divendres, 12 de maig del 2017

Atentos y relajados - Atents i relaxats

                                    Atents i relaxats

Hi ha lectures que aporten pau i benestar, com és el cas del llibre de Xavier Puigdevall La atención como estado interior, publicat per Idea Equipo Editorial. D’entre els apartats que condueixen a un món tranquil-, que no seria poc si de cas l’aconseguíssim tots plegats-, hi ha el dedicat als essenis. Sembla que la comunitat essènia va néixer uns 300 anys abans de Crist. Estava composta per unes 4.000 persones que vivien distribuïdes arreu de Palestina i algunes de les quals practicaven el celibat. Virginals o no, homes i dones renunciaven a tota propietat,  s’obligaven a dir sempre la veritat i es comprometien a ésser humils. D’altra part, els fruïts obtinguts amb el seu treball, a l’agricultura o en diversos oficis, es distribuïen segons les necessitats de cadascú. A més a més, sempre quedava reservada una part per auxiliar els pobres, les vídues, els orfes, i fins i tot els foresters, que requerissin ajuda.
Restar atents a la pau i al benestar de la natura, relaxats per l’absència d’ambició, vet aquí un horitzó al qual podríem assenyadament aplicar-nos. El llibre de Puigdevall ens parla també d’altres tradicions capaces d’assossegar l’esperit, però la cultura essènia ens ofereix, potser, la perspectiva suprema.
Els essenis van desaparèixer a finals del segle I d. C., donant fe de que el bé no és etern, com tampoc ho és el mal, sortosament. Al llarg del temps, altres doctrines socials han intentat cultivar la fraternitat i la vida senzilla, sense que, de moment, hagin reeixit. Amb tot, insisteixo, pensar en els essenis, imaginar-los a la seva època, reconforta.

Atentos y relajados

Hay lecturas que aportan paz y bienestar, como es el caso del libro de Xavier Puigdevall La atención como estado interior, publicado por Idea Equipo Editorial. Entre los apartados que conducen a un mundo tranquilo -que no sería poca cosa si acaso todos juntos lo consiguiéramos, - se encuentra el dedicado a los esenios. Parece que la comunidad esenia nació unos 300 años antes de Cristo. Estaba compuesta por unas 4.000 personas que vivían distribuidas a lo largo de Palestina y algunas de las cuales practicaban el celibato. Virginales o no, hombres y mujeres renunciaban a toda propiedad, se obligaban a decir siempre la verdad y se comprometían a ser humildes. Por otra parte, los frutos obtenidos con su trabajo, en la agricultura o en diversos oficios, se distribuían según las necesidades de cada cual. Por añadidura, siempre quedaba reservada una parte para auxiliar a los pobres, las viudas, los huérfanos, e incluso los forasteros, que requiriesen ayuda.
Estar atentos a la paz y al bienestar de la naturaleza, relajados por la ausencia de ambición, he aquí un horizonte al cual podríamos juiciosamente aplicarnos. El libro de Puigdevall nos habla también de otras tradiciones capaces de sosegar el espíritu, pero la cultura esenia nos ofrece, quizás, la perspectiva suprema.

Los esenios desaparecieron a finales del siglo I d. C., dando fe de que el bien no es eterno, como tampoco lo es el mal, afortunadamente. A lo largo del tiempo, otras doctrinas sociales han intentado cultivar la fraternidad y la vida sencilla, sin que, por el momento, hayan triunfado. A pesar de todo, insisto, pensar en los esenios, imaginarlos en su época, reconforta.