Sembrar
la mala llavor
Què s’ensenya als alumnes italians quan s’impedeix que els seus companys
immigrants comparteixin amb ells el menjador escolar? Alguns assumiran la
xenofòbia durant tota la vida; a d’altres, quan creixin, els resultarà difícil
perdonar la conducta dels seus mestres, i la dels seus pares com
a consentidors. Mentrestant, al dia d’avui, a Lodi, municipi italià de
45.000 habitants, a l’hora del dinar els escolars autòctons s’asseuen en un
menjador i els de fora ho fan en un altre lloc. Els exclosos són principalment
africans, i a les seves famílies se’ls exigeix una aportació extra de cinc
euros per accedir al menjador escolar. A més pobres, més exigència. La
mala llavor presenta, doncs, dues cares. La de la injustícia social i la del
racisme, i els fruits a recollir seran sempre malignes.
La imatge dels petits conformant-se amb ingerir un entrepà apartats dels
seus condeixebles més afortunats ha provocat, d’altra banda, la reacció de
moltes persones de bon cor. Fins a 80.000 euros s’han recollit a fi de sufragar
la quota extra tan arbitràriament establerta, de manera que els 180 alumnes afectats
podran dinar al costat dels seus condeixebles italians. Una col·lecta
que posa de manifest l’existència d’una gran quantitat de persones bondadoses
i, com a tals, allunyades de la xenofòbia. Per desgràcia, no sempre són elles
les que porten les regnes del poder. Els vots de cert tipus d’electors doten
d’autoritat polítics perniciosos, mentre que una altra mena de persones
intenten esmenar el mal, sense defallir.
Sembrar la
mala semilla
¿Qué se enseña a los alumnos
italianos cuando se impide que sus compañeros inmigrantes compartan con ellos
el comedor escolar? Algunos asumirán la xenofobia de por vida; a otros, cuando
crezcan, les resultará difícil perdonar la conducta de sus maestros, y la de
sus padres como consentidores. Entretanto, al día de hoy, en Lodi, municipio
italiano de 45.000 habitantes, a la hora del almuerzo los escolares autóctonos
se sientan en un comedor y los de fuera lo hacen en otro lugar. Los excluidos
son mayormente africanos, y a sus familias se les exige una aportación extra de
cinco euros para acceder a la comida escolar. A más pobres, más exigencia. La
mala semilla presenta, pues, dos caras. La de la injusticia social y la del
racismo, y los frutos a recoger serán siempre malignos.
La imagen de los pequeños
conformándose con ingerir un bocadillo apartados de sus condiscípulos más
afortunados ha provocado, por otra parte, la reacción de muchas personas de
buen corazón. Hasta 80.000 euros se han recolectado a fin de sufragar la cuota
extra tan arbitrariamente establecida, de forma que los 180 alumnos afectados
podrán comer junto a sus condiscípulos italianos. Una colecta que pone de
manifiesto la existencia de una gran cantidad de personas bondadosas y, como
tales, alejadas de la xenofobia. Por desgracia, no siempre son ellas las que
llevan las riendas del poder. Los votos de cierto tipo de electores dotan de autoridad
a políticos perniciosos, mientras que otra clase de personas intentan enmendar
el mal, sin desfallecer.
Entrades
