diumenge, 23 d’abril del 2017

Lecturas escolares - Lectures escolars

                            Lectures escolars

Ja és un clàssic reconèixer que el fet d’obligar des de l’escola a llegir uns llibres determinats no fomenta el gust per la lectura. És sabut, i malgrat tot es continua practicant aquest sistema. Per què? Crec que és perquè els menys interessats en la lectura són els propis docents. Directors, caps d’estudis, mestres. Si veritablement els agradés llegir, utilitzarien altres mètodes per fer que els deixebles compartissin el seu plaer per la lectura. Per exemple, deixant que fossin ells qui triessin els llibres que els vindria de gust llegir, comentar després en tertúlies, convidar els autors pròxims i assequibles. No es tracta de res difícil de dur a terme, i no obstant ningú no sembla interessat a fer-ho, just perquè a la majoria del professorat la literatura li importa un rave. I als adults en general, també.
A l’autobús, al metro, ja no es veuen criatures amb llibres de contes a les mans, sinó que tots porten, a les més tendres edats, el seu mòbil. Hi estan enganxats, igual que son pare o sa mare. Tots capficats jugant, mirant fotos, intercanviant whatsapps. Entre aquests progenitors, alguns deuen ser mestres, i no és possible que transmetin als seus alumnes allò que ells no senten, l’amor als llibres.
A tot això, de què serveix llegir? A part de passar-s’ho bé amb una bona narració, per a petits o per a adults, potser si les persones aprenguessin a pensar, conèixer i reflexionar gràcies a la lectura no succeiria que, a l’hora de votar, fossin elegits dirigents nefastos. Una incultura majoritària fa mal tothom a tot el món.

Lecturas escolares

Ya es un clásico reconocer que el hecho de obligar desde la escuela a leer unos libros determinados no fomenta el gusto por la lectura. Es sabido, y a pesar de todo se sigue practicando tal sistema. ¿Por qué? Creo que es debido a que los menos interesados en la lectura son los propios docentes. Directores, jefes de estudios, maestros. Si verdaderamente les gustara leer, utilizarían otros métodos para conseguir que los discípulos compartieran su placer por la lectura. Por ejemplo, permitiendo que fueran ellos quién escogieran los libros que les gustaría leer, comentar luego en tertulias, invitar a los autores cercanos y asequibles. No se trata de algo difícil de llevar a cabo, y no obstante nadie parece interesado en hacerlo, justo porque a la mayoría del profesorado la literatura le importa un rábano. Y a los adultos en general, también.
En el autobús, en el metro, ya no se ven niños y niñas con libros de cuentos en las manos, sino que todos llevan, desde las más tiernas edades, su móvil. Están enganchados, igual que su padre o su madre. Todos absortos jugando, mirando fotos, intercambiando whatsapps. Entre esos progenitores, algunos deben de ser maestros, y no es posible que transmitan a sus alumnos aquello que ellos no sienten, el amor a los libros.

A todo esto, ¿de qué sirve leer? Aparte de pasarlo bien con una buena narración, para pequeños o para adultos, quizás si las personas aprendieran a pensar, conocer y reflexionar gracias a la lectura no sucedería que, a la hora de votar, fueran elegidos dirigentes nefastos. Una incultura mayoritaria perjudica a todos en todo el mundo.