De radars i de cuina

Vet aquí dos temes capaços de cridar l’atenció. Als mitjans de comunicació el més freqüent és que quan es parla dels radars a les carreteres es faci tot posant èmfasi en la recaptació que suposa per a la Administració, en comptes de posar-lo en els infractors que són mereixedors de les multes. Sembla que els multats no tinguin cap culpa, no siguin un perill per als altres conductors, tinguin dret a saltar-se les regles de trànsit. El món al revés.

L’altre sorpresa prové de l’exposició al CosmoCaixa sobre el procés creatiu a través del pa amb tomàquet a càrrec del xef Ferran Adrià. Caram!... Tantes vegades que de ben segur tants de nosaltres hem sucat una llesca de pa amb tomàquet, hi hem posat oli i sal i ens l’hem menjat sense saber que ens portàvem a la boca una creació. Almenys, jo no ho sabia. Ignorant de mi, perquè tampoc no hi vaig caure en escoltar per la ràdio que anaven a parlar d’un geni i  em va venir al cap Einstein, aneu a saber per quin motiu, i no, es tractava de Ferran Adrià. Imagino que el propi cuiner es va sentir una mica aclaparat, intel·ligent i planer com és.

En fi, potser la rareta sóc jo, avalant fermament els radars com a dissuasoris de infraccions de trànsit i recordant el pa amb tomàquet tan bo que feia la meva mare, tan creativa.  

De radares y de cocina

He ahí dos temas capaces de llamar la atención. En los medios de comunicación, lo más frecuente es que cuando se habla de los radares en las carreteras se haga hincapié en la recaudación que supone para la Administración en vez de hacerlo en los infractores que merecen las multas. Tal parece que los multados no tengan culpa alguna, no sean un peligro para los otros conductores, tengan derecho a saltarse las reglas de tráfico. El mundo al revés.

La otra sorpresa proviene de la exposición en el CosmoCaixa sobre el proceso creativo a través del pan con tomate a cargo del chef Ferran Adrià. ¡Caray!... Tantas veces que seguramente tantos de nosotros hemos untado una rebanada de pan con tomate, hemos puesto aceite y sal y nos la hemos comido sin saber que nos llevábamos a la boca una creación. Al menos, yo no lo sabía. Ignorante de mí, porque tampoco caí en la cuenta al escuchar por la radio que iban a hablar de un genio y me vino a la cabeza Einstein, vaya usted a saber por qué, y no, se trataba de Ferran Adrià. Imagino que el propio cocinero se sintió abrumado, inteligente y campechano como es.

En fin, quizás la rarita soy yo, avalando firmemente los radares como disuasorios de infracciones de tráfico y recordando el pan con tomate tan rico que hacía a mi madre, tan creativa.