"Minijobs” a Alemanya
No és or tot el que lluu. La xifra de només el 5,7% d’atur a Alemanya desperta
l’enveja en països com Espanya, tenallada per un atur que assoleix el 16,5%. La
matisació arriba quan es gira la mirada cap als set milions d’alemanys que
tenen “minijobs”. No és pas un número petit sinó tot el contrari; no són
ocupacions desitjables ni de bon tros. La decepció acostuma a emergir quan es
grata sota dels titulars.
Els “minijobers” disminueixen la taxa d’atur però augmenten la precarietat
laboral. Amb freqüència són empleats que manquen tant de vacances com de
subsidi d’atur. Essent que Otto von Bismark va implantar a
Alemanya la seguretat social per primera vegada a tot el món, potser
s’està removent a la tomba més d’un segle després.
Desemmascarar el triomfalisme econòmic alemany a Europa condueix a
reconèixer la proliferació de treballs a temps parcial, mal pagats i sense
cobertura social. Estudiants, immigrants i dones constitueixen la borsa de
treball que rebaixa el percentatge d’atur. Es calcula que un 60% dels
“minijobs” correspon a mestresses de casa que els concilien amb la seva
presència a la llar. És una manera d’aportar uns diners extres, però no
representa un medi per a l’avenç professional, com tampoc no
proporciona una seguretat a títol personal ni en vistes a una pensió de
jubilació.
Aquest és el panorama laboral al primer país europeu. Cal afegir, tot
i això, que és semblant al d’altres països en el mateix context i que pateixen
d’un atur més alt. Amb Espanya al cap davant, segons sabem i patim.
”Minijobs”
en Alemania
No es oro todo lo que reluce. La
cifra de solo el 5,7% de paro en Alemania despierta la envidia en países como España,
atenazada por un desempleo que alcanza el 16,5%. La matización llega cuando se vuelve
la mirada hacia los siete millones de alemanes que tienen “minijobs”. No es un
número pequeño sino todo lo contrario; no son ocupaciones apetecibles ni mucho menos.
La decepción suele emerger cuando se rasca por debajo de los titulares.
Los “minijobers” disminuyen la
tasa de paro pero aumentan la precariedad laboral. Con frecuencia son empleados
que carecen tanto de vacaciones como de seguro de paro. Siendo que Otto von
Bismark implantó en Alemania la seguridad social por primera vez en todo el
mundo, tal vez se esté removiendo en la tumba más de un siglo después.
Desenmascarar el triunfalismo económico
alemán en Europa conduce a reconocer la proliferación de trabajos a tiempo
parcial, mal pagados y sin cobertura social. Estudiantes, inmigrantes y mujeres
constituyen la bolsa de trabajo que rebaja el porcentaje de desempleo. Se
calcula que un 60% de los “minijobs” corresponde a amas de casa que los concilian
con su presencia en el hogar. Es una forma de aportar un dinero extra, pero no representa
un medio para el avance profesional, como tampoco proporciona una seguridad a
título personal ni en vistas a una pensión de jubilación.
Tal es el panorama laboral en el
primer país europeo. Falta añadir, sin embargo, que es semejante al de otros países
en el mismo contexto y que adolecen de un mayor desempleo. Con España en la
vanguardia, según sabemos y padecemos.
Entrades
