Els LGTBI i les residències d’avis
Recent celebrat l’anomenat
Dia de l’Orgull Gai, sorgeixen més que mai opinions de tots colors, talment com
la bandera que simbolitza les persones que s’agrupen sota la sigla LGTBI . És a dir, lesbianes, gais, bisexuals,
transsexuals i intersexuals, que això de les sigles sovint equival a un enigma. Admetre la diversitat sexual esdevé cada vegada més comú, i no obstant això,
hi ha un col·lectiu no heterosexual que ho té més difícil que els altres. És el
de la gent gran, i en concret, la que està reclosa en una residència. Procedeixen
d’una època en què van haver de viure en la clandestinitat, i envelleixen entre
companys i companyes de la seva edat que és possible que no hagin evolucionat
mentalment. Si entre els adults joves o madurs n’hi ha de refractaris a
acceptar la llibertat sexual, què esperar dels més grans?
En el cas de les
residències d’avis, pot haver-hi persones LGTBI que no hagin sortit de l’armari,
emprant l’expressió tan comuna, essent improbable que ho facin just a la seva
vellesa, seguint d’aquesta manera constrets a guardar silenci, a fingir. I n’hi
pot haver que sí, que siguin dels que han declarat la seva naturalesa, exposant-se
així a problemes per causa de la intransigència d’altres residents. El rebuig
social fa mal a qualsevol etapa de l’existència, però en la feblesa que comporten
els anys pot fer-ne encara més.
En mig de tot
plegat, algunes veus advoquen per la creació de residències per a gais,
lesbianes, etc., idea peregrina i molt lluny d’ésser recomanable. La segregació
mai no condueix a bon port. Són el respecte i l’admissió de la diferència els que
porten per bon camí, els que confereixen la pau interior.
Los LGTBI y las residencias para mayores
Recién
celebrado el llamado Día del Orgullo Gay, surgen más que nunca
opiniones de todos los colores, talmente como la bandera que simboliza a las
personas que se agrupan bajo la sigla LGTBI. Es decir, lesbianas, gais,
bisexuales, transexuales e intersexuales, que eso de las siglas a menudo
equivale a un enigma. Admitir la
diversidad sexual resulta cada vez más común, y no obstante, hay un colectivo
no heterosexual que lo tiene más difícil que otros. Es el de las personas
mayores, y en concreto, las que están recluidas en una residencia. Proceden de
una época en que debieron vivir en la clandestinidad, y envejecen entre
compañeros y compañeras de su misma edad que posiblemente no han evolucionado
mentalmente. Si entre los adultos jóvenes o maduros los hay refractarios a
aceptar la libertad sexual, ¿qué esperar de los mayores?
En el caso de
las residencias de ancianos, puede haber personas LGTBI que no hayan salido
del armario, utilizando esa expresión tan común, siendo improbable que lo hagan
justo en su vejez, siguiendo así constreñidos a guardar silencio, a
fingir. Y puede haberlos que sí, que sean de los que han declarado su
naturaleza, exponiéndose entonces a problemas por causa de la intransigencia de
otros residentes. El rechazo social hace daño a cualquier etapa de la
existencia, pero en la debilidad que comportan los años puede herir todavía
más.
En este
contexto, algunas voces abogan por la creación de residencias para gais,
lesbianas, etc., idea peregrina y muy lejos de ser recomendable. La segregación
nunca conduce a buen puerto. Son el respeto y la admisión de la diferencia los
que llevan por el buen camino, los que confieren la paz interior.
Entrades
