divendres, 18 de desembre del 2020

Sarcasmos contra Donald Trump en USA - Sarcasmes contra Donald Trump als USA

 

             Sarcasmes contra Donald Trump als USA 

Llegeixo a l’Avenç, revista seriosa, en un article de Jordi Puntí, escriptor acreditat, que en el moment en què Trump va donar positiu al coronavirus va ser objecte d’agudes  mordacitats. Al programa d’humor Saturday Night Live, el còmic Chris Rock va deixar anar: “El president Trump és a l’hospital amb Covid, i jo només vull dir una cosa: tots els meus ànims per a la Covid”. Un altre, Micheal Chi, en el mateix espai, es lamentava irònicament de la recuperació del mandatari: “Quina decepció... És com quan en un accident de cotxe mort tothom menys el conductor borratxo”.

Déu-n’hi-do quina llibertat d’expressió als Estats Units! I alhora, déu-n’hi-do això de desitjar la mort d’algú. Però és que Donald Trump és un personatge que malmet motlles i condueix a que altres també ho facin. Advocar públicament per la defunció d’algú és quelcom que ens repel·leix, tant com ens ho fa íntimament, malgrat que en el fons pensem que la desaparició d’una determinada persona esdevindria beneficiosa per a una immensitat d’altres. Sense anar més lluny, es calcula que en els mítings de Trump es van contagiar milers de congregats que anaven sense mascareta tot seguint les consignes  del president.

Bé, a fi de comptes, Joe Biden ja l’ha fet fora, i el gran fatxenda ha començat a beure la copa amarga de la derrota i la deserció dels seus incondicionals. A arbre caigut, tothom hi fa llenya, i d’ell han començat a fer-ne tant alts càrrecs republicans com altres seguidors anònims.   Per exemple, els veïns de Mar-a-Lago, un immens immoble a Florida propietat de Trump, no el volen com a resident.  A cada porc li arriba el seu Sant Martí, proclama la dita, i molt sovint es fa realitat.

            Sarcasmos contra Donald Trump en USA 

Leo en el Avenç, revista seria, en un artículo de Jordi Puntí, escritor acreditado, que cuando Trump dio positivo al coronavirus fue objeto de agudas mordacidades. En el programa de humor Saturday Night Live, el cómico Chris Rock soltó: “El presidente Trump está en el hospital con Covid, y yo solo quiero decir una cosa: todos mis ánimos para la Covid”. Otro humorista, Micheal Chi, en el mismo espacio, se lamentaba irónicamente de la recuperación del mandatario: “Qué decepción... Es como cuando en un accidente de coche mueren todos menos el conductor borracho”.

¡Ahí es nada la libertad de expresión en Estados Unidos! Y al mismo tiempo, ahí es nada esto de desear la muerte de alguien. Pero Donald Trump es un personaje que destroza moldes y conduce a que otros también lo hagan. Desear públicamente la defunción de alguien es algo que nos repele, tanto como hacerlo íntimamente, aunque en el fondo consideremos que la desaparición de una determinada persona sería beneficiosa para una inmensidad de otras. Sin ir más lejos, se calcula que en los mítines de Trump se contagiaron miles de congregados que iban sin mascarilla siguiendo las consignas del presidente.

Bueno, a fin de cuentas, Joe Biden ya lo ha echado, y el gran fachendoso ha comenzado a beber la copa amarga de la derrota y la deserción de sus incondicionales. Del árbol caído, todo el mundo hace leña, y han empezado a hacerlo tanto altos cargos republicanos como otros seguidores anónimos. Por ejemplo, los vecinos de Mar-a-Lago, un inmenso inmueble en Florida propiedad de Trump, no lo quieren como residente.  A cada cerdo le llega su San Martín, proclama el refrán, y muy a menudo se hace realidad.