dimecres, 27 d’agost del 2014



                                                       Palestins celebrant la treva

            Els elements de la guerra sempre són els mateixos. Conflictes per interessos econòmics/territorials. Capitosts que engeguen la guerra i la dirigeixen des de llurs despatxos (res de cabdills que moren al capdavant com en els temps antics). Fluït comerç d’armes. Tropes que maten i moren. Pobles i ciutats derruïts. Gent arruïnada. Matances de civils. Ferits. Tractat de pau. Fluït negoci de reconstrucció; només material perquè els morts no són reconstruïbles.
                Entre Israel i Gaza el model s’ha reproduït al peu de la lletra. Ordres militars des de dalt, tràfic d’armament, atacs durant el temps que calgui, milers de morts, milers de ferits, alto al foc i començament de la reconstrucció. No se sap exactament si les empreses voltor que faran negoci amb la construcció estan participades per las fàbriques d’armament que prèviament han ensorrat els edificis.
                En mig d’aquest arquetip, no deixa de ser sorprenent que centenars de palestins celebrin la treva indefinida sortint al carrer amb una alegria exultant. Que potser no tenen familiars o amics, adults o criatures morts? La fi de les hostilitats és una bona nova que hauria de ser rebuda amb un goig immens però contingut, per respecte als morts; un goig assenyat per adonar-se que res no ha canviat entre Palestina i Israel; un goig reflexiu capaç d’assenyalar els culpables de la desgracia del poble i foragitar-los. Mentre això no passi, la guerra, les traves i els voltors se succeiran indefinidament.


                                             Palestinos celebrando la tregua

            Los elementos de la guerra siempre son los mismos. Conflictos por intereses económico/territoriales. Mandamases que ponen en marcha la guerra y la dirigen desde sus despachos (nada de líderes que mueren al frente como en otros tiempos). Fluido comercio de armas. Tropas que matan y mueren. Pueblos y ciudades destruidos. Gente arruinada. Matanzas de civiles. Heridos. Tratado de paz. Fluido negocio de reconstrucción; solo material dado que los muertos no son reconstruibles.
                Entre Israel y Gaza el modelo se ha reproducido al pie de la letra. Órdenes militares desde arriba, tráfico de armas, ataques durante todo el tiempo necesario, miles de muertos, miles de heridos, alto al fuego e inicio de la reconstrucción. No se sabe exactamente si las empresas buitre que harán negocio con la construcción están participadas per las fábricas de armamento que previamente han derribado los edificios.
                En medio de este arquetipo, no deja de sorprender que centenares de palestinos celebren la tregua indefinida saliendo a la calle con una alegría exultante. ¿Acaso no tienen familiares o amigos, adultos o niños muertos? El fin de las hostilidades es una buena nueva que tendría que ser recibida con un gozo inmenso pero contenido, por respeto a los muertos; un gozo sensato para advertir que nada ha cambiado entre Palestina e Israel; un gozo reflexivo capaz de señalar a los culpables de la desgracia del pueblo y expulsarlos. En tanto esto no suceda, la guerra, las treguas y los buitres se sucederán indefinidamente.