluye hasta el punto que las clases baja y media votan partidos de derecha, incluso, de ultra derecha.  Qué esperan de ellos, qué pueden hacer en su favor. Nada, pero escalan posiciones sustentados por los escalones de la ignorancia.

 Así es como en el seno de la democracia puede haber gobernantes retrógrados, incluso dictadores. Es así como intereses particulares, locales legítimos pueden empañarse por el camino de la incultura. Que la guía sea la sensatez y no la ignorancia.