diumenge, 27 de desembre del 2015

El valor implícit de les paraules

Vet aquí que en una festa escolar nadalenca, a l’escenari una classe de cinquè de primària obsequia mares, pares, avis, àvies i d’altres amb dolces nadales. Hi ha cantaires més disciplinats i altres menys, movent-se alguns al seu aire. Una espectadora asseguda al meu costat comenta, “aquella rossa no para”. Dues fileres més enrere, una nena de color destaca entre els seus condeixebles. Se m’acut que si aquesta mateixa dona hagués dit, “aquella negra no para”, la frase hagués sonat força malament. De ben segur que mai no l’hauria pronunciada, per tal de no caure en el racisme. També hauria pogut referir-se sense recança a un  “esprimatxat” inquiet, però no pas a un “toixó” inquiet, evitant ésser desconsiderada.
Però ve a succeir que també les omissions vigents contenen càrregues discriminatòries. Abstenir-se d’emprar els qualificatius negre o gras ja implica l’assumpció de conceptes despectius. Només quan a una persona negra se la pugui nomenar com a tal, igual que a una altra se li diu rossa o pèl-roja, i a una de grassa se la designi amb la mateixa naturalitat que a una de prima, només llavors es demostrarà que l’acceptació de l’heterogeneïtat és respectuosa i sincera.
                                                                                                                                                             
El valor implícito de las palabras

Hete aquí que en una fiesta escolar navideña, en el escenario una clase de quinto de primaria obsequia a madres, padres, abuelos, abuelas y demás con tiernos villancicos. Hay cantores más disciplinados y otros menos, moviéndose algunos a su aire. Una espectadora sentada a mi lado comenta, “aquella rubia no para quieta”. Dos hileras más atrás, una niña de color destaca entre sus condiscípulos. Se me ocurre que si esta misma mujer hubiera dicho, “aquella negra no para quieta”, la frase hubiera sonado fatal. Seguramente nunca la hubiera pronunciado, para no caer en el racismo. También hubiera podido referirse sin reparo a un “flacucho” inquieto,  no así a un “gordo” inquieto, evitando ser desconsiderada.

Pero viene a suceder que también las omisiones vigentes contienen cargas discriminatorias. Abstenerse de utilizar los calificativos negro o gordo ya implica la asunción de conceptos despectivos. Solo cuando a una persona negra se la pueda nombrar como a tal, igual que a otra se la llama rubia o pelirroja, y a una gruesa se la designe con la misma naturalidad que a una de delgada, solo entonces se demostrará que la aceptación de lo heterogéneo es respetuosa y sincera.