Com si l’alcohol no fos una droga
La proposta d’habilitar llocs per fer
botellots és sorprenent. Ho és just perquè estan prohibits, i ho estan just
perquè és una droga dura. Llavors, quina mena d’ignorància porta a proposar que
el jovent compti amb espais on drogar-se amb el beneplàcit de l’Administració?
Saltar-se la llei, la de la prohibició, constitueix
un delicte; abonar que joves i adolescents dediquin el cap de setmana a beure
desaforadament constitueix una aberració. Si hi ha jovent que no sap
divertir-se sense entrompar-se, el que caldria fer seria limitar que ho fessin,
per mitjà de l’autoritat, en principi, i per mitjà d’ofertes d’oci atractives
amb absència de begudes alcohòliques. El contrari, el legalitzar el que és il·legal
, els botellots, no sols avala el consum sinó que atrau nous consumidors. Joves
i adolescents abocats a una droga tan dura com els opiacis o la cocaïna.
Cap a on anem? Llençar la tovallola davant la
inoperància és una vergonya, i un acte molt perillós per als que encara estan
madurant.
La propuesta de habilitar
lugares para hacer botellones es sorprendente. Lo es justo porque están
prohibidos, y lo están justo porque se trata de una droga dura. ¿Entonces, qué
tipo de ignorancia conduce a proponer que los jóvenes cuenten con espacios
donde drogarse con el beneplácito de la Administración?
Saltarse la ley, la de la
prohibición, constituye un delito; respaldar que jóvenes y adolescentes
dediquen el fin de semana a beber desaforadamente constituye una aberración. Si
hay jóvenes que no saben divertirse sin embriagar-se, lo necesario sería
limitar que lo hicieran, por medio de la autoridad, en principio, y por medio
de ofertas de ocio atractivas con ausencia de bebidas alcohólicas. Lo
contrario, legalizar lo que es ilegal, los botellones, no solo avala el consumo,
sino que atrae a nuevos consumidores. Jóvenes y adolescentes abocados a
una droga tan dura como los opiáceos o la cocaína.
¿Hacia dónde vamos? Tirar
la toalla ante la inoperancia es una vergüenza, y una acción muy peligrosa para
los que todavía están madurando.