dilluns, 29 d’abril del 2013



Més incultes que Franco

Vet aquí que aquest govern espanyol ver a ser més inculte que els governs de Franco. És conegut el menyspreu franquista vers la cultura. Al dictador mai no se’l va veure assistir a una representació teatral o a un concert. Ell i la seva muller només feien acte de presencia a les corrides de toros o als partits de futbol. Ara, varies dècades després de la seva mort, successors seus exhibeixen el mateix tarannà pel que fa a l’activitat cultural. Sense sentir-se incòmodes, graven el sector cultural amb un 21% d’IVA i col·loquen a artistes i empresaris en una situació de precarietat. En canvi, el toreig només paga un 4% d’IVA. Queda clar, doncs, quin tipus de “cultura” protegeixen els nostres mandataris.
Per altra banda, s’ha comprovat que aquesta pujada de l’IVA no ha servit per recaptar més impostos, tal com van dir que pretenien, sinó al contrari, degut al descens d’espectadors als cines, teatres, etc. Però no obstant aquest evidència, el govern no ha fet cap pas enrere. Front aital actitud, val a dubtar que el seu objectiu fos exactament el de recaptar més diners. Potser el que realment es vol es perjudicar la cultura, considerada font de crítica i de pensament lliure.

Más incultos de Franco
                Hete aquí que este gobierno español viene a ser más inculto que los gobiernos de Franco. Conocido es el menosprecio franquista hacia la cultura. Al dictador nunca se le vio assistir a una representación teatral o a un concierto. Él y su mujer solo hacían acto de presencia en las corrides de toros o en los partidos de fútbol. Actualmente, dècades después de su muerte, sucesores suyos exhiben idéntico talante respecto de la actividad cultural. Sin el menor reparo, gravan el sector cultural con un 21% de IVA y colocan a artistes y empresarios en una precaria situación. En cambio, el toreo solo paga un 4% de IVA. Queda claro, pues, que tipo de “cultura” protegen nuestros mandatarios.
                Por otro lado, se ha comprobado que esta subida del IVA no ha servido para recaudar más impuestos, tal como dijeron se pretendía, sino al contrario, debido al descenso de espectadores en cines, teatros, etc. Pero no obstante tal evidencia, el gobierno no ha hecho ningún paso atrás. Ante tal actitud, cabe dudar de que su objetivo fuera exactamente el de recaudar más dinero. Quizás lo que realmente se quiere es perjudicar la cultura, considerada fuente de crítica y de pensamiento libre.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Indignados 15 de Octubre

Habría sido interesante hacer una encuesta a pie de calle:

-¿Tú qué vas a votar el 20 de Noviembre?

-¿No votarás?

Hay partidos de izquierda que justo reclaman lo que tú reclamas, que no están a favor de la gran banca, ni del armamentismo... Pero resulta que apenas tienen votos. ¡Qué pocos indignados debe de haber si siempre gana la derecha o la izquierda descafeinada!...

Y si no votas, o votas en blanco, has de saber que la derecha siempre vota, y que con la ley electoral que tenemos favoreces a los grandes partidos. En democracia siempre contamos todos, aunque tú no lo quieras.

En un sistema democrático, que es el que afortunadamente tenemos, pueden hacerse cambios de abajo hacia arriba con los instrumentos políticos adecuados. Hay que saber elegir, porque no todos los políticos son corruptos, ni inútiles.

Está bien protestar, pero sepamos cómo conseguir lo que queremos.

Indignats 15 d’Octubre

Hagués estat interessant fer una enquesta a peu de carrer:

-Tu què votaràs el 20 de novembre?

-No votaràs?

Hi ha partits d’esquerra que precisament reclamen el que tu reclames, que no estan a favor de la gran banca, ni de l’armamentisme... Però resulta que gairebé no tenen vots. Què pocs indignats deu haver si sempre guanya la dreta o l’esquerra descafeïnada!...

I si no votes, o votes en blanc, has de saber que la dreta sempre vota, i que amb la llei electoral que tenim afavoreixes els grans partits. En democràcia sempre comptem tots, malgrat que tu no ho vulguis.

En un sistema democràtic, que és el que sortosament tenim, es poden fer canvis de baix cap a dalt amb els instruments polítics adients. Cal saber triar, perquè no tots els polítics son corruptes, ni inútils.

Està bé protestar, però sapiguem com aconseguir allò que volem.

dijous, 17 de febrer del 2011

Els contraris a l’homeopatia (Más abajo, Los contrarios a la homeopatía)

Fa uns dies, vam poder veure a TV3 com uns joves aplegats a un carrer de Barcelona feien saber llur opinió en contra dels tractaments homeopàtics. Per demostrar que aquesta medicació no serveix per a res, cadascun es va empassar un munt de boles que tenien a les mans i que suposadament havien de servir contra l’insomni. “Ni tan sols un badall”, van proclamar.

Esclar que no. Amb això van demostrar la seva ignorància al respecte, ja que a l’homeopatia, són les dosis mínimes les que actuen. També van fer servir l’argument de que resulta cara, quan un tub amb boletes serveix per moltes setmanes i fins i tot, mesos. Per altra banda, es van basar en que amb les proves científiques comunes a la medicina al·lòpata no es demostra la seva eficàcia. I això també és molt comú al racionalisme cartesià; només es pot creure en allò que és científicament demostrable, tot i que ho tinguem davant dels ulls. A l’Edat Mitjana no en sabien de microbis, però hi eren.

I ja per acabar, per què aquestes campanyes redundants contra l’homeopatia? Qui no la vulgui utilitzar que no ho faci. És cosa dels laboratoris farmacèutics, com diria la germana Teresa Forcades?

Los contrarios a la Homeopatía

Días atrás pudimos ver en TV3 cómo unos jóvenes reunidos en una calle de Barcelona nos hacían saber su opinión en contrra de los tratamientos homeopàticos. Para demostrar que esta medicina no sirve para nada, cada uno de ellos se tragó un montón de bolas que tenían en la mano y que supuestamente debían servir contra el insomnio. “Ni siquiera un bostezo”, proclamaron.

Naturalmente que no. Eso demostró su ignorancia al respecto, ya que en la homeopatía son las dosis pequeñas las que actúan. También usaron el argumento de que resulta cara, cuando un tubo de bolitas sirve para muchas semanas, incluso meses. Por lo demás, se basaron en que con las pruebas científicas comunes a la medicina alópata no se demuestra su eficacia. Y eso también és común al racionalismo cartesiano; sólo se puede creer en aquello que es científicamente demostrable, aunque lo tengamos delante de los ojos. En la Edad Media no se sabía de microbios, pero allí estaban.

Y para terminar, ¿por qué estas campañas redundantes contra la homeopatía? Quién no quiera utilizarla que no lo haga. ¿Es cosa de los laboratorios farmacéuticos, como diría la hermana Teresa Forcades?

dijous, 1 de gener del 2009

Inici del bloc

EULÀLIA SOLÉ

Nascuda a Barcelona, és sociòloga i escriptora, emprant indistintament el català i el castellà.

PUBLICACIONS DESTACADES

Món del treball. Dos estudis: Ocio y valores culturales de los trabajadores de la Siemens de Cornellá (1986), i Qui són, què fan i què volen els afiliats a CC.OO. del Baix Llobregat (1993).

Àmbit de l’empresa automobilística. Dos llibres sobre una companyia emblemàtica dintre de l’Estat espanyol com és la SEAT. L’any 1994 va aparèixer SEAT, de 1950 a 1993, ed. Llibres de l’Índex, i l’any 2001, Seat 600. Un coche de leyenda, Edicions Benzina.

Temes socials. L’any 1996 es va apropar al món del consum de drogues publicant El peso de la droga, ed. Flor del Viento, i l’any 2003 va explicar Qué es el Comercio Justo, RBA libros.

Novel·la. Editada l’any 2003, porta per títol, El adiós de Ana, ed. Meteora.

Narrativa. Editada l’any 2008, porta per títol, Quatre Fets Singulars, ed. Meteora

Articles als diaris. Des de l’any 1985 col·labora a la premsa diària amb articles d’opinió. Ha publicat a El Periódico, al Diari de Barcelona i a l’Avui, i actualment ho fa de forma habitual a La Vanguardia.

Premis. L’any 2001 li va ser atorgat el Premi d’assaig de la revista El Ciervo per l’article, Dinero i diversión, i el 2004 va quedar finalista en el XV Premio Ana María Matatute de Narrativa amb el conte, El hoyo, Ed. Torremozas.

dimecres, 11 de juny del 2003

Qué es EL COMERCIO JUSTO

Qué es EL COMERCIO JUSTO.
Sus objetivos y principios. Las prácticas abusivas de algunas multinacionales. Dónde pueden comprarse productos solidarios.