Treballadors sense ànima i sense
carn
Així són els robots, eficaços i insensibles ajudants, i el que és encara
més important, poden ésser uns excel·lents treballadors. Instruments que obeeixen,
no repliquen, no es queixen, no mengen, no dormen, no fan vacances, no saben que
hi ha caps de setmana. Les empreses en contracten cada dia en major mesura, de
manera que la mecanització substitueix l’habilitat humana, el pensament, la
blanor de la carn. Aboleix els convenis salarials, las vagues, les baixes per malaltia.
Si un robot s’espatlla, té més fàcil arranjament que un cos humà, i alhora és intercanviable.
Es tracta de la tècnica elevant al cub la productivitat, els beneficis, el goig
empresarial de fabricar, d’elaborar, d’oferir serveis de tota mena, privats o
públics. ¡Quina cara més maca, la d’aquesta tecnologia!... Llàstima que no
sigui l’única, que en tingui una altra.
Esmento la carta d’un lector de La Vanguardia, publicada el 01-06-17 sota
el títol de “Robots i treballadors”, en què l’autor expressa el seu escepticisme
vers la propaganda de que els robots han arribat para alliberar les persones de
les tasques més enutjoses tot permetent que treballin en altres ocupacions més
agradables. Ell no s’ho creu, davant l’evidència de la taxa d’atur existent, i
reflexiona: assumint que l’evolució tecnològica és imparable, s’haurien de fer
canvis a fi de que tots aquests avenços beneficiïn la majoria i no tan sols uns
quants.
Potser sense adonar-se, suggereix una gran revolució. Perquè només fent que
els robots i la seva productivitat pertanyin a la immensa majoria, els
beneficis serien per tothom. I això ja ho va dir algú al segle XIX.
Trabajadores sin alma y sin carne
Así son los robots, eficaces e
insensibles ayudantes, y lo que es aún más importante, pueden ser unos excelentes trabajadores.
Instrumentos que obedecen, no replican, no se quejan, no comen, no duermen, no
hacen vacaciones, no saben que hay fines de semana. Las empresas los contratan
cada día en mayor medida, de forma que la mecanización sustituye la habilidad
humana, el pensamiento, la blandura de la carne. Extingue los convenios
salariales, las huelgas, las bajas por enfermedad. Si un robot se estropea,
tiene más fácil arreglo que un cuerpo humano, y a la vez es intercambiable. Se
trata de la técnica elevando al cubo la productividad, los beneficios, el gozo
empresarial de fabricar, de elaborar, de ofrecer servicios de todo tipo,
privados o públicos. ¡Qué cara más bonita, la de esta tecnología!...
Lástima que no sea la única, que tenga otra.
Menciono la carta de un lector de
La Vanguardia, publicada el 01-06-17 bajo el título de “Robots y trabajadores”,
en la que el autor expresa su escepticismo ante la propaganda de que los robots
han llegado para liberar a las personas de las tareas fastidiosas permitiendo
que trabajen en otros empleos más agradables. Él no se lo cree, frente a
la evidencia de la tasa de paro existente, y reflexiona: asumiendo que la
evolución tecnológica es imparable, se tendrían que hacer cambios con el fin de
que todos estos avances beneficien a la mayoría y no tan sólo a unos cuantos.
Quizás sin darse cuenta, sugiere
una gran revolución. Porque tan solo haciendo que los robots y su productividad
pertenezcan a la inmensa mayoría, los beneficios serían para todo el
mundo. Y eso ya lo dijo alguien en el siglo XIX.
Entrades
