De radars i de cuina
Vet aquí dos temes capaços de cridar l’atenció.
Als mitjans de comunicació el més freqüent és que quan es parla dels radars a
les carreteres es faci tot posant èmfasi en la recaptació que suposa per a la
Administració, en comptes de posar-lo en els infractors que són mereixedors de les
multes. Sembla que els multats no tinguin cap culpa, no siguin un perill per
als altres conductors, tinguin dret a saltar-se les regles de trànsit. El món
al revés.
L’altre sorpresa prové de l’exposició al CosmoCaixa
sobre el procés creatiu a través del pa amb tomàquet a càrrec del xef Ferran
Adrià. Caram!... Tantes vegades que de ben segur tants de nosaltres hem sucat una
llesca de pa amb tomàquet, hi hem posat oli i sal i ens l’hem menjat sense saber
que ens portàvem a la boca una creació. Almenys, jo no ho sabia. Ignorant de mi,
perquè tampoc no hi vaig caure en escoltar per la ràdio que anaven a parlar d’un
geni i em va venir al cap Einstein, aneu a saber per quin motiu, i no, es tractava de Ferran Adrià. Imagino que el
propi cuiner es va sentir una mica aclaparat, intel·ligent i planer com és.
En fi, potser la rareta sóc jo, avalant fermament
els radars com a dissuasoris de infraccions de trànsit i recordant el pa amb
tomàquet tan bo que feia la meva mare, tan creativa.
De
radares y de cocina
He ahí dos temas capaces
de llamar la atención. En los medios de comunicación, lo más frecuente es
que cuando se habla de los radares en las carreteras se haga hincapié en la
recaudación que supone para la Administración en vez de hacerlo en los infractores
que merecen las multas. Tal parece que los multados no tengan culpa alguna, no
sean un peligro para los otros conductores, tengan derecho a saltarse las
reglas de tráfico. El mundo al revés.
La otra sorpresa
proviene de la exposición en el CosmoCaixa sobre el proceso creativo a
través del pan con tomate a cargo del chef Ferran Adrià. ¡Caray!... Tantas
veces que seguramente tantos de nosotros hemos untado una rebanada de pan con
tomate, hemos puesto aceite y sal y nos la hemos comido sin saber que nos
llevábamos a la boca una creación. Al menos, yo no lo sabía. Ignorante de
mí, porque tampoco caí en la cuenta al escuchar por la radio que iban a
hablar de un genio y me vino a la cabeza Einstein, vaya usted a saber por qué,
y no, se trataba de Ferran Adrià. Imagino que el propio cocinero se sintió abrumado,
inteligente y campechano como es.
En fin, quizás la
rarita soy yo, avalando firmemente los radares como disuasorios de infracciones
de tráfico y recordando el pan con tomate tan rico que hacía a mi madre, tan
creativa.
Entrades
