Som a l’era dels grafòmans
Vaig descobrir aquesta paraula, grafòman, fa tot
just unes setmanes. Va ser en un article publicat en una acreditada revista de
caire cultural, i l’autora tractava d’aquest mot amb un clar menyspreu. Consultant
el diccionari, vaig confirmar que la grafomania és la dèria d’escriure, i
naturalment, grafòmans i grafòmanes són las persones addictes a la ploma, que
es deia abans, al teclat que cal dir actualment.
De seguida se’m va acudir que l’articulista queia
en contradicció, sent ella mateixa la que de costum s’esplaia en diverses publicacions.
Els grafòmans només ho són perquè no tenen el mateix talent que ella? Són maniàtics
perquè escriuen sense cap vàlua? Doncs, sí que n’és d’ufana la senyora.
Consideracions a part, agafant al vol el
vocable recent descobert per mi, m’adono que tots plegats, en els nostres
costums quotidians, ens hem convertit en grafòmans. WhatsApps amunt i avall, un
rere l’altre, obviant que molt sovint amb una trucada de telèfon tot esdevindria
més fàcil i més ràpid. Nens, adolescents, adults, col·legials, mestres, directius,
empleats, tothom i a tota hora teclejant al mòbil. Grafòmans i grafòmanes exacerbats.
Deu ser per a això que ens van alfabetitzar,
per demostrar dia a dia que patim grafomania.
Descubrí esta palabra,
grafómano, hace justo unas semanas. Fue en un artículo publicado en una
acreditada revista de cariz cultural, y la autora versaba sobre esta
palabra con un claro menosprecio. Consultando el diccionario, confirmé que la
grafomanía es la manía de escribir, y naturalmente, grafómanos y
grafómanas son las personas adictas a la pluma, como se decía antes, al
teclado hay que decir actualmente.
Pronto se me ocurrió que
la articulista caía en contradicción, siendo ella misma la que de costumbre se explaya
en varias publicaciones. ¿Los grafómanos únicamente lo son porque no tienen igual
talento que ella? ¿Son maniáticos porque escriben sin ninguna valía? Pues, sí
que es ufana la señora.
Consideraciones aparte, tomando
al vuelo el vocablo para mí recientemente descubierto, me doy cuenta
de que toda la gente, en nuestras costumbres cotidianas, nos hemos convertido
en grafómanos. WhatsApps arriba y abajo, uno tras el otro, obviando que a
menudo con una llamada de teléfono todo resultaría más fácil y más rápido.
Niños, adolescentes, adultos, colegiales, maestros, directivos, empleados, todo
el mundo y a todas horas tecleando en el móvil. Grafómanos y grafómanas exacerbados.
Debe de ser para eso que nos alfabetizaron, para demostrar día a día que
sufrimos grafomanía.
Entrades
