Futbol i control social
La primera vegada que un
telenotícies va engegar amb una informació sobre futbol, crec que molta gent ho
va reprovar, tot sentint que la innovació li grinyolava a l’enteniment. Quina rellevància
mereixia l’esport entre el que era important de veritat? A partir de llavors,
el fet s’ha reproduït amb força freqüència, fins el punt que ja no causa
estranyesa, ni en veu baixa ni en veu alta. S’ha normalitzat. El futbol forma
part dels temes transcendents, per tant, està bé que ocupi la portada dels
informatius.
Quelcom semblant succeeix amb
això dels talls de veu dels protagonistes del futbol que s’ofereixen a la radio.
Jugadors i entrenadors comentant, opinant sobre això i allò, reflexionant.
Abans n’hi havia prou amb cantar els resultats, la classificació i els pròxims encontres.
Cada cosa al seu lloc, i al futbol no li pertocava assimilar-lo a les
consideracions de polítics, empresaris, activistes socials, intel·lectuals.
Ambdós fenòmens condueixen a constatar
com el sistema -aquest ens que sona abstracte però que engloba quelcom tan real
com el poder en majúscules-, utilitza l’esport rei per controlar els interessos
i les emocions dels seus súbdits, desviant-los d’altres perilloses preocupacions.
Per altra banda, es constata el mètode
utilitzat. Aquest clàssic de les pautes socials, introduïdes amb paciència i
persistència fins a fer del costum quelcom natural, desitjable, imprescindible.
Fútbol y control social
La
primera vez que un telediario se inició con una información sobre fútbol, creo
que mucha la gente lo reprobó, sintiendo
que la innovación le chirriaba en el entendimiento. ¿Qué relevancia
merecía el deporte entre lo que de verdad era importante? A partir de entonces,
el caso se ha reproducido con bastante frecuencia, hasta el punto que ya no causa
extrañeza, ni en voz baja ni en voz alta. Está bien que ocupe la portada de los
informativos.
Algo parecido sucede con eso de
los cortes de voz de los protagonistas del fútbol que se ofrecen en la
radio. Jugadores y entrenadores comentando, opinando sobre esto y aquello,
reflexionando. Antes bastaba con cantar los resultados, la clasificación y los
próximos encuentros. Cada cosa en su lugar, y al fútbol no le correspondía
asimilarlo a las consideraciones de políticos, empresarios, activistas sociales,
intelectuales.
Ambos
fenómenos conducen a constatar cómo el sistema -ese ente que suena abstracto
pero que engloba algo tan real como el poder en mayúsculas-, utiliza el deporte
rey para controlar los intereses y las emociones de sus súbditos, desviándolos
de otras peligrosas preocupaciones. Y por otra parte, se constata el método
utilizado. Este clásico de las pautas sociales, introducidas con paciencia y
persistencia hasta hacer de la costumbre algo natural, deseable,
imprescindible.
Entrades
