divendres, 15 de febrer del 2019

Peter Benenson dixit


Peter Benenson dixit

El fundador d’Amnistia Internacional va escriure: “Fins que no hagi estat posat en llibertat l’últim pres de consciència, fins que no hagi estat tancada l’última cambra de tortura, fins que no s’hagi fet realitat per a les persones del món la Declaració Universal dels Drets Humans, no haurem fet la nostra feina”.
Nascut a Londres el 1921 i mort el 2005, socialista, catòlic i titulat en Història, a Peter Benenson el va impactar una crònica del diari The Observer de l’any 1961. A la dictadura portuguesa d’Oliveira Salazar, dos estudiants havien estat condemnats a set anys de presó per advocar per la llibertat. Immediatament va publicar un article titulat “Els presos oblidats” en el qual sol·licitava als lectors que enviessin cartes a favor dels estudiants i demanant la seva excarceració. Els va anomenar “presos de consciència” per tal com no havien exercit ni emparat cap violència.
La resposta popular va esdevenir massiva. Més de mil persones van escriure al diari, iniciant-se així un activisme social que va donar lloc al naixement d’Amnistia Internacional. Al cap de poc temps, la lluita contra la injustícia, contra la violació dels drets humans arrelava amb delegacions en diversos països. I així fins avui mateix. Les investigacions, les denúncies, les missives enviades conformen un activisme global present a 150 països i integrat per set milions de persones. 
La feina encara no s’ha acabat, segons ho va concebre Berenson, atès que encara existeixen reus per la seva ideologia moral, religiosa o política no-violenta. Tot i això, la tasca segueix el seu camí, i bé, indubtablement.

Peter Benenson dixit

El fundador de Amnistía Internacional escribió: “Hasta que no haya sido puesto en libertad el último preso de conciencia, hasta que no haya sido cerrada la última cámara de tortura, hasta que no se haya hecho realidad para las personas del mundo la Declaración Universal de los Derechos Humanos, no habremos hecho nuestro trabajo.”
Nacido en Londres en 1921 y fallecido en 2005, socialista, católico y titulado en Historia, a Peter Benenson le impactó una crónica del diario The Observer del año 1961. En la dictadura portuguesa de Oliveira Salazar, dos estudiantes habían sido condenados a siete años de cárcel por abogar por la libertad. De inmediato publicó un artículo titulado “Los presos olvidados” en el cual solicitaba a los lectores que enviaran cartas en favor de los estudiantes y pidiendo su excarcelación. Los llamó “presos de conciencia” por cuanto no habían ejercido ni amparado violencia alguna.
La respuesta popular resultó masiva. Más de mil personas escribieron al periódico, iniciándose así un activismo social que dio lugar al nacimiento de Amnistía Internacional. Al poco tiempo, la lucha contra la injusticia, contra la violación de los derechos humanos cuajaba en delegaciones en diversos países. Y así hasta hoy mismo. Las investigaciones, las denuncias, las misivas enviadas conforman un activismo global presente en 150 países e integrado por siete millones de personas.  
El trabajo aún no ha terminado, según lo concibió Berenson, puesto que aún existen reos por su ideología moral, religiosa o política no violenta. Sin embargo, la labor sigue su camino, y bien, indudablemente.