divendres, 18 de setembre del 2020

El encanto de las películas clásicas - L’encís de les pel·lícules clàssiques

 

                            L’encís de les pel·lícules clàssiques 

Entre la gran quantitat de cadenes audiovisuals que actualment es troben a la nostra disposició n’hi ha de dedicades en exclusiva al cinema clàssic. Hi haurà persones a qui no els interessi en absolut, sigui per menyspreu envers el que consideren antiquat, sigui per por de caure en la nostàlgia. En aquest darrer cas, és obvi que es tractaria d’espectadors d’altres temps que fugen del tornar a veure.

Tot i això, els qui s’apunten a les pel·lícules clàssiques poden descobrir bastantes diferències respecte de les actuals, i fins hi tot, gaudir-ne. D’antuvi ja sorprèn el tempo dedicat als títols de crèdit. Des del primer a l’últim, des dels protagonistes als secundaris menys importants, des del productor al maquillador, és possible llegir tranquil·lament els seus noms. I el mateix passa quan es tracta de rètols o altres indicacions durant la pel·lícula. En acabar, sempre hi consta el repartiment, també amb parsimònia. No hi ha dubte que la pressa endimoniada és un handicap d’ara, no pas d’abans.

Un altre aspecte encara més important és que la història es narra cronològicament, i si tal vegada convé un feed back esclaridor, ni se n’abusa ni s’opta per un galimaties. Aquest artifici tan del moment amb el qual, pretenent posar a prova la perspicàcia de l’espectador, tant el guionista com el director pretenen donar mostra d’una intel·ligència superior.

No tan sols el cinema romàntic esdevé relaxant sinó també l’anomenat cinema negre. Tots els argument són intel·ligibles, en les morts no hi ha sang i els dolents reben el seu merescut càstig. Alguns films estan rodats en tecnicolor, altres en blanc i negre, però tots són diàfanament bells quan procedeixen dels grans realitzadors i directors de l’època.

                         El encanto de las películas clásicas

 Entre la gran cantidad de cadenas audiovisuales de que actualmente disponemos existen algunas dedicadas en exclusiva al cine clásico. Habrá personas a las que no les interese en absoluto, sea por desprecio hacia lo que consideran anticuado, sea por temor a caer en la nostalgia. En este último caso, es obvio que se trataría de espectadores de antaño que huyen del volver a ver.

Sin embargo, quienes se apuntan a las películas clásicas pueden descubrir bastantes diferencias respecto de las actuales, e incluso disfrutarlas. De buen principio ya sorprende el tempo dedicado a los títulos de crédito. Desde el primero al último, desde los protagonistas a los secundarios menos importantes, desde el productor al maquillador, es posible leer tranquilamente sus nombres. Y lo mismo sucede cuando se trata de rótulos u otras indicaciones en mitad de la película. Al final, siempre consta el reparto, también con parsimonia. No cabe duda de que la prisa endiablada es un hándicap de ahora, no de antes.

Otro aspecto aún más importante es que la historia se narra cronológicamente, y si acaso conviene un feed back esclarecedor, ni se abusa de ello ni se opta por un galimatías. Este artificio tan del momento con el cual, pretendiendo poner a prueba la perspicacia del espectador, tanto el guionista como el director pretenden dar muestra de una inteligencia superior.

No solo el cine romántico resulta relajante sino también el llamado cine negro. Todos los argumentos son inteligibles, en las muertes no hay sangre y los malos reciben su merecido castigo. Algunos filmes están rodados en tecnicolor, otros en blanco y negro, pero todos son diáfanamente bellos cuando proceden de los grandes realizadores y directores de la época.