diumenge, 21 d’agost del 2016

¿Dónde está del dinero? - Què se n’ha fet dels diners?

                                               Què se n’ha fet dels diners?

                El deute públic espanyol és de 1,107 bilions d’euros. Bilions!... El cap em dona voltes. La xifra equival al 100,9% del PIB!... On estem anant? On anirem a parar? Què se n’ha fet de tants diners? Els bancs, els inversors privats no els tenen ja que els han prestat al tresor públic, l’únic de que disposen és del interessos generats pel deute, que alhora el van engreixant. Milions d’euros que el govern ha emprat, en què? Més metges i més ben pagats no n’hi ha. Més mestres, més ben pagats i menys ràtio d’alumnes per classe ni pensar-hi. Més atenció a la gent gran, en absolut; i per contra, la reserva per al pagament de pensions es va buidant. Què se n’ha fet, doncs, de tant deute sobirà?
                D’antuvi, qualificatiu erroni, aquest de sobirà. Se suposa que la sobirania del l’Estat està representada per tota la ciutadania, però no és pas així quan no ens han preguntat si volíem gastar milions d’euros en aeroports inútils, en trens d’alta velocitat innecessaris, en autopistes deficitàries. I encara menys ens en tingut en compte mentre la corrupció  els omplia les butxaques.
                Fins aquí hem arribat, i estem on estem. El més sorprenent és que no sols no s’organitzin mobilitzacions de protesta sinó que molta gent recolzi amb el seus vots el camí cap el desastre.


¿Dónde está del dinero?

 La deuda pública española es de 1,107 billones de euros. Billones!... Se me va la cabeza. La cifra equivale al 100,9% del PIB!... ¿Hacia dónde vamos? ¿Adónde iremos a parar? ¿Dónde está tanto dinero? Los bancos, los inversores privados no lo tienen ya que lo han prestado al tesoro público, lo único de que disponen es de los intereses generados por la deuda, que al mismo tiempo la van engordando. Millones de euros que el gobierno ha utilizado, ¿en qué? Más médicos y mejor pagados no hay. Más maestros, mejor pagados y menos ratio de alumnos por clase ni pensarlo. Más atención a las personas mayores, en absoluto; y sin embargo, la reserva para el pago de pensiones se va vaciando. ¿Qué hay, pues, de tanta deuda soberana?
                De entrada, calificativo erróneo, este de soberana. Se supone que la soberanía del Estado está representada por toda la ciudadanía, pero no es así puesto no nos han preguntado si queríamos gastar millones de euros en aeropuertos inútiles, en trenes de alta velocidad innecesarios, en autopistas deficitarias. Y aún menos nos han tenido en cuenta mientras la corrupción les llenaba los bolsillos.

 Hasta aquí hemos llegado, y estamos donde estamos. Lo más sorprendente es que no solamente no se organicen movilizaciones de protesta sino que mucha gente apoye con sus votos el camino hacia el desastre.