Llegir no és car i a més pot ser gratuït
A Barcelona s’ha
realitzat una enquesta per veure com sona el diapasó de la cultura. S’ha
preguntat a 1.665 barcelonins, una mostra que, segons era d’esperar, ha posat
de manifest que en el consum cultural hi ha significatives diferències
relatives a les capes socials. Una de les desigualtats més nítides incumbeix a
l’hàbit de llegir.
Si als barris de
classe alta es verifica que el 61,5% dels enquestats llegeix llibres amb
freqüència, la proporció descendeix al 58,3% en els de classe mitjana i al
39,6% en els de classe baixa. Xifres que, fora d’això, si ningú no ha mentit,
no resulten descoratjadores, tenint en compte el panorama perceptible a simple
vista. Donem doncs per acceptats els percentatges, sense que això obsti per
afegir-hi una observació.
Les capes altes
llegeixen més perquè tenen més diners? Es tracta d’un raciocini que seria pur sofisma
per dos motius. D’una banda, els llibres solen resultar més barats que la
popular consumició de cervesa, olives i patates xips. Per una altra, a
l’abundant xarxa de biblioteques és possible trobar una multitud de llibres
gratuïtament.
Així doncs, no
són els ingressos o el patrimoni els que determinen el grau de lectura. Els
condicionants cal buscar-los a l’entorn familiar i amical, el qual condueix a
adquirir unes o altres costums; i en el nivell d’educació, que en última
instància tampoc no depèn de la situació econòmica, atès que tan bona és
l’educació adquirida a l’escola pública, gratuïta, com a la privada. En tot
cas, depèn de si s’adquireix o no, si s’absorbeix o es llança per la finestra.
Leer no es caro y además puede ser gratuito
En Barcelona se ha realizado una
encuesta para ver cómo suena el diapasón de la cultura. Se ha preguntado a
1.665 barceloneses, una muestra que, según era de esperar, ha puesto de
manifiesto que en el consumo cultural existen significativas diferencias
relativas a las capas sociales. Una de las desigualdades más nítidas atañe al
hábito de leer.
Si en los barrios de clase alta
se verifica que el 61,5% de los encuestados lee libros con frecuencia, la
proporción desciende al 58,3% en los de clase media y al 39,6% en los de clase
baja. Cifras que, por lo demás, si nadie ha mentido, no resultan
descorazonadoras, habida cuenta del panorama detectable a simple vista. Demos pues
por aceptados los porcentajes, sin que ello obste para añadir una observación.
¿Las capas altas leen más porqué
tienen más dinero? Se trata de un raciocinio que sería puro sofisma por dos
motivos. Por un lado, los libros suelen resultar más baratos que la popular
consumición de cerveza, aceitunas y patatas chips. Por otro, en la abundante
red de bibliotecas es posible encontrar una multitud de libros gratuitamente.
Así pues, no son los ingresos o
el patrimonio los que determinan el grado de lectura. Los condicionantes hay
que buscarlos en el entorno familiar y amical, el cual conduce a adquirir unas
u otras costumbres; y en el nivel de educación, que en última instancia tampoco
depende de la situación económica, dado que tan buena es la educación adquirida
en la escuela pública, gratuita, como en la privada. En todo caso, depende de
si se adquiere o no, si se absorbe o se echa por la ventana.
Entrades
